White Jacket: la roba intel·ligent que complementa els bastons blancs i els gossos pigalls

La jaqueta dissenyada per la ‘start-up’ mataronina OnRails fa ús de realitat augmentada i sensòria per guiar les persones amb ceguesa pel carrer a través de vibracions

Marc Vilajosana

La jaqueta comunica a l'usuari els objectes que hi ha al seu voltant, la distància a què es troben i la direcció cap a la qual ha d'avançar a través de vibracions
La jaqueta comunica a l'usuari els objectes que hi ha al seu voltant, la distància a què es troben i la direcció cap a la qual ha d'avançar a través de vibracions | White Jacket

Es coneix amb el nom de tiflotecnologia totes aquelles solucions i avenços tecnològics ideats per millorar la vida de les persones amb discapacitat visual o baixa visió. Es tracta d’una disciplina que engloba des del sistema braille fins a lectors de pantalla, assistents de veu o bastons amb GPS. Una varietat de propostes a la qual aviat podrà incloure’s també White Jacket, la jaqueta intel·ligent que està desenvolupant l’empresa mataronina OnRails per dotar de més autonomia a les persones amb ceguesa.

Com el seu nom indica, la White Jacket és una jaqueta blanca (tot i que amb variants estètiques) que fa ús de diverses tecnologies per guiar les persones invidents quan surten al carrer. El producte incorpora diferents sensors de teledetecció i una càmera de profunditat i percepció 3D, amb els quals el sistema intern és capaç de localitzar els obstacles o persones que hi ha al voltant de l’usuari i la distància a què es troben. Aquesta informació és després transmesa a la persona a través de diferents vibracions, gràcies als motors que hi ha instal·lats a diferents parts de la jaqueta. “Si hi ha un obstacle que ve per la dreta, a mesura que es vagi apropant, la vibració anirà augmentant en l’angle en què s’apropa”, exemplifica el cofundador de l’empresa, Eric Fradera. “També és capaç, amb una vibració clarament diferent, d’indicar cap a quina direcció has d’anar, si has de passar per aquí, si hi ha un pas de zebra… Ajuda l’usuari a tenir la mobilitat de principi a fi”.

La White Jacket fa servir sensors de teledetecció i càmeres de profunditat per analitzar l'entorn, que comunica a través de motors de vibració

La vibració és el principal mètode de comunicació que la jaqueta té amb l’usuari, però el projecte també es complementa amb una aplicació per a mòbils que serveix per configurar la peça de roba. Aquest programari, que incorpora una tecnologia de mapatge pròpia basada en Open Street Maps, permet programar els trajectes que es voldran fer abans de sortir de casa, de manera que un cop al carrer, la jaqueta pugui guiar autònomament la persona cap a destí seleccionat. La intenció de l’equip és implementar solucions basades en intel·ligència artificial que permetin comunicar-se amb l’aplicació íntegrament a través de la veu.

Una eina “invisible”

El projecte de White Jacket neix amb una idea clara al cap: que fos una eina invisible. “Volíem que el nostre usuari, si no vol destacar i vol anar discret, pogués portar la jaqueta i no un gadget estrafolari per millorar la seva mobilitat”, comenta Fradera. Un objectiu pel qual van creure que el tèxtil és l’eina idònia com a acompanyament de les altres alternatives existents: “No volem que l’usuari hagi de decidir una eina, com pot ser un bastó, o la nostra jaqueta, sinó que sigui un complement perquè facin servir el que els sigui més còmode, perquè l’usuari és el principal”.

En tractar-se d’una peça de vestir, l’equip és plenament conscient de la importància que juguen l’estètica i la comoditat, i és per això que estan treballant amb una consultoria de moda: “El nostre objectiu és tenir una peça predefinida, per defecte, i després tenim una espècie de guies en què es poden adaptar certes peces de roba a la nostra jaqueta”. Unes especificacions que, un cop aconsegueixin finalitzar el desenvolupament tecnològic i comercialitzar el producte, volen alliberar en codi obert.

Fradera: “El nostre objectiu és tenir una peça predefinida, per defecte, i després tenim una espècie de guies en què es poden adaptar certes peces de roba a la nostra jaqueta”

Amb tot, el projecte es troba encara en una fase de prototipatge, i des de l’empresa no es posen presses: “Hem fet diverses proves, i els resultats són bons, però és una tecnologia que volem que surti relativament madura al mercat”. Fradera es mostra content amb els testatges que han fet fins ara, i destaca especialment una de les proves fetes a Viena (Àustria): “En un dels programes en què hem estat treballant, un usuari es va col·locar la jaqueta i, mentre parlàvem amb ell, s’anava movent. Tot i que no ens podia veure, amb la vibració de la jaqueta ens seguia físicament, perquè sabia on posicionar-se sense que nosaltres li diguéssim res”. Per continuar amb aquesta línia, l’empresa ja treballa en una nova prova pilot, aquesta vegada en col·laboració amb Renfe, en què preveuen “escanejar les estacions perquè et puguis moure a través d’elles” gràcies a la jaqueta.