Sigui amb la construcció d’instal·lacions, el trànsit constant d’embarcacions o la sobrepesca, l’acció humana ha tingut un efecte negatiu continu en la preservació de la biodiversitat marina. Qui tenen un impacte especialment alt són els ports, ja que la seva constant activitat provoca una degradació continuada dels ecosistemes. Un paper fins ara nociu que la start-up catalana Ocean Ecostructures s’ha proposat revertir, com bé enuncia la seva cofundadora i directora científica Anna Lloveras: “Per què no pensar que un port pot canviar una mica de rol i que siguin ells mateixos els proactius en regenerar?”. La manera d’aconseguir-ho és a través d’uns esculls biomimètics que la companyia ha dissenyat per revitalitzar els entorns marins amb uns resultats testats que no enganyen: des que van començar a instal·lar dispositius, les zones en què han operat han multiplicat per 1,5 el nombre d’espècies marines.

Nascuda sota el paraigua de Seastainable Ventures el 2018, Ocean Ecostructures sorgeix amb la convicció que els esculls artificials que es fabricaven fins aleshores tenien molt més camp per recórrer a l’hora de simular les característiques dels esculls naturals. “Volíem replicar funcionalitats com les vibracions i els sorolls dels esculls amb materials que mimetitzin realment amb la natura”, explica Lloveras. Davant els obstacles burocràtics que suposava treballar amb l’administració pública, amb temps d’espera d’entre cinc i vuit anys per obtenir les autoritzacions adients, l’equip va optar per començar a treballar amb ports i marines privats, començant amb el de Palamós, que s’ha convertit en una de les bases d’operacions de l’empresa.

Lloveras: “Volíem replicar funcionalitats com les vibracions i els sorolls dels esculls amb materials que mimetitzin realment amb la natura”

Els anys de recerca de l’equip científic i tecnològic de la companyia ha donat lloc a les Life Boosting Units, uns microesculls biomimètics que són capaços d’emetre una sèrie de sons i vibracions que atrauen diferents espècies marines. “Aquest és el component que ens fa diferencials, però també hi ha la part de disseny, que és de triple capa”, assenyala la directora científica. Els esculls estan desenvolupats amb una pell de carbonat de calci, el mateix material que recobreix els esculls de corall, però compta amb una estructura complexa que permet generar petits espais que certs peixos veuen com a zones de protecció, ja que “no arriben altres peixos més grans, i ho veuen com una zona de criança perquè els petits juvenils estiguin protegits”. L’empresa fa servir dues tecnologies diferents per fabricar les unitats, l’electròlisi, que ja es feia servir anteriorment al sector, i la impressió 3D, que no es feia servir fins ara.

El procés d’instal·lació dels esculls biomimètics en els ports consta de tres fases diferenciades. En un primer moment, l’equip d’Ocean Ecostructures estudien l’espai cobert per les instal·lacions i identifiquen les zones més aptes per muntar-hi els esculls, a més a més d’altres zones que serviran per controlar l’evolució. El següent pas és una petita prova pilot “per veure els resultats i que al client li agrada”, i quan totes dues coses estan validades, s’inicia un darrer projecte d’expansió en aquelles zones on “té més sentit que es faci la renaturalització”. “Totes les unitats estan georeferenciades i tenim dades de cadascuna. Això també ens dona una traçabilitat a escala de client, que està tranquil que té impacte positiu i que no és un greenwashing”, destaca Lloveras.

Dades d’impacte en temps real

Perquè el sistema d’Ocean Ecostructures no es limita a la instal·lació dels esculls biomimètics, sinó que la gestió de les dades té un pes també vital. Les informacions s’obtenen a través d’un dron submarí o ROV que va equipat amb sensors d’imatge i una sonda paramètrica. “Amb sistemes d’intel·ligència artificial, la imatge ens permet identificar certs paràmetres de les nostres estructures, i la sonda, obtenir informació de la columna d’aigua per saber-ne la qualitat”, explica la cofundadora de la start-up. De fet, l’equip ha entrenat dos models d’IA diferents: un primer per identificar les espècies marines a través de les imatges captades, que ja és capaç de diferenciar-ne una vuitantena, i un segon que explica quina funcionalitat juga cadascuna d’elles dins de l’ecosistema. “També fem càlculs de biomassa per veure’n l’increment i, a partir d’aquí, traiem el carboni fixat”, afegeix Lloveras. Totes aquestes dades estan penjades en una plataforma al núvol i es poden consultar en temps real, i són emprades tant per mostrar-les als clients com per als estudis interns de l’empresa.

Des que van instal·lar la primera unitat, Ocean Ecostructures ha identificat 311 espècies diferents, ha generat 3 tones de biomassa i ha retingut 1,3 tones de CO₂

Aquesta combinació de tecnologies són les que permeten copsar l’impacte que tenen els esculls biomimètics d’Ocean Ecostructures a les costes (sobretot) catalanes: des de la primera unitat instal·lada, en les zones on tenen presència els dispositius de l’empresa han detectat un total de 311 espècies diferents, mentre que les zones de control pròximes, on no hi ha esculls, la xifra és de només 209. “En l'àmbit de biomassa, en total, tenim més de tres tones generades, comparades amb el control, que n’és una. I en l'àmbit del CO₂ retingut, 1,3 de tones i 500 quilos, respectivament. Hem multiplicat quasi per tres el paràmetre”, celebra Lloveras.

L’efectivitat de la solució d’Ocean Ecostructures ja es troba present en gairebé una vintena de ports i marines de la costa mediterrània, com el Port de Barcelona, l’Autoritat Portuària de Tarragona, el Club Nàutic l’Escala o el Club Vela Blanes, entre altres. A més, a través d’un programa d’acceleració de la Fundació Repsol, la companyia també ha pogut instal·lar les seves estructures en una plataforma petroliera, un moviment considerat com “un pas molt gran” per Lloveras, ja que els ha ajudat “a veure l’escalabilitat de la nostra empresa”. Aquesta trajectòria els ha valgut diversos reconeixements i premis, entre els quals es troba el reconeixement Catalunya Impacta 2024 en la categoria de sector industrial, atorgada pel Cercle Tecnològic.