“Soc la dona que va dir: ‘Això no pot ser’. Si passés als homes, ja tindríem una pastilla”. Aquest és el pensament que va portar la Laura Vidal a deixar una feina “estable i ben pagada” a Califòrnia per emprendre, però per fer-ho en un sector que malgrat que fa anys que pica la porta, encara no ha viscut el seu esclat: el femtech. Aquest ecosistema va néixer de la mà de dones disposades a ajudar més dones amb la tecnologia com a vehicle i amb l’objectiu de millorar en termes de benestar i salut. A Catalunya, existeixen 18 empreses vinculades a l’àmbit, que representen el 90% de les que es poden trobar a Espanya, segons les dades més recents de Biocat, corresponents al 2023. Aquest caldo de cultiu situa el Principat com a cinquè hub europeu, amb el Regne Unit al capdavant amb 93 companyies, seguit d’Alemanya (56) i d’Itàlia (30).

Vidal és la fundadora de Happy Sneeze, una aplicació mòbil per ajudar les dones amb incontinència urinària a treballar la musculatura del sòl pelvià, la qual va patir de primera mà quan es va convertir en mare. “És una situació que les dones hem normalitzat i no hi ha demanda d’ajuda perquè pensem que és normal”, explica, “és una de les moltes patologies invisibilitzades que pateixen les dones, per això no costa diners al sistema i no s’ha vist la necessitat de posar-hi remei”. La plataforma proposa un seguit d’exercicis per pal·liar les pèrdues d’orina en moment esforç com un esternut, una rialla o un salt mitjançant un protocol d’exercicis durant quatre setmanes i un seguit de píndoles divulgatives sobre el funcionament del cos humà. Tot va acompanyat del seguiment d’una guia a través del xat que ajuda les usuàries i les encoratja amb idees de com aplicar els exercicis en la vida quotidiana o amb reptes. El factor de risc més elevat per patir-ho és l’embaràs i el part.

Diners que encara no creuen en elles

El cas que comença a filar el camí del femtech a Catalunya és Lactapp. L’aplicació dona suport a les mares amb la lactància amb informació i consells, i va ser la primera que va emprar la intel·ligència artificial oferir assessoria personalitzada. Com en el cas de Vidal, de Maria Berruezo també va haver de viure en pròpia pell les dificultats per mantenir la lactància després de patir un accident per llançar-se a emprendre el 2016. “La nena tenia cinc setmanes i jo estava a l’UCI. Vaig tenir una mastitis perquè ningú es va preocupar per mirar-me els pits ni ajudar-me a treure’m llet. Tenia la sort que m’havia format com a assessora de lactància i coneixia l’Alba Padró –referent a Espanya-, que em va ajudar. Allà vaig dir: ‘Tothom hauria de tenir una Alba Padró”, relata. Amb aquesta premissa, van dissenyar un seguit de camins que donaven resposta a dubtes essencials al voltant de la lactància i un xat per posar en contacte les dones amb assessores de lactància. Aquest canal de comunicació va ser pioner a aplicar algoritmes per identificar paraules clau que poden ajudar a resoldre la pregunta o per derivar-la a la persona adequada. “Està entrenada amb totes les preguntes i respostes de les nostres expertes i et dona una solució amb el to de Lactapp, que valida els sentiments de la usuària, resumeix tota la consulta amb la identificació de punts bàsics i que pot seleccionar les més urgents per edat de la criatura o per tema”, detalla.

En vuit anys, l’app supera les 600.000 descàrregues en més de 170 països i el milió de consultes al mes. I no només reben dubtes relacionats amb donar el pit, també n’hi ha vinculades a l’alimentació complementària, la posada d’arracades o la menstruació. “Hem hagut d’ampliar molt els serveis i les àrees d’atenció perquè les dones tenen dubtes, se senten desateses”, alerta. Quan la iniciativa va començar a prendre forma, recorda que el femtech era un concepte desconegut i que es van emportar en reiterades ocasions com a resposta un “us esteu tancant en la bombolla de la dona i de la mestressa de casa”. “Encara hi ha molt per fer i costa trobar diners. Si parles de lactància en medicina, sembla que tens poca reputació; si parles del càncer, està més ben vist. Tot el que sigui només de dones té poc glamur”, critica Berruezo.

Berruezo: "Encara hi ha molt per fer i costa trobar diners. Si parles de lactància en medicina, sembla que tens poca reputació; si parles del càncer, està més ben vist. Tot el que sigui només de dones té poc glamur”

Aquesta incredulitat al voltant de l’activitat es va repetir en la cerca d’inversors. La cofundadora recorda aquesta etapa amb duresa i la descriu com “una demostració constant que allà hi havia un problema per resoldre”. “Els inversors són homes i no entenen que aquí hi ha una necessitat, i menys encara la solució que proposàvem”, assenyala., “molts inversors i companyies m’han dit que no, quan jo sabia que tenia sentit”. Per tal de sortir-se’n, a més d’aportar recursos personals l’equip fundador, Lactapp ha anat oferint al llarg dels anys altres productes que permetessin una mínima monetització: formacions, un postgrau i atenció clínica, entre altres. Finalment, i després d’una ronda clau d’inversió clau, el 2021 van llançar la plataforma de pagament i es va convertir en una via d’ingressos clau. “Si hi hagués més ajudes per a les empreses noves, hi hauria menys mortalitat, perquè necessites un producte mínim viable per testar-lo al mercat i convèncer a un inversor, i per a això calen diners”, conclou.

Tota aquesta història, amb petits canvis, és la mateixa que viu Vidal amb Happy Sneeze. Després de posar calés propis i de persones properes, tancar una primera ronda per tenir un producte efectiu i testar-lo al mercat, es van veure encallats perquè els inversors volien veure que es podia vendre. “Això ningú ens ho va dir abans i no teníem prou diners per invertir en màrqueting i en negoci perquè primer ens havien exigit testar-lo”, explica, i afegeix que s’ha venut com “massa fàcil” l’emprenedoria en el sector de la salut de la dona. “S’ha enganyat les emprenedores. Totes hem hagut de sortir-nos-en tirant endavant amb recursos mínims”, denuncia.

Donar suport al sistema públic de salut

La salut pública s’ha anat digitalitzant progressivament i s’han introduït serveis bàsics com l’atenció al pacient per via telefònica o la tramitació de visites mitjançant una app. La pandèmia ho va impulsar i és en aquest context en el qual serveis complementaris com Lactapp o Happy Sneeze prenen importància. “Estem atenent pacients que no reben ajuda per part del sistema públic, també perquè no hi ha prou finançament. Cada cop més gent es paga una fisioterapeuta de sòl pelvià, però no tothom pot o no té temps per anar-hi, i les solucions digitals democratitzem l’accés a aquests serveis”, apunta Vidal. La fundadora destaca que dos dels punts fort de l’aplicació són el fet de poder connectar-se en qualsevol moment i lloc, i ser constant: “No cal fer moltes visites al fisioterapeuta. El seguiment amb la guia i els exercicis que es pauten ja són suficients. No calen tampoc dispositius externs ni grans coneixements, utilitzem tecnologies bàsiques ben empaquetades”. “Si això es traslladés al sistema de salut, es podria ajudar moltes persones i destinar els recursos a casos greus i altres necessitats”, destaca. Les dades recollides fins ara per la start-up mostren com un 55% de les dones que inicien un tractament arriben al final del procés, mentre que un 14% de les que busquen ajuda només en sessions de fisioteràpia completa el protocol.

Vidal: “Estem atenent pacients que no reben ajuda per part del sistema públic, també perquè no hi ha prou finançament. Cada cop més gent es paga una fisioterapeuta de sòl pelvià, però no tothom pot o no té temps per anar-hi, i les solucions digitals democratitzem l’accés a aquests serveis”

Laia és una altra proposta per a les dones que s’emmotlla dins d’aquest escenari per contribuir a la salut mental. L’app és un producte de Qualud, empresa dedicada projectes d’inversió en l’àmbit sanitari, i posa en relleu l’alt percentatge de mares que pateixen depressió postpart. El percentatge de dones que la poden arribar a patir oscil·la entre el 10% i el 30%, segons diversos estudis, però hi ha un consens majoritari que un 85% pateix tristesa, angoixa i altres trastorns emocionals vinculats al canvi hormonal. “No era mare quan vaig decidir que m’hi llançaria, però soc psicòloga i vaig topar amb una entrevista que en parlava, i em va impactar molt. Vaig buscar informació i em vaig adonar que aquesta depressió no és massa coneguda perquè, precisament, només la pateixen les dones”, diu la seva cofundadora, Irene González.

Un entorn digital més proper

Laia no pretén ser una solució mèdica, sinó una eina per ajudar les dones a informar-se amb fonts de confiança i tenir un coneixement previ que les ajudi a adonar-se que cal suport professional. La primera premissa és substituir Google, el recurs fàcil i primerenc al qual tothom acudeix per buscar resposta, però que, en paraules de González, “no aporta informació acurada ni fiable”. “El coneixement de la nostra app s’ha elaborat amb experts en psicologia perinatal i sí que poden servir de base per tenir les primeres respostes que algú necessita quan no està bé”, afegeix. Com a segon objectiu, la plataforma busca donar suport als especialistes: “Fins ara, no tenien una eina per veure com evolucionen els pacients, sinó que les úniques eines són les entrevistes i les escales psicomètriques d’avaluació psicològica. Ara nosaltres podem aportar una proposta per fer-ne seguiment diari”. També s’ha planificat perquè pugui ajudar en l’àrea d’obstetrícia perquè les llevadores i les ginecòlogues tinguin els coneixements essencials per factors de risc previs a la depressió postpart i donar indicacions per actuar correctament.

González: "El repte és ara fer que tinguin informació contrastada i fiable, per això, aplicacions com aquesta amb contingut fet per professionals i amb una proposta que s’adapta als nous hàbits té sentit i dona valor”

L’aplicació utilitza les dades que les usuàries cedeixen en crear-se un perfil. Entre elles hi ha especificar en quin moment vital es troben –embarassada, en postpart o en plena criança- i quin rol juguen al voltant de la depressió postpart –si és un familiar, amic o professional. A partir d’aquí, l’eina condueix la persona cap a una mena d’informació que són afins a aquest context, i pot actualitzar-se diàriament amb més dades rellevant com l’estat d’ànim. També disposa d’un servei de consultes totalment anònim per rebre ajuda i assessorament. Precisament aquesta infraestructura tan senzilla és un dels punts forts que González creu que està ajuden iniciatives femtech a sortir-se’n: “Tant la generació d’ara com les que vindran tenim internet i les eines digitals com a font d’informació principal. El repte és ara fer que tinguin informació contrastada i fiable, per això, aplicacions com aquesta amb contingut fet per professionals i amb una proposta que s’adapta als nous hàbits té sentit i dona valor”.

Qualud té contacte directe amb el sector sanitari, ha treballat amb farmacèutiques, empreses i hospitals, però no li ha estat fàcil trobar un company de viatge per a Laia. Com en el cas de Lactapp i Happy Sneeze, dirigir-se a un públic femení per resoldre un problema només de dones ha estat la trava principal en la cerca de finançament. Tanmateix, se n’han sortit amb el capital aportat per la companyia. La seva esperança ara es troba en una col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu per iniciar un assaig clínic que demostri la validesa del projecte, fet possible gràcies a una subvenció espanyola.