Quan pensem en carregadors, la primera imatge que ens ve al cap és la d’un dispositiu connectat al corrent que, a través d’un cable, subministra energia elèctrica a un aparell. Tanmateix, el concepte de carregadors sense fils no ens és tan aliè com fa una dècada, atès que molts telèfons mòbils ja permeten reomplir la bateria a través del contacte amb una bobina. La tecnologia més usada en aquest camp és la inducció electromagnètica, però existeixen alternatives que possibiliten carregar més d’un dispositiu alhora i a distàncies variables. Aquest és el cas de la ressonància magnètica, la tècnica en què s’especialitza la start-up catalana Magnetika amb l’objectiu d’oferir “una tecnologia que pugui carregar a distància, sense necessitat d’alineament i que sigui altament eficient”, segons explica el director executiu, Eugeni Llagostera.

Nascuda el 2018 arran de la investigació del cofundador i director de tecnologia Mohamed Saad i com a part del grup Napptilus Tech Labs, Magnetika treballa en la implementació de la ressonància magnètica en el món de la càrrega elèctrica. El seu rang va des dels 5, 10 o 20 W a què poden funcionar petits dispositius d’IoT fins als 100 o 150 W de vehicles de mobilitat personal, com les bicicletes o els patinets elèctrics. “Hem pogut aconseguir que no calgui tenir el dispositiu totalment en contacte. El podem tenir a distància, amb diferents alineaments i orientacions, i això ens permet fer-los servir en certes aplicacions on no es pot tenir una fixació directa entre carregador i dispositiu”, desvela Llagostera. Amb una eficiència energètica del 85%, superior a mesura que s’augmenta la potència, la invenció catalana assoleix xifres similars a la dels competidors que hi ha al mercat, però se’n diferencia gràcies a la seva versatilitat. “A distàncies variables, podem resintonitzar la freqüència de recepció del sistema perquè ens permeti agafar la freqüència d’operació que s’ha vist modificada i aconseguir l’eficiència més gran possible. Aquí és on la nostra patent actua”, assenyala.

El sistema de càrrega sense fils de Magnetika és especialment útil per a robots industrials autònoms i sistemes de compartició de vehicles elèctrics

Aquest factor és especialment cobejat en subsectors com la mobilitat robòtica que opera en zones industrials i logístiques, uns vehicles autònoms que en l’actualitat fan servir peces de contacte que es trenquen molt fàcilment, de manera que el seu cost de manteniment és elevat. “La càrrega inalàmbrica t’ofereix una càrrega sense contacte, sense metalls exposats a l’exterior, que en zones industrials, on hi ha moltes peces metàl·liques que poden ensopegar amb aquestes peces, tenen un desgast molt alt”, valora el director executiu de Magnetika. Qui també es pot beneficiar del sistema són les empreses i administracions amb serveis de mobilitat compartida, com el Bicing o les companyies de compartició de motos elèctriques, ja que elimina les peces i cables exposades a l’exterior —i el vandalisme associat— alhora que “permet tenir-ho tot molt més compacte, protegit contra inclemències climàtiques i de qualsevol objecte que es pugui posar en mig, i és totalment invisible per a l’usuari”.

Enfocada en el món B2B, que és on han detectat una necessitat més elevada, Magnetika ja ha començat a aplicar la seva tecnologia en alguns serveis comercials, com és el cas de les bicicletes elèctriques per a turisme rural de Turicleta. De fet, la mobilitat lleugera és el primer mercat en què la start-up ha decidit enfocar-se, i té la previsió de llançar durant el 2024 MagCharger, un dispositiu per subministrar energia a bicicletes i escúters. Mentrestant, la companyia continua treballant en “projectes i futurs productes per mobilitat robòtica, drons i mobilitat elèctrica més pesada, com podrien ser les motos i els cotxes”.

On sí que no tenen previst entrar, almenys en el curt termini, és en el camp de l’electrònica domèstica. La raó no és tècnica, ja que tecnològicament seria possible fer funcionar la ressonància magnètica per carregar mòbils o rellotges intel·ligents, sinó contextual: “Hi ha una dependència molt forta del consorci de transmissió inalàmbrica, que són els qui han definit l’estàndard més utilitzat, que s’utilitza per a tota mena de dispositius mòbils i no contempla la tecnologia de ressonància magnètica”. Llagostera reconeix que per a electrodomèstics de sobretaula i oficina encara no hi ha un estàndard definit i s’hi podria treballar, però prefereix concentrar-se allà on han localitzat més necessitat. “És una cosa que podria estar bé per a la gent, però no és una necessitat de mercat com el cas del vehicle elèctric. És un nice to have, i no un should have”, resumeix.