Les grans competicions de seleccions són un dels escenaris preferits per les confederacions de futbol com la UEFA o la FIFA per posar en pràctica les novetats tecnològiques. L'actual edició de l'Eurocopa, que es resoldrà amb la final del dia 14 a la ciutat de Berlín, ha deixat una proposta puntera al voltant de la pilota, batejada com a Fussballiebe i que significa amor pel futbol en alemany. El producte de la marca Adidas ha estat equipat amb el sistema Connected Ball, que l’ens europeu va presentar en el seu dia explicant que ofereix “una visió sense precedents de cada element de moviment” i està pensada per facilitar la presa de decisions per part de l’equip arbitral.

La part innovadora és que aplica la sensòria per saber si algú ha tocat o no l’esfèrica. “Aquesta aplicació tecnològica es coneix com a snickometer i és habitual en altres esports com el criquet per determinar si el batedor ha errat en colpejar”, explica el director general de l’empresa especialitzada en transformació digital de l’esport, N3XT Sports, Mounir Zok. Actualment, es fa servir en tornejos futbolístics per saber si hi ha hagut contacte amb la mà d’algun jugador. Per tant, ajuda a invalidar accions o xiular faltes que en un principi podrien haver passat per alt com va passar a la primera jornada entre Bèlgica i Eslovàquia en l’anul·lació d’un gol per mans prèvies.

⚙️🫴 Un 𝐦𝐞𝐜𝐚𝐧𝐢𝐬𝐦𝐨 que puede cambiar el rumbo de las manos en el fútbol.

⚽️ La UEFA ha incorporado para la #EURo2024 un chip en sus balones que detecta cualquier toque con la mano.

✅ Así se confirmó que Openda, jugador de Bélgica 🇧🇪, había tocado el balón con la mano. pic.twitter.com/L2MtJrCBvc

— Afición Deportiva (@AfDeportiva_) June 18, 2024

La Fussballiebe també porta incorporada el que es coneix com a tecnologia de fora de joc semiautomàtic (SOAT), que es va deixar veure per primera vegada a l’edició 2022 de la Champions League. “Ajuda a observar situacions en fora de joc de manera més ràpida i precisa i ho fa amb la visualització en 3D per tal que els àrbitres puguin prendre una decisió”, assenyala Zok, “per fer-ho, s’han instal·lat 10 càmeres especialitzades al sostre de cadascun dels estadis, que poden rastrejar fins a 29 punts corporals diferents per jugador i ubicar-los sobre el terreny de joc”. La UEFA, l’organitzador de l'Eurocopa, calcula que amb la combinació d’ambdues solucions s’ha reduït de 70 a 30 segons de mitjana qualsevol acció de videoarbitratge.

El VAR i la tecnologia de la línia de gol

L’acrònim de VAR —video assistant referee— s’ha popularitzat molt des de fa uns anys. Pel director general de N3XT Sports, la seva aplicació és positiva, ja que fa que “es produeixin menys errors humans, accelera la presa de decisions i converteix aquestes en més precises”. Entre els punts que destaca hi ha la reducció d’equivocacions que són evidents de resoldre com la decisió de si una pilota ha creuat o no la línia o si hi ha hagut una confusió d’identitat a l’hora d’amonestar un jugador. A la vegada, posa en valor el fet de millorar la transparència, ja que els àrbitres poden decidir sobre una jugada revisant-la des de diferents angles i tantes vegades com considerin oportú.

Una altra de les novetats que s’han vist a l’Eurocopa 2024 és que tota la informació del procés de revisió d’una acció a través del videoarbitratge es comunica als assistents a l’estadi a través de les pantalles. Zok considera això “una novetat important per incrementar la interacció amb l’aficionat”, ja que els espectadors poden saber al moment quin és l’argument esgrimit. Per exemple, si es produeix un penal, es comunica el motiu principal com podrien ser unes mans o una dura entrada, els dorsals dels implicats i una breu explicació de la interpretació del col·legiat.

Mounir Zok: “El fet de donar tota la informació del procés de revisió d’una acció de videoarbitratge és una novetat important per incrementar la interacció amb l’aficionat”

Quelcom habitual a les competicions de la UEFA, ja que es va estrenar a l’edició del torneig de seleccions de 2016, és la tecnologia de la línia de gol (GLT), que continua sense expandir-se en moltes lligues i copes pel seu elevat cost. L’Estat espanyol, sense anar més lluny, és un d’aquests casos on no s’aplica a cap competició nacional. La GLT determina de forma automàtica si una pilota entra o no sencera a la porteria i, per fer-ho, implica set càmeres per porteria. A través d’un rastreig visual, que dura al voltant d’un segon, envia un senyal en forma de vibració al rellotge de l’equip arbitral del partit per tal que aturi el joc i doni validesa al gol.

IA i ‘big data’: protagonisme creixent en el futbol

Més enllà de la pilota amb sensors o del videoarbitratge, hi ha altres tecnologies aplicades al món del futbol que condicionen i ajuden els equips a preparar-se. Segons Zok, els futbolistes són uns grans generadors de dades: “Avui en dia la recopilació i l’anàlisi del big data són fonamentals per prendre decisions pel que fa al rendiment i al negoci perquè forma part de la transformació digital de la mateixa entitat esportiva”. Tant en entrenaments com en partits, s’estudien els moviments tàctics i les condicions de salut dels jugadors. “Les càmeres d’alta velocitat, els sensors portàtils o els sistemes de col·lecció i anàlisi de dades són les tècniques més usades pel monitoratge”, afegeix el director, “gràcies a això es poden identificar patrons de joc, però també personalitzar programes d’entrenament o prevenir lesions d’una manera més encertada al llarg de la temporada”.

El big data és un complany habitual ja dels equips de futbol a l’hora de fitxar, estudiar rivals o renovar la plantilla. Clubs com el Toulouse, el Parma o el Castellón han reconegut que part dels seus èxits recents es deuen a l’ús d’aquest sistema. Per Mounir Zok això ha impulsat “noves formes d’usar i aprofitar les informacions que brinden els mateixos futbolistes per decidir l’estratègia de l’equip o les pròximes incorporacions”. A més, també subratlla que disposar d’un propi programa de gestió d’aquestes dades “presenta un avantatge competitiu fora del camp, ja que és la mateixa entitat qui en té el control total i l’alimenta de forma directa”.

La gestió de les dades es fa servir tant per prendre decisions a curt termini en el transcurs d’un partit com per personalitzar programes d’entrenament, fer fitxatges o prevenir lesions al llarg de la temporada

La intel·ligència artificial (IA) també es deixa veure en el món del futbol de diferents maneres, com en el videoarbitratge, i una de les últimes aparicions és el que es coneix com a gols esperats. El director general de N3XT Sports ho descriu com “l’ús d’algoritmes que analitzen l’historial de milers de xuts i creen un model predictiu que calcula la probabilitat de gol en diferents situacions”. Normalment, s’usa una escala del 0 a l’1 per valorar l’ocasió, sent el valor més baix una acció que difícilment acabi en gol i el més alt una de molt clara, com podria ser un xut a pocs metres de la línia i sense oposició de rivals. “Aquesta mètrica és molt important per entrenadors i analistes, ja que ofereix una visió molt precisa del rendiment ofensiu més enllà de les estadístiques tradicionals i permet avaluar la qualitat de les oportunitats, ajustar les tàctiques i saber com el jugador està rendint en funció de les expectatives”, afegeix Zok.