Qui més qui menys s’ha topat en alguna ocasió amb alguna captura de pantalla d’un article de la Viquipèdia amb un contingut clarament incorrecte que s’ha fet viral a les xarxes socials. Sigui per fer befa, sigui per parodiar l’actualitat, aquesta classe d’edicions són recurrents i un problema real per als voluntaris de l’enciclopèdia lliure, que no dubten a qualificar-los com a vandalisme. “En una hora vigilant, potser puc arribar a una vintena d’edicions corregides”, desvela l’editor i corresponsable de xarxes socials de la Viquipèdia, Pau Colominas.

Des dels seus inicis el 2001, la Viquipèdia s’ha caracteritzat pel seu caràcter obert i col·laboratiu, de manera que qualsevol persona del planeta pugui aportar el seu gra de sorra al projecte. Tanmateix, aquesta accessibilitat també suposa una oportunitat per a edicions còmiques o, fins i tot, malintencionades. “Amb això intentem ser molt prudents, perquè al final no podem perdre de vista el fet que és un projecte lliure que ha de poder editar tothom des de l’anonimat”, comenta l’editor. És per aquesta raó que la política interna de la comunitat és la de pressuposar bona fe en tot moment: “El risc és que durant 5 o 10 minuts hi hagi una informació incorrecta. És millor això que perdre un editor potencial que realment vol contribuir, però acaba d’aterrar i no sap exactament com funciona”.

La majoria d'edicions vandàliques de la Viquipèdia són efectuades per estudiants a l'escola o bé tenen un biaix ideològic

Els casos en què, després del filtre, es considera que l’edició està feta amb males intencions, es poden agrupar en dos grans blocs. El primer d’ells, el més nombrós en quantitat, és el vandalisme escolar: canvis que es concentren durant l’horari lectiu, efectuats per alumnes que “consulten la Viquipèdia per una classe de l’institut i els dona per escriure ximpleries, fer jocs de paraules o esborrar continguts”. El segon grup és el que Colominas encabeix dins del biaix ideològic, amb edicions com “entrar a l’article de Catalunya per escriure ‘catalufos de mierda’” o “al d’un president del govern espanyol per dir que és un fill de puta”. Aquests dos segments són fàcilment identificables i contrarestats, però existeix també un petit grup de canvis més ben amagats, que aporten informació incorrecta però aparentment veraç, citant fonts inexistents o no validades.

Bots, patrullatge i articles protegits

Amb la intenció de detectar i protegir-se contra aquesta mena d’atacs, la Viquipèdia té implementat diversos sistemes que combinen l’automatització amb la gestió humana. La primera capa és la mateixa transparència de l’enciclopèdia: tots els canvis efectuats als articles es registren en una pàgina en temps real que es pot filtrar a través de diversos paràmetres, com si són d’usuaris anònims o de persones que s’acaben de donar d’alta. “Això et permet centrar-te en comptes o edicions més susceptibles de ser vandàlics”, explica el viquipedista. A més, aquesta pàgina subratlla automàticament els canvis efectuats, de manera que no cal llegir tot l’article sencer i tractar d’identificar què s’ha modificat i què no.

La capa de revisió humana funciona fonamentalment a través d’aquestes patrulles voluntàries, però la tasca és complementada per una sèrie de bots que s’encarreguen de bloquejar la majoria dels canvis vandàlics més recurrents. Aquests programaris, desenvolupats també per membres de la comunitat, desfan automàticament edicions que incorporin insults i paraulotes, fet que els permet ser molt més eficients a l’hora de moderar. “La intel·ligència artificial ens permetrà ser cada vegada més bons a l’hora de fer aquestes deteccions per estalviar la feina d’una persona revisant”, confia Colominas.

Pau Colominas: “La intel·ligència artificial ens permetrà ser cada vegada més bons a l’hora de fer deteccions per estalviar la feina d’una persona revisant”

El darrer nivell de protecció el trobem en les mateixes pàgines dels articles, una petita selecció dels quals compten amb capes extra de requisits per poder ser editats. “Als temes que són més susceptibles els posem un filtre que fan que un usuari anònim no els pugui editar. Els continua podent editar tothom, però ja t’obliga a crear-te un compte, i ja és més fàcil traçar-ho i posar banejos o bloquejar”, explica l’editor. En l’actualitat, en el capítol català de l’enciclopèdia hi ha al voltant de 400 articles protegits, així com una vuitantena de pàgines inexistents que no es poden crear si no es té un mínim d’antiguitat com a viquipedista. Això sí, es tracten de llistes obertes en les quals van entrant i sortint pàgines en funció de la seva exposició: “Pot ser que l’article ‘Ángel Acebes’ hagués d’estar protegit en el seu moment, però ara ja no. I, en canvi, ara mateix s'haurà de protegir l'article ‘Pere Aragonès’. Intentem no sobreprotegir. Seria molt fàcil, però va contra el mateix esperit del projecte”.

El perill de la viralització

En aquesta batalla cibernètica, els editors juguen amb avantatge, fins i tot en les ocasions en què les persones insisteixen a refer les modificacions una vegada i una altra. “És molt més fàcil desfer una edició vandàlica que fer-la, per a nosaltres és un sol botó. A la Viquipèdia no es pot trencar res, sempre es poden recuperar edicions anteriors”, rebla Colominas. A més, quan un usuari aplica un canvi d’aquestes característiques, se li envia un avís sobre la seva conducta i, quan n’acumula diversos de seguits, se’l bloqueja durant dos o tres dies. En cas de tractar-se d’usuaris no registrats, el que es bloqueja és l’adreça IP, una mesura que acostuma a funcionar molt bé en el cas dels centres formatius, però que en alguna ocasió també ha suposat algun problema: “A vegades ha passat que en fer-ho en una escola, la setmana següent el professor vol fer una aportació valuosa i es troba que no pot fer-ho”. En aquests casos, l’adreça IP es desbloqueja a l’instant. “És una cosa flexible, amb caràcter de poder controlar l’edició i que la gent no es passi mitja hora desfent canvis”, matisa el viquipedista.

Pau Colominas: "Compartir a les xarxes les edicions amb to de broma ens perjudica i incentiva que es destrueixi la feina que fem en bé de la societat, perquè provoca un efecte crida"

Partint de la predisposició de bona fe i recolzant-se en les tasques automatitzades, els voluntaris aconsegueixen reaccionar sovint amb prestesa davant de les edicions vandàliques. Amb tot, una de les principals preocupacions de la comunitat és quan aquests canvis es viralitzen a les xarxes socials a través de captures de pantalla. “Això incentiva que es destrueixi la feina que fem en bé de la societat”, reclama Colominas. És per aquesta raó que des de la Viquipèdia insisteixen constantment que no es comparteixin públicament les edicions d’aquesta classe, encara que tinguin un to còmic, ja que provoquen un “efecte crida”. En cas de trobar-se una modificació d’aquest tipus mentre es navega per l’enciclopèdia, els voluntaris conviden la ciutadania a esmenar-ho ells mateixos modificant l’article o bé avisar de manera privada, a través d’un missatge directe a X o de la pestanya ‘Discussió’ de què disposen tots els articles. “Però no publicitar-ho, perquè aleshores ens trobem que va en detriment de la nostra feina i el projecte. No es tracta només no vandalitzar, sinó de tampoc riure les gràcies”, conclou Colominas.