L’ús d’imatges radar dels satèl·lits obre una nova era en el control dels aqüífers catalans

Aparells del programa Copernicus, que orbiten a 800 quilòmetres de la Terra, mesuren les oscil·lacions mil·limètriques de les aigües subterrànies

Categories:

Redacció

l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya pren les imatges que proporcionen els satèl·lits del programa europeu Copernicus
l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya pren les imatges que proporcionen els satèl·lits del programa europeu Copernicus | European Space Agency

L’anàlisi de l’estat dels aqüífers catalans i el control de les pujades i baixades del seu nivell ha fet un pas endavant amb la utilització d’imatges radar obtingudes per satèl·lit i tècniques d’intel·ligència artificial. El sistema emprat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya pren les imatges que proporcionen els satèl·lits del programa europeu Copernicus (que orbiten a uns 800 quilòmetres de la Terra) per mesurar moviments mil·limètrics de la superfície del terreny.

A més, s’ha desenvolupat una metodologia basada en la IA que millora la interpretació dels mesuraments per estudiar la dinàmica dels aqüífers. Així, quan el terreny sobre un aqüífer s’enfonsa (fenomen anomenat subsidència), pot implicar una extracció d’aigües subterrànies per garantir les demandes de consum d’aigua per a usos domèstics o per al reg agrícola. En canvi, quan el terreny s’alça, pot significar que l’aqüífer s’està omplint i recuperant els seus nivells perquè s’han produït aportacions naturals, o perquè s’han reduït les extraccions d’aigua.

La combinació de les dades de moviment de la superfície dels aqüífers i la informació sobre el terreny de l’Agència Catalana de l’Aigua (la localització de pous i la seva xarxa de sensors, per exemple) constitueixen una eina per impulsar les accions corresponents quan es detecti una sobreexplotació de les aigües subterrànies. A hores d’ara, l’estudi dels aqüífers amb més risc de tot Catalunya ha constatat que a les masses d’aigua subterrània en comarques com el Baix Camp o la Selva, s’observa un lleuger enfonsament del terreny a l’estiu (de pocs mil·límetres), arran de l’increment de les demandes i una posterior recuperació a l’època hivernal.