Que no sabem quines seran les professions del futur, ni si la nostra feina es mantindrà igual en els pròxims anys, són afirmacions recurrents arreu. Per això, no ens sorprenen xifres com que entre un 65% i un 80% dels perfils laborals que tindrem en les dècades futures encara existeixen, especialment en l’entorn TIC i industrial. Tot i això, el coronavirus també ha marcat un abans i un després en l’àmbit sanitari. La telemedicina és un concepte que ens ronda des de fa anys, però sense que hagi acabat d’arrelar. Ara, amb una distància social com a mesura obligatòria, pren més pes que mai; i amb ella, els empleats transversals amb una doble vocació: mèdica i tecnològica.

De fet, els equips multidisciplinaris ja són un actiu que les empreses busquen per avançar. Les eines tecnològiques, l’ús de les dades i l’entrada massiva de solucions basades en intel·ligència artificial o realitat virtual han fet que la sinergia entre enginyers i especialistes en àrees diverses com poden ser el màrqueting, les finances, l’administració... i ara s’ha fet més evident que mai aquesta necessitat en salut. Per què hem trigat tant? “Hem avançat més lentament perquè l’entorn és més complex i parlem de la salut de les persones”, reflexiona la cofundadora de SalusCoop i membre d’OuiShare, Andrea Barbiero, en una sessió organitzada per la Fundació Tic Salut Social.

Barbiero: “Hem de dissenyar tecnologia amb un objectiu clar, que reculli les dades amb una finalitat i que les estructuri. Si no estan ordenades, no serveixen per a res”

Des del seu punt de vista, ens trobem en una fase en què l’esclat d’idees és majúscul. És un context que s’ha de celebrar, perquè demostra que hi ha “talent emprenedor i empenta per millorar”, però alerta que clar reflexió: “Hem de seure a pensar com llançar la tecnologia de manera ordenada i equitativa, i a conversar sobre com la telemedicina ha vingut per quedar-se”. I és en aquest context on la finalitat, l’anàlisi de les dades estructurades i la usabilitat són conceptes que prenen protagonisme; un context on la implicació de professionals amb coneixements en àrees diversos és vital. “Molts professionals sanitaris entren en la tecnologia per aportar els seus coneixements sense ser tecnòlegs perquè volen emprendre i aportar el què saben de la medicina”, celebra.

Cocreació i ‘soft skills’ per avançar en innovació

Un dels entorns que l’experta en transformació digital i innovació oberta apunta com a prioritat és el big data. “Hem de dissenyar tecnologia amb un objectiu clar, que reculli les dades amb una finalitat i que les estructuri. Si no estan ordenades, no serveixen per a res”, alerta.

Un sistema per resoldre aquest conflicte amb la precisió dels objectius és el treball en equips multidisciplinaris i el sistema del design thinking. Segons la candidata a un doctorat en Ciències Socials per la University of Southern Denmark a través del Projecte Europeu CATCH, Mercè Bonjorn, aquesta cocreació que facilita “és útil en un entorn complex i ambigu” com la primera fase de desenvolupament del projecte. “Tens totes les opcions del món i no saps cap a on anar. Seus totes les persones importants per pensar què vols fer i com ho pots aplicar, valorant totes les opcions i traient temes molt interessants i innovadors. Amb les propostes de tothom es poden establir els millors objectius, identificar la tecnologia i dissenyar una bona solució”, explica.

I cal pensar més que mai en la persona que rebrà les innovacions. “Hem d’ajudar els ciutadans a entendre la tecnologia; hem d’incorporar l’alfabetització digital en salut per fer entendre que no sempre cal anar físicament al metge ni fer un seguiment només en consulta”, afegeix Barbiero, una necessitat que reforça, per a Bonjorn, la importància del treball en equips multidisciplinaris que “tinguin una visió holística del problema i de la solució”.

Bonjorn: “Les ‘soft skills’ més importants ara són un pensament crític, poder solucionar problemes complexos, ser creatiu i gestionar persones”

En un entorn com aquest, els coneixements tècnics són una part fonamental, però ambdues expertes recorden que han d’anar acompanyats d’unes soft skills fortes. “Les més importants ara són tenir un pensament crític, poder solucionar problemes complexos, ser creatiu i gestionar persones”, concreta Bonjorn, “i això, en qualsevol entorn d’innovació”.

Les tecnologies que manen

Ara mateix, les dades massives, la realitat virtual i els assistents virtuals són les tecnologies que lideren la disrupció en salut. Per una banda, l’ús del big data permet fer prediccions per minimitzar els errors i donar assistència remota al pacient a través del mòbil, especialment en casos de malalties cròniques. Per l’altra, complementar-ho amb realitat virtual pot ser una eina efectiva quan es tracta de gestió del dolor o de minimitzar símptomes. Finalment, l’aplicació de chatbots i el màrqueting de continguts està enfocat a millorar l’atenció mèdica i a personalitzar-la juntament amb la seguretat que ofereix el blockchain.

La demanda de formació per arribar a identificar els problemes i les solucions tecnològiques adequades per a cadascun d’ells ha crescut en els últims 10 anys, i més encara amb l’esclat de la pandèmia del coronavirus. Ho ha viscut de prop el coordinador del Màster en eHealth de La Salle-URL, Toni Masi, qui ja ha donat inici a la setena edició presencial de la formació i la cinquena en format en línia. “El primer any va ser una prova pilot en forma de curs, però el vam omplir, i l’any següent ja es va proposar com a màster”, apunta sobre uns estudis que fa vuit anys ja van demostrar que tindrien recorregut.

Masi: “Faltaven professionals que parlessin els dos idiomes, que sabessin d’innovació i poguessin parlar amb un metge o un infermer”

Tal com explica Masi en una entrevista a MetaData, la idea va néixer a partir dels dubtes i motivacions que li arribaven al seu entorn: “Vaig ser una de les persones que va fer la implantació del sistema SAP a l’Institut Català de la Salut. La nostra figura era la de consultor tecnològic, però ens vam haver de format en el sector sanitari i vam adonar-nos que faltaven professionals que parlessin els dos idiomes, que sabessin d’innovació i poguessin parlar amb un metge o un infermer”.

Amb aquesta necessitat sobre la taula, Masi i el seu equip va ajuntar la seva experiència en consultoria amb el coneixement del doctor Manel del Castillo de l’Hospital Sant Joan de Déu i el del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya per crear un programa dirigit al personal sanitari que vulgui entrar en l’entorn digital. El 90% dels estudiants són professionals assistencials que tenen, diu l’expert, “inquietud per identificar tecnologies en les deficiències en informàtica o innovació que detecten en el seu dia a dia i que es podrien resoldre amb una app o una altra solució”.

De fet, el Treball de Final de Màster (TFM) consisteix a identificar una problemàtica sense resoldre en l’actual sistema de salut català i a resoldre’l amb el disseny d’una plataforma o una tecnologia. Serious games, blockchain, big data o intel·ligència artificial són alguns dels exemples que més fàcilment apliquen els alumnes en les seves recerques. “Vinculem això amb el màrqueting, les finances o la gestió de persones i els ensenyem a adaptar-ho a un entorn que ja coneixen, siguin institucions públiques com privades”, afegeix.

Masi: "El sector sanitari no s’ha acabat de transformar. La història clínica es va digitalitzar fa 10 anys, però encara s’ha anat treballant molt amb paper”

L’estructura de les classes, enfocades a treballar exemples reals de mancances resoltes amb propostes tecnològiques, és el que Masi considera un valor afegit de la formació. “Són exemples que inspiren, que ens ajuden a detectar cada any molts gaps i a veure que el sector sanitari no s’ha acabat de transformar”, comenta, “només cal veure que la història clínica es va digitalitzar fa 10 anys, però que en aquest temps encara s’ha anat treballant molt amb paper”.

Malgrat que la digitalització sigui lenta en l’àmbit, el coordinador del màster ratifica que la pandèmia ha posat les bases per fer el salt definitiu cap a la innovació i assegura que la tecnologia ha arribat per obrir moltes portes.