La pandèmia del coronavirus ha posat en evidència que calen mesures per reforçar el sistema sanitari, que l’educació no estava encara preparada per a un ensenyament a distància, i que les empreses encara tenen molta feina al davant de cara al teletreball. Però si una cosa ha demostrat el confinament és que el sector tecnològic sí que està preparat per ser un aliat en la desescalada i en el retorn a una “nova normalitat” amb solucions que l’han portat a cotitzar a l’alça.

Impressió 3D, drons, sensors de temperatura, reconeixement facial, sistemes d’identificació geogràfica... “En poc temps hem vist aplicades moltes tecnologies que estaven al mercat des de fa temps, però que ara tenen una nova finalitat o han trobat una altra manera de ser aplicades”, explica el senior executive partner de Gartner, Fabrizio Magnani, en una sessió Sit & Talk organitzada pel Departament de Polítiques Digitals.

I és que ens podem remuntar fins a mitjans del segle XX per trobar alguns exemples. “El 1960 ja s’utilitzaven les càmeres termogràfiques i ara ens poden ajudar a detectar si un empleat o client té febre amb un marge d’error de 0,3 graus”, explica sobre el sistema. La seva introducció com a solució civil i comercial va arribar de la mà de Sueca AGA, qui va traslladar el mesurament de la radiació infraroja utilitzada durant la Segona Guerra Mundial a l’entorn industrial i professional. Però la tecnologia es va introduir de manera massiva amb l’aparició de càmeres més petites i fàcils de fer anar i amb l’arribada de l’era digital entre els anys 80 i 90.

La crisi sanitària ha fet visible tecnologies com els infrarojos, la IA i els sensors de temperatura

Ara, en plena pandèmia pel coronavirus, aquestes càmeres i sensors són clau per mesurar la temperatura. “Ho hem vist aplicat pràcticament des de l’inici de la crisi als magatzems d’Intel als Estats Units o als d’Amazon a Europa”, asenyala Magnani. També ho ha inclòs la catalana Beabloo en Interaction Care, la solució creada per ajudar el comerç, l’administració i qualsevol espai públic a implementar els protocols de seguretat.

Infrarojos i llum UV

Dotar de recursos el sector sanitari va ser la demanda més imminent. Hi van donar resposta empreses i centres de recerca com Leitat i Eurecat, i també professionals i comunitats de makers amb impressores 3D i solucions de codi obert. “Va ser una necessitat immediata que es va poder resoldre amb relativa facilitat”, afirma el director de Desenvolupament Cientificotecnològic d'Eurecat, Gabriel Anzaldi, “però ràpidament va caldre una readaptació dels sistemes de desinfecció”.

La primera tecnologia emprada va ser la llum ultraviolada (UV) i després es va combinar amb els infrarojos. “Ja s’utilitzaven en la indústria i ràpidament es va intentar migrar per permetre reutilitzar els equipaments de protecció individual dels sanitaris, però abans es van fer proves per validar que podien tenir una lògica científica i ser aplicats per a la desinfecció”, subratlla Anzaldi, qui afirma que ambdós sistemes fa anys que s’utilitzen en l’àmbit industrial i domèstic. Amb la pandèmia ha fet que la ciutadania pugui posar-li noms i cognoms i ser-ne conscient del seu ús.

Intel·ligència artificial

L’equip del laboratori Auto-ID del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha posat en primera línia el reconeixement de veu a través d’una aplicació que pot ajudar a detectar casos de la covid-19 amb la tos de manera anònima al web Opensigma. Aquest és un exemple més de com la intel·ligència artificial (IA) està passant de ser una tecnologia etèria a veure-la de manera aplicada i identificable pel ciutadà.

La proposta del MIT, liderada pel català Brian Subirana i que ràpidament van començar a utilitzar a l’Hospital Clínic de Barcelona, és només una de la llarga llista de propostes sorgides al mercat els últims mesos, on també hi ha la de Shoppermotion. Aquesta empresa ha creat una eina que localitza en temps real tots els carros de la compra per controlar l’afluència de clients en cada zona del supermercat o identificar els espais amb més concorreguts i dissenyar estratègies de pas per evitar contagis.

Un altre exemple que ha transcendit fronteres és l’ús de la IA en el desenvolupament de medicaments. La divisió DeepMind de Google va cedir a l’inici de la crisi sanitària els seus algoritmes per entendre el comportament de les proteïnes que formen el virus i l’empresa especialitzada en medicina computacional BenevolentAI es va sumar a la causa per donar suport en la tasca de dissenyar possibles fàrmacs.

“La IA està present des dels anys 60, però en els últims temps, amb la capacitat computacional, l’accés a la tecnologia i la capacitació de les persones, ha anat fent-se cada cop més present”, explica l’especialista de l’Eurecat, qui alhora celebra el “ràpid desplegament tecnològic per ajudar el sector sanitari i la ciutadania”. “La pandèmia ha accelerat l’expansió i l’ha fet visible”, apunta.

De la geolocalització al blockchain

“Qui no sap què és un GPS? La geolocalització està amb nosaltres des de fa molts anys i ha anat avançant fins al punt de poder aplicar-la als respiradors dels hospitals per saber com es van movent i on són”, il·lustra Magnani. De fet, Anzani reforça aquesta idea i afirma que “els sistemes d’informació geolocalitzada guanyem més importància que mai perquè les apps que aniran sorgint per fer el control de moviments estaran suportades amb aquesta tecnologia”.

També guanya presència el Bluetooth, o almenys més impacte mediàtic, gràcies a la solució de Google i Apple per detectar telèfons que es troben en una distància de menys de 2 metres durant més de 10 minuts. Si un dels propietaris dels mòbils dona positiu de covid-19, s’alertarà els que han estat a prop d’ell.

Anzaldi: "La pandèmia ha accelerat la convergència tecnològica i que es posi en relleu la importància de fomentar la innovació"

Al mapa de les tecnologies el senior executive partner de Gartner també hi situa les cadenes de blocs: “Ofereixen un valor afegit a les apps per garantir la seguretat del que compartim. El gran exemple és la xarxa més gran del món de blockchain creada a la Xina i que compta amb 128 ciutats amb nusos per garantir la qualitat de les dades”. És l’anomenada Blockchain Service Network (BSN) i es va presentar públicament el 25 d’abril. L’objectiu del govern xinès és tenir una plataforma de recopilació de dades massives per a la creació de ciutats intel·ligents, gestió de recursos públics, registre d’identitats i posada en marxa de noves criptomonedes. Tot i que quan es va començar a gestar res feia pensar que hi hauria un virus de les magnituds del SARS-CoV-2, la informació que pot adquirir la BSN també seria d’aplicació en l’àmbit sociosanitari i la investigació mèdica.

Convergència tecnològica

La major part de les solucions que s’han aplicat per diagnosticar, frenar o donar suport d’alguna manera a les necessitats sanitàries han sorgit de la unió. Precisament Eurecat, amb Anzaldi a l’equip, ha participat en la creació d’una solució amb altres investigadors europeus per pronosticar brots epidèmics en temps real mitjançant l’anàlisi d’aigües residuals a partir de la microbiologia i la IA. “Tot el que hem vist aquests mesos és el resultat d’una convergència tecnològica”, detalla l’expert, “la pandèmia ha fet que ens accelerem en aquesta contribució compartida i que es posi en relleu la importància de fomentar la innovació, la investigació i el desenvolupament social”. De fet, considera que les organitzacions que han estat “capaces de combinar diverses àrees de coneixement” les que han pogut donar “una millor resposta”.

Però si hi ha una lliçó clara, i on Magnani i Anzaldi coincideixen, aquesta és que la necessitat ha fet que tecnologia i societat es donin la mà més fort que mai. “La gent ha pres consciència de les innovacions i les ha entès perquè les ha vist aplicades. Quan ho comprens, dones més valor a la tecnologia i és quan aquesta més s’accelera”, conclou.