Cada estiu els incendis forestals són una de les grans preocupacions del territori a causa de les altes temperatures. En el que portem de 2022, se n’han detectat i apagat 531 a Catalunya, amb la Noguera i el Bages com a comarques més afectades, segons les dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En aquest context, els Bombers de la Generalitat són el principal mur de contenció dels focs, i la tecnologia és una més de les eines que fa servir per combatre aquestes situacions.

L’element tecnològic més important del sistema és la geolocalització de tots els efectius del cos. “Quan vaig entrar aquí a treballar, fa una pila d’anys, el principal problema que tenies quan hi havia un gran sinistre era saber on eren les unitats que estaven treballant”, recorda el cap de secció de desenvolupament tecnològic de Bombers de la Generalitat, Jordi Vidal. L’administració es comunica des de l’any 1999 amb la xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya (Xarxa Rescat), un sistema basat en l'estàndard europeu TETRA (Terrestrial Trunked Radio) que també fan servir els Mossos d’Esquadra, el SEM o els agents rurals. “Aquesta xarxa permet, a part de tenir les comunicacions amb una cobertura superior al conjunt de companyies de telefonia mòbil, tenir posicionament GPS en temps real de totes les unitats: camions, avions, emisores de mà… En temps real sabem on són tots els efectius”, explica.

El cos de Bombers es comunica amb la Xarxa Rescat, un sistema de radiocomunicacions d'alta seguretat que cobreix el 97% de Catalunya

La Xarxa Rescat dóna cobertura al 97% de territori, de manera que pràcticament totes les operacions del cos poden comptar amb una geolocalització en directe que permeti prendre decisions ràpides amb informació de primera mà. “Els que realment tenen problemes de cobertura son les unitats més especialitzades en rescats de muntanya”, desvela Vidal, que afegeix que la mancança quedarà resolta pròximament amb l’arribada de telèfons de satèl·lit. Així, tots els membres dels Bombers van equipats amb telèfons mòbils que estan començant a incorporar una aplicació basada en el software ArcGIS que integra aquesta geolocalització en un mapa i permet als professionals comunicar-se amb elements gràfics: “Quan hi ha un foc forestal, els analistes poden marcar els fronts i perímetres que cremen i les unitats del terreny ho poden veure i marcar coses noves“.

Paral·lelament, el cos fa servir Telegram per compartir informació entre les unitats. L’elecció d’aquesta aplicació davant d’altres com WhatsApp es deu a dos motius principals: “Per la quantitat d’usuaris que podien tenir els grups, WhatsApp estava descartat; i a més a més, Telegram tenia la facilitat de generar bots, que ens permeten automatitzar molts passos d’informació”. Gràcies a aquest darrer element, els bombers poden consultar dades com quins vehicles els ajudaran en una actuació, com dirigir-s’hi o si podran trobar un punt d’aigua proper. No obstant això, Vidal confirma que s’estan explorant noves alternatives privades per veure si existeix alguna eina que sigui de més utilitat.

Càmeres com a suport del 112

Un dels punts clau a l’hora d’actuar contra un incendi és la capacitat de detectar-lo amb rapidesa, una característica que s’associa molt comunament a les tecnologies d’automatització. Tanmateix, els intents que els Bombers de la Generalitat han fet per implementar aquestes tècniques no han prosperat: “Vam provar càmeres de detecció automatica d’incendis, que a Alemanya o Austràlia els anaven bé, però aquí ens arribava molt abans l’avís de la població que el que la càmera fos capaç de detectar”. Això es deu al fet que “a Austràlia o Alemanya tenen grans extensions de terreny on no passa mai ningú, i una càmera que els detecti un incendi al cap de 10 minuts és supereficaç”, mentre que a Catalunya, “com que tenim un territori relativament petit i la mobilitat de la gent és elevada, ens arriba abans la trucada pel 112”. El cos va provar d’ajustar la sensibilitat de la detecció automàtica perquè fos tan àgil com els avisos de la ciutadania, però el resultat va ser que “el número de falses alarmes era altíssim”.

Vidal: "Es van provar càmeres de detecció automatica d’incendis, però ens vam trobar que ens arribava molt abans l’avís de la població"

Davant d’aquest panorama, els Bombers de la Generalitat van decidir donar al sistema un ús diferent. Des de fa tres campanyes, el cos ha anat instal·lant càmeres de vigilància en zones de risc forestal elevat per tenir imatges en directe i manipulables dels sinistres. “No per detectar el foc, sinó perquè quan n’hi hagi un, puguem girar la càmera cap allà i tenir visió directe del foc”, apunta Vidal. Ara per ara, s’han col·locat ja 54 càmeres en punts fixes, amb Lleida i Tarragona i Terres de l’Ebre com a demarcacions amb més dispositius, 14 cadascuna.

L’ús de les càmeres fixes és un complement d’alt valor dels avisos per telefonia, ja que poden “diagnosticar molt millor la capacitat que té aquell foc d’anar a pitjor amb una imatge real i en directe que no pas amb el volum de trucades que t’arriba”. “No sempre la quantitat de trucades és un indicatiu del potencial d’aquest foc”, insisteix Vidal, ja que en aquests casos entra en joc el volum de persones que habitin o transitin la zona. “Això és important en èpoques com l’estiu, quan hi ha molta quantitat de focs. Si no hi ha focs i hi ha una columna, de seguida pots enviar recursos, però quan els tens ocupats en altres coses, va molt bé tenir la imatge per discernir què fas”, rebla.

La visió des del cel

Les càmeres fixes no són l’únic punt de visió de què el cos disposa per controlar els focs i prendre decisions sobre com actuar. Tots els mitjans aeris dels Bombers de la Generalitat, un total de 25 avions i helicòpters, incorporen una càmera a les parts anteriors dels vehicles per poder comptar amb una visió zenital dels fets. “Quan un mitjà aeri apreta el botó de descàrrega, ens envia la localització, i amb la imatge de la càmera, veus on estan treballant, si tiren l’aigua on toca o no…”, detalla el cap de secció de desenvolupament tecnològic dels Bombers.

Les darreres innovacions en el camp de la mobilitat aèria solen estar relacionades amb els vehicles no tripulats, uns dispositius que el cos està començant a testejar, però que ara per ara encara veuen lluny que tinguin una aplicació immediata. “Mentre hi ha un foc i és de dia, els drons no poden anar volant perquè per la pròpia operativa aeronàutica no volem drons nostres ni de tercers. Si fem servir algun dron és al vespre per aixecar el perímetre, però això ho fan més els agents rurals. Nosaltres estem estem començant, però encara estem en una fase molt incipients. Amb un foc real, de moment no es fa ni hi ha previsió de fer-ho”, deixa clar Vidal.

Vidal: "La idea de futur amb un dron que pugui volar tota la nit és que ell mateix anés resseguint el perímetre constantment i quan hi hagués reproduccions, t’avisés, però no sabem de quants anys vista parlem"

En aquests moments, els Bombers de la Generalitat disposen d’una flota de tres drons, amb els quals estan fent proves en tres àmbits diferents: la detecció de punts calents en foc forestal a la nit, l’aixecament de perímetres i l’aixecament de cartografia de zones afectades per sinistres. “Ara, quan controlem el perímetre d’un foc a la nit que ja està estabilitzat, deixem els bombers escampats perquè vagin vigilant. La idea de futur amb un dron que pugui volar tota la nit és que ell mateix anés resseguint el perímetre constantment i quan hi hagués reproduccions, t’avisés, però no sabem de quants anys vista parlem”, confessa el responsable, tot i que té clar que, quan arribi el moment, serà una solució que els “estalviarà molts recursos”.