La personalització és el terme clau per parlar de les societats del futur. Ja s’està veient en la publicitat, on l’ús de la tecnologia permet oferir anuncis i promocions adaptades a l’usuari. Aquest és un exemple ja prou conegut, però no és l’únic, i es pot posar els ulls en el sector de la salut per trobar una gran multitud de casos que ja parlen de l’aplicació propera de la medicina personalitzada. Mefood Omics és un dels projectes emprenedors que s’ha sumat a la cursa amb una plataforma que ajuda professionals i pacients a dissenyar un pla nutricional adaptat a cada persona gràcies a la intel·ligència artificial.

La start-up està liderada per tres enginyers i tres doctors en Física nuclear, Nutrició i Farmàcia, i és una representació de com la unió entre ciència i tecnologia poden generar un benefici social: “Volem millorar la salut de les persones aplicant el nostre coneixement des de el vessant mèdic unit amb el potencial del machine learning”. Així és com descriu de manera sintètica el projecte el CEO i cofundador, Andreu Palou, el qual utilitza el test nutrigenètic Metigentity d’Alimentomica i la Universitat de les Illes Balears (UIB) que identifica quins nutrients, aliments o dietes són adequades per a cada organisme segons el seu ADN individual.

Mefood Omics usa algoritmes de d’aprenentatge profund per oferir pautes alimentàries i consells als usuaris, i ajudar els nutricionista a centrar-se en el pacient

La intel·ligència artificial juga el rol d’optimitzar la tria de les pautes d’esport i alimentació de manera personalitzada. El software inclou variables com l’estat físic i de salut actual del pacient, al·lèrgies i intoleràncies o gustos, s’encarrega d’encreuar-les amb el resultat del test i dona com a resultat una dieta determinada. “A mesura que el sistema va treballant, millora la precisió”, apunta Palou, fent referència a l’aprenentatge automàtic. També preveu integrar progressivament variables com el descans i l’estat anímic per obtenir una recomanació de salut encara més acurada.

‘Big data’ d’ús transversal

Si el cervell són els algoritmes, la cara de la solució és la plataforma i l’app. El metge pot operar des del seu ordinador o des del mòbil el programari, i és des d’aquí on rep les recomanacions del sistema segons les característiques del pacient. En el cas de la persona, aquesta pot usar l’aplicació mòbil per comunicar-se amb el professional sanitari o fer seguiment del pes, del percentatge de greix, de l’activitat física i de l’estat d’ànim, entre altres. Totes aquestes dades ajuden tant els professionals com la tecnologia a oferir recomanacions dietètiques individualitzades i receptes. “També ens permeten aprendre sobre el comportament de l’usuari, saber què està funcionant i què no, i intentar treballar més sobre la persona”, afegeix el CEO.

Les dades recollides poden ajudar el sector de l’alimentació a repensar productes i menús per a dietes específiques

En un horitzó proper, l’objectiu és aplegar tot el big data generat amb l’eina per acostar-la a les marques. Tal com assenyala Palou, tot aquest coneixement pot ajudar el sector de l’alimentació “a redissenyar alguns productes d’acord amb un perfil determinat de client” o també en restaurants, “on es pot elaborar un menú i una carta pensada per a dietes o patologies determinades”.

La tecnologia com a complement

Ni les màquines faran la feina de les persones, ni els trauran el lloc de treball. Malgrat que alguns nutricionistes s’han posat les mans al cap al veure que un software pot amenaçar el seu perfil professional, Palou nega que sigui així:  “Volem facilitar-los el dia a dia amb una màquina que pot calcular les calories i els macronutrients amb rapidesa perquè els especialistes se centrin en el tracte amb la persona o en trobar perquè costa l’adherència al tractament”. De fet, el CEO recorda que el sector mèdic tendeix a usar cada cop més les eines digitals, una realitat que el porta a superar les pors i a encoratjar els facultatius a aplicar aquestes aplicacions per donar valor afegit a la seva feina.