Durant aquests últims dies i una vegada coneguts els resultats de les eleccions del 14F a Catalunya juntament amb la injusta sentència al raper Pablo Hasél, qui està en el punt de mira i acapara l'atenció política, econòmica, social i dels mitjans de comunicació són els joves. Per a mi, els grans oblidats en aquesta pandèmia i durant els últims anys. Una generació comunament coneguda com a millennial o generació Y, que actualment té entre 16 i 36 anys i que no veu perspectives de present ni de futur en un món cada vegada més connectat (virtualment). La tecnologia i la innovació han marcat un abans i un després, però amb unes dades alarmants: el 40% dels menors catalans de 25 anys es troben en situació d'atur.

“La innovació avança, però de què serveix si no és per millorar la vida de les persones?”

La innovació avança. Hi ha qui diu que hem progressat més de 6 anys en pocs mesos i ha permès que no es destruïssin molts llocs de treball, però sovint em qüestiono el següent: de què serveix la innovació si no és per millorar la vida de les persones? És útil anunciar avenços tecnològics inimaginables si una part molt important dels joves no té oportunitats laborals i no poden ser-ne partícips? Es troben sobrequalificats per les posicions laborals a les quals poden accedir? O, encara pitjor, no se'ls dona la primera oportunitat per poder créixer.

Som la generació més digital, hiperconnectada, amb alts valors ètics i socials, amb un pensament crític i exigent. Creadors, amb idees innovadores. La generació a la qual se li demana constantment idiomes, que treballa per projectes, que té una inestabilitat laboral considerable, però la que s'adapta amb facilitat. La generació que treballa amb equips multiculturals, que se li demana una formació constant (i encantats de fer-ho), que promou la digitalització i facilita el teletreball, però que no disposa de salaris dignes.

La generació acostumada a la resiliència, a liderar amb intel·ligència emocional, a tenir en compte molts factors, a reinventar-se, a valorar, encara més, els coneguts com a soft skills. És a dir, les habilitats toves, però que per a mi marquen la diferència, com ara la comunicació, capacitat d'autoaprenentatge, de resoldre conflictes, capacitat de negociació i gestió del temps. D'empatia. De cohesió. De grup. De rol a la societat.

"Benvinguda sigui qualsevol tecnologia, però que tingui impacte en salut, la formació, l'habitatge, la vida personal i no deixi enrere els joves"

Benvinguda sigui qualsevol tecnologia, però que tingui impacte social. Que impacti de veritat en la salut, en la formació, en l'accés a l'habitatge, en l'àmbit laboral, en l'oci, en la vida personal. Que tots hi sortim guanyant. Que sigui la palanca del canvi que ens mereixem. I el més important: que no deixi endarrere els joves.