En el mes de març de 2020, la irrupció de la pandèmia ens va tancar sense previ avís ni preparació per a una situació d'emergència sanitària en què, per seguretat, no se'ns permetia moure'ns lliurement pels nostres pobles o ciutats, anar a treballar o a estudiar, o fins i tot trobar-nos amb els nostres veïns més propers. Sostenir les nostres vides tal com ho estaven fent uns dies abans ja formava part del passat.

Per a entitats socials com la Fundació IRES, el xoc amb la nova situació i les conseqüències d'aquesta van ser visibles ràpidament en l'atenció que portem a terme. Les necessitats de les famílies no s'aturaven, ni els seus processos, al contrari, emergien noves dificultats a les ja existents. Moltes d'elles haurien d'afrontar dificultats més dures que les que havien experimentat fins al moment, desapareixent en moltes llars els ingressos precaris, però periòdics, que havien arribat fins aquell moment. Es va evidenciar que l'oportunitat de fer teletreball només era real per a un sector de la població i que el seguiment escolar amb els recursos tecnològics adients no era possible per tots els infants i joves.

"L'oportunitat de fer teletreball només era real per a un sector de la població i el seguiment escolar amb els recursos tecnològics adients no era possible per tots els infants i joves"

En aquesta era de plena expansió de les TIC, d'un nivell de globalització del consum sense precedents, la crisi per la covid-19 ha posat de manifest que quan la innovació i la tecnologia no van de la mà de la innovació social i d'unes polítiques públiques que afavoreixin a tothom, el resultat és l'increment de la desigualtat.

La familiaritat amb la tecnologia de les noves generacions no assegurava tampoc que molts infants i les seves famílies esquivessin la bretxa digital, ja que no es tracta del nivell de coneixement, sinó de l'accés igualitari a les oportunitats. Ens hem trobat amb infants i adolescents que no podien seguir les classes o que només ho podien fer un cop arribés la mare a casa, amb el seu mòbil com a única font de connectivitat i, moltes vegades, de poca qualitat.

Per aquestes famílies, la privació de material i connectivitat ha significat en els darrers mesos incrementar la seva situació de vulnerabilitat. Ens podem preguntar, doncs, com superarem la taxa d'abandonament prematur escolar en la dècada vinent? El 2019, els indicadors de l'Idescat ja situaven a Catalunya en el 19% respecte del 10% de la Unió Europea, el que es traduïa en un increment del 2% respecte de l'any anterior. Aquests són uns indicadors que han estat especialment dissenyats per avaluar el grau d'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de la UE per a Catalunya. Concretament aquest indicador pertany a l'Objectiu 4: per a una Educació de qualitat. Sens dubte, és una bona eina per a situar-nos en el mapa del desenvolupament sostenible en els anys posteriors a aquesta pandèmia.

"Quan innovació i tecnologia no van de la mà de la innovació social i d'unes polítiques públiques que afavoreixin a tothom, el resultat és l'increment de la desigualtat"

Davant d'aquesta realitat, des del sector social no podíem trigar gaire a activar nous recursos per a poder donar resposta a aquestes noves necessitats. Necessitats que no existirien d'haver tingut un sistema basat més sòlidament en la igualtat d'oportunitats. La bretxa digital faria palesa la bretxa social en què vivim com a societat. Malgrat el xoc i l'elevat grau d'incertesa i imprevisibilitat, les entitats socials havíem de fer el possible per mantenir els nostres serveis i iniciatives solidàries. I no ho hem fet soles. "Ara més que mai", ens hem dit molts cops, havíem de treballar en xarxa per a superar els obstacles que teníem capacitat de superar en comunitat.

Formar part de la comissió d'RSC del 22@Network BCN ens ha permès unir forces i actuar amb rapidesa. El compromís de moltes empreses que formen part d'aquesta associació per reduir la bretxa, va propiciar que més de 70 famílies dels projectes d'atenció integral que es duen a terme des de la nostra entitat a Catalunya i Balears rebessin targetes SIM i tauletes per als seus infants i joves en els primers mesos del confinament.

Gran part dels nostres serveis es duen a terme a l'ecosistema de projectes socials de Sant Martí, el districte on mantenim aquesta aliança amb 22@Network BCN. Es tracta d'un nucli en alta expansió, connectivitat, mobilitat econòmica i creixement dins la ciutat comtal. Des de la comissió de RSC de l'associació, la nostra missió és procurar que aquest creixement es posi a disposició de les persones que viuen en el territori, tenint present el desenvolupament socioeconòmic de les seves vides així com l'adaptació a les seves necessitats. Perquè què són els avenços quan les persones no els poden gaudir?

Amb tot plegat, si seguim i enfortim la lògica del treball en xarxa i les aliances entre l'Administració, les empreses, les entitats socials i la ciutadania, ens farem més conscients que conformem un sistema interconnectat on les persones són el centre de la nostra acció. Actuar des d'aquesta mirada pot determinar l'èxit de la responsabilitat social. Així, ha de ser un compromís ferm i seguirem treballant per contribuir-hi.