No se'ns escapa que la covid-19 està canviant i provocarà canvis importants en la nova normalitat. Aquests canvis impactaran en molts aspectes de la vida individual de les persones, però també en molts àmbits de la vida col·lectiva. El maneig de la salut no és precisament una excepció. Des de fa unes setmanes els diferents sistemes de salut de molts països i territoris s'han vist forçats a reorganitzar-se, a reestructurar-se d'alguna manera, a reinventar-se en alguns aspectes. És més que probable que alguns dels canvis que s'han iniciat no siguin només una solució d'emergència, sinó que produeixin canvis profunds en el sí del sistema sanitari en la seva globalitat, però també en com manegem la nostra salut les i els ciutadans. Quin paper tindrà la salut digital post-covid?

La crisi generada per la covid-19 ha accelerat tot el procés de forma poc esperada. La salut digital ha exercit un paper clau en molts moments i s'ha posat en primera línia en nombroses ocasions. D'alguna manera, la salut digital ha passat de ser “l'eterna promesa” a entrar a formar part indiscutible en el dia a dia de molts professionals de la salut, pacients, cuidadors, familiars… de la societat en general. Al mateix temps s'ha posat de manifest que queda molt camí per recórrer. Sovint les eines ja les tenim preparades, però el com s'incrusten en un procés assistencial i com s'aconsegueix que el seu ús es generalitzi són aspectes que convé discutir.

"La salut digital ha passat de ser 'l'eterna promesa' a entrar a formar part indiscutible en el dia a dia de molts professionals"

Les interaccions entre pacients i els seus familiars aquestes últimes setmanes han hagut de ser a través d'eines digitals. Gran nombre de les relacions metge-pacient a l'entorn de l'atenció primària s'han fet a través de consultes telefòniques o bé mitjançant l'ús de les eines digitals de les quals ja disposa el sistema. La comunicació, ja sigui entre metge i pacient, entre pacients i familiars, o bé entre professionals sanitaris, no pot ser la mateixa si és digital o analògica. Cal aprendre estratègies i desenvolupar les competències necessàries perquè el missatge que es vulgui transmetre arribi de manera empàtica i tan assertiva com sigui possible. Això requereix de reflexió, anàlisi i pràctica. No es tracta de fer el mateix que fèiem abans però ara utilitzant un telèfon o una tauleta, es tracta de canviar com ens comuniquem.

Les aplicacions que els diferents sistemes sanitaris han desenvolupat en temps rècord són eines per a tenir en compte de cara al maneig de futurs brots epidèmics i per a millorar l'autodiagnòstic i l'alfabetització en salut de la població. No obstant això, han generat molta controvèrsia. S'han analitzat diferents possibilitats tecnològiques per a poder dur a terme el seguiment de contactes sense que això comporti la pèrdua de l'anonimat dels usuaris d'aquestes aplicacions. A ningú se li escapa que, en el moment actual, les dades són una font de negoci indiscutible, alhora que constitueixen una eina molt atractiva per a uns certs governs amb la finalitat de controlar a la població. D'altra banda, en un món global en el qual, almenys fins a mitjan març, la mobilitat de persones de punta a punta del planeta era bastant habitual, el seguiment dels contactes deixa de ser un assumpte limitat en el territori i passa a tenir dimensions globals. Això comporta altres problemes relacionats amb la falta d'estàndards i d'estratègies o eines comunes entre els diferents territoris. Existeixen ja iniciatives que intenten desenvolupar aplicacions versàtils que puguin adaptar-se a la realitat de cada sistema sanitari, però no es tracta d'un assumpte de fàcil solució.

"No es tracta de fer el mateix que fèiem abans però ara utilitzant un telèfon o una tauleta, es tracta de canviar com ens comuniquem"

Finalment, un altre element que ja fa temps que resulta molt atractiu per al maneig de la salut, ja sigui individual o poblacional, és la intel·ligència artificial. El seu ús resulta encara limitat, però a mitjà termini és probable que sigui un coadjuvant molt important en les tasques assistencials, en la planificació dels serveis sanitaris o bé en el propi control dels factors de risc. Tanmateix, cal no oblidar que per a això és important disposar de moltes dades i de dades bones. Durant la gestió de la pandèmia s'ha vist clarament que no és un assumpte banal la recollida, gestió i presentació de les dades. Són aspectes que no són tan objectius ni determinants com puguin semblar i és important disposar dels mecanismes i els professionals prou competents per a recollir aquestes dades i presentar-los de manera que sigui relativament fàcil prendre decisions basades en moltes dades bones.

En la nova normalitat la salut digital serà una peça clau i habitual però cal invertir esforços i recursos per a vèncer els quatre grans reptes que planteja: dotar a les i els professionals de diferents disciplines amb suficients capacitats i coneixements perquè facilitin el seu ús i implementació; disposar d'eines vàlides, fiables, cost-efectives; repensar els processos comunicatius, assistencials, d'alfabetització en salut de la societat, d'alertes sanitàries; incrementar la recerca en salut digital, per a poder identificar quines són les estratègies que aporten valor als ciutadans i al sistema de salut.