Les asseguradores han estat incansables en experimentar amb tecnologies digitals, posant a prova múltiples iniciatives a la recerca d'una que els doni un avantatge competitiu. Una de les reticències en el procés de transformació digital ha estat el zel amb el qual la majoria protegeixen les seves dades compartint la menor quantitat possible perquè no hi hagi fugides de dades sensibles, el que reflecteix el temor que els intercanvis digitals no siguin segurs. Algunes companyies esperem que aquesta seguretat provingui del blockchain. Aquesta tecnologia permet crear i compartir registres completament digitals de manera segura, i té el potencial de fer que altres tecnologies digitals, com la intel·ligència artificial (IA) i el machine learning, siguin molt més productives.

El blockchain (o cadena de blocs) és una base de dades compartida que funciona com un llibre per al registre d'operacions. Tots els blocs o transaccions que ocorren es van emmagatzemant, de manera que quan escrivim un nou registre, no eliminem l'anterior i per tant no és possible la seva modificació una vegada que un registre ha estat publicat.

"El 'blockchain' té el potencial de fer que altres tecnologies com la intel·ligència artificial i el 'machine learning' siguin més productives"

La tecnologia va ser creada en 1991 pels científics Stuart Haber i W. Scott Stornetta en introduir una solució computacionalment pràctica per als documents digitals amb segell de temps perquè no poguessin ser modificats o manipulats. I és, també, la base de la criptomoneda bitcoin, que va ser concebuda en 2009 per una entitat coneguda sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto, la identitat concreta del qual es desconeix.

Les cadenes de blocs, que han aparegut recentment en el radar empresarial són registres digitals que es configuren de manera distribuïda. Quan s'envia una actualització a blockchain, es demana als participants en la xarxa que aprovin l'actualització com a part d'un procés automatitzat. Les actualitzacions aprovades estan marcades amb el temps, encriptades i agregades al bloc. El nou bloc es converteix en part de la cadena de blocs: un registre immutable de totes les transaccions i acords d'interès per als participants. Pot haver-hi centenars, o fins i tot milers de participants, o “nodes”, en una cadena de blocs.

El blockchain ofereix els següents beneficis tècnics:

• És transparent a la xarxa, tots els participants tenen una còpia del registre
• És anònima. La identitat dels participants no és pública.
• És immutable. La transacció queda emmagatzemada en un bloc que no es pot canviar
• És independent. Està basada en el consens de tots els participants de la xarxa
• És traçable. Les transaccions queden emmagatzemades en un bloc amb el registre temporal.
• És segura. Tots els registres estan encriptats
• És programable: Es pot programar per a automatitzar processos com els contractes intel·ligents.

Blockchain s'està aplicant en bona part de les etapes de creació de valor d'una assegurança, segons podem observar en l'informe d'IBM Blockchain amb aplicació en la cobertura de riscos complexos a través de smartcontracts automatitzats, en la subcontractació de part de les reclamacions aportant transparència al procés i en la reassegurança en el procés de pagament de reclamacions en cas de sinistre.

L'aplicació de la tecnologia blockchain permet també comprovar la veracitat de la informació enviada pel client. Per exemple, en cas que l'usuari enviï una prova fotogràfica dels danys que reclama, la comprovació de la seva autenticitat és automàtica. D'aquesta manera s'augmenta la transparència i la seguretat de la gestió de riscos, reduint les possibilitats d'interposar una reclamació fraudulenta.

El frau en les assegurances poden eliminar-se traslladant les reclamacions a un llibre major basat en cadenes de blocs compartit entre les companyies i que no es pot modificar. Això pot evitar que els defraudadors rebin els diners de diferents asseguradores per la mateixa reclamació, per exemple. També seria més fàcil identificar comportaments sospitosos amb la informació històrica agregada. Actualment s’intenta detectar el frau utilitzant dades disponibles públicament, així com d’altres adquirides de companyies privades. El problema és que aquests conjunts de dades estan incomplets a causa de restriccions legals per compartir informació d'identificació personal d'individus. Amb aquesta solució, en protegir criptogràficament les dades, permetria que la informació de les reclamacions es compartís entre les asseguradores sense divulgar informació d'identificació personal.

L'intercanvi de dades entre les companyies d'assegurances i reassegurances és complex, requereix molt temps i un treball manual ineficient. El blockchain pot optimitzar els fluxos d'informació entre asseguradores i reasseguradores. El problema és que els processos de reassegurança són llargs, ineficients, manuals i es basen en contractes únics. Les companyies generalment contracten múltiples reasseguradores pel mateix risc, la qual cosa significa que les dades han de compartir-se entre moltes parts per resoldre els reclamacions.

Quan les reasseguradores i les asseguradores comparteixen un llibre major de blockchain, les dades relacionades amb les polítiques, les primes i les pèrdues poden existir en els sistemes de les dues parts simultàniament. Això elimina la necessitat de reconciliació, la qual cosa estalvia a tots temps i diners. Les reasseguradores també poden automatitzar el processament i la liquidació de reclamacions.

No obstant això, el blockchain en el sector assegurador també presenta alguns obstacles com la necessitat de compartir informació i arribar a acords de col·laboració amb competidors, o la falta de coneixement de la tecnologia per part dels equips de negoci de les asseguradores. També demana una capacitat computacional intensiva en les xarxes públiques, el que implica un cost no menyspreable del procés de validació.

"El 'blockchain' demana una capacitat computacional intensiva en les xarxes públiques, el que implica un cost no menyspreable del procés de validació"

Tots aquests obstacles estan promovent que les asseguradores prefereixin mantenir-se a l'expectativa fins que hi hagi clars signes que la tecnologia es desplega massivament en el sector, la qual cosa les posa en risc que les insurtech o altres competidors ràpids innovant puguin desenvolupar la tecnologia que deixi enrere els incumbents actuals.