El concepte de digitalcràcia neix de la unió de digital i democràcia. Un terme que, segons el meu parer, cada vegada prendrà més rellevància. Els períodes electorals ja no s’esgoten, les campanyes polítiques tal com les coneixem tenen els dies comptats, i l’augment del populisme és imparable. Aquí la digitalcràcia és clau. El procés d'informar-se, reflexionar i prendre decisions sobre com volem viure, i qui i com volem que ens governi és crucial per desenvolupar polítiques que evitin la deshumanització de la societat i del planeta a causa de la digitalització sense límits.

"El procés d'informar-se, reflexionar i prendre decisions sobre com volem viure, i qui i com volem que ens governi és crucial per desenvolupar polítiques que evitin la deshumanització de la societat"

La digitalcràcia es basa en quatre elements que poden oferir grans oportunitats, però també riscos significatius en funció de quin ús en fem.

• Identitat digital: Estem avançant cap a una identitat digital que substituirà el DNI, integrant en un únic espai digital totes les nostres dades personals, com el número d'identificació fiscal, l'historial de salut, de multes, acadèmic... A Catalunya, per exemple, des de fa un parell d’anys podem fer ús de La meva cartera, una carpeta digital que unifica diverses targetes digitals. És obvi que ens facilita tasques, però concentrar tanta informació en un sol punt digital augmenta la vulnerabilitat i els riscos de privacitat. La pèrdua de privacitat ens pot deshumanitzar, ja que les dades en mans de tercers poden ser utilitzades en contra nostra, com passa amb les dades de salut en països on el sistema és privat. Aquest procés de concentració d'identitat digital, impulsat per entitats privades i públiques, té nombrosos riscos deshumanitzadors.
   
• Administració digital: La digitalització de l'administració permet realitzar gairebé totes les gestions en línia, però no sempre s'han considerat tots els escenaris, deixant de banda aquells que no poden o no desitgen digitalitzar-se ràpidament. Encara que la digitalització no necessàriament elimina llocs de treball, pot complicar la interacció quan la tecnologia falla o es requereix informació addicional. L'administració, com a ens públic, ha d'esforçar-se per no deshumanitzar els seus processos i respectar els ciutadans que prefereixen mètodes no digitals, oferint alternatives integradores.

"Encara que la digitalització no necessàriament elimina llocs de treball, pot complicar la interacció quan la tecnologia falla o es requereix informació addicional"

• Informació i contingut digital: La digitalització ha canviat radicalment la manera de comunicar-nos i prendre decisions, des del procés de compra d’un producte/servei, fins a com votem. L'accessibilitat il·limitada a informació i opinions en l'entorn digital pot fer que les decisions siguin més vulnerables a la manipulació i la desinformació. La rapidesa i impulsivitat amb què es prenen decisions digitals, sense contrastar la informació, pot dur-nos a situacions no desitjades. Exemples de manipulació digital poden ser l’impacte en les eleccions polítiques i l'aparició de figures populistes que modelen decisions de gran impacte com a qui i per què dipositem el nostre vot en sistemes democràtics a qui tant ha costat arribar.
   
• Votació digital: La pandèmia de la COVID-19 va impulsar la digitalització de molts processos, incloent-hi els electorals. Encara que el vot electrònic ofereix avantatges com la rapidesa en el recompte de vots, i la possibilitat de votar des d’on sigui (també si hi ha robatori de cables de coure als trens regionals…) continua sent una opció molt excepcional a causa de la desconfiança en la seguretat i la integritat del procés. La clau de les democràcies és el vot universal i inclusiu, i qualsevol sistema de votació digital ha de garantir aquests principis. I ha de generar confiança.

"La pèrdua de privacitat ens pot deshumanitzar, ja que les dades en mans de tercers poden ser utilitzades en contra nostra"

La digitalcràcia representa un nou model de governança social, però és important abordar els desafiaments relacionats amb la privacitat, la concentració de dades l’ús de dades contrastades. Actualment, gran part de les nostres decisions es prenen des d'una pantalla, fet que ens fa vulnerables si no avaluem críticament la informació que rebem. A més, en l'àmbit polític, l'ús de canals digitals ha adquirit rellevància i ha donat lloc a estratègies de comunicació negatives i deshonestes.

Cal que apostem per aquest nou model de governança social, però què ho fem de manera conscient i responsable.