Des de fa uns anys que l'acrònim VUCA està de moda. Per als que no estiguin familiaritzats, VUCA són les inicials en anglès dels termes volatilitat (volatility), incertesa (uncertainty), complexitat (complexity) i ambigüitat (ambiguity). Es tracta, per tant, de situacions on la incertesa està present. Si bé fins ara podem dir que aquest concepte tenia certa rellevància en el nostre dia a dia, ara mateix, la situació que estem vivint fa que cobri una gran transcendència.

Estem vivint un temps de molta incertesa en molts àmbits que fa que hàgim de donar el millor de cadascú de nosaltres per fer front a les situacions que ens anem trobant. Al meu entendre, és primordial afrontar-les el màxim serenament possible i amb una actitud positiva i constructiva. La solució demana conèixer-nos bé a nosaltres mateixos i treure la nostra essència.

Ens passa sovint que davant certes circumstàncies sentim que la solució no depèn de nosaltres. Efectivament, hi ha ocasions que això és cert i poca cosa podem fer. Tanmateix, estic convençut que en molts casos sí que tenim capacitat d'influir. Tenim a les nostres mans l'opció de triar quin camí volem seguir; el d'una persona que posa excuses, que culpa als altres dels seus problemes i que s'instal·la en la queixa, o, en una altra mirada totalment diferent, el d'una persona que se sent protagonista, que accepta la realitat, afronta les situacions i troba solucions de forma constructiva.

Per tant, cal fer un canvi de mentalitat i passar al rol de protagonista on l'energia és totalment diferent i ajuda a empènyer cap a l'objectiu.

Com a responsables de persones, tenim el deure i la responsabilitat de fer créixer les persones dels nostres equips i que puguin treure tot el seu potencial. La nostra feina, ja de per si complexa, es fa més difícil en situacions d'incertesa on cal, amb més intensitat que mai, que l'equip senti que estàs al seu costat. Hem de ser capaços de connectar emocionalment i buscar de forma empàtica la manera d'ajudar a les persones en aquests períodes complicats que poden generar angoixa. Hem d'adaptar-nos a les necessitats de cada persona, ja que cadascú requereix una gestió diferent i no serveix una recepta màgica que apliqui a tothom. Hi haurà qui necessita tan sols unes pautes i una visió i marge per poder fer les tasques i altres persones poden requerir més acompanyament i necessitar més mostres de reconeixement.

Fa molts anys, durant un exercici de feedback 360° que vaig fer, vaig tenir la sort que algú em va recomanar un llibre que encara tinc present avui dia: La Paradoja (The Servant) de James C. Hunter. En aquest llibre s'explica a través d'una història d'un directiu que fa un retir com un bon líder ha d'estar per a servir a les persones del seu equip i no pas per ser servit. Com a través del respecte a les persones, la integritat, la sinceritat i l'empatia s'aconsegueix que les persones donin el millor d'elles mateixes i a escala d'organització s'aconsegueixen els objectius que es marquen. Explica l'autor que cal capgirar la piràmide tradicional on les persones de dalt estan per ser servides pels subordinats cap a un model on els líders aconsegueixen inspirar als seus equips a través de l'empoderament i la confiança.

La incertesa és un factor més que cal que gestionem per tal que les persones puguin fer la seva feina de la millor manera possible. Cal que redoblem esforços per comunicar-nos de manera eficaç amb les persones i de forma transparent, humil i sincera.

El talent no es gestiona. El talent està i l'has de deixar fluir.