Del concepte de la transformació digital segur que n'heu sentit a parlar, n'heu llegit, vist alguna ponència o, fins i tot, en feu a la vostra empresa o organització. Ja fa anys que se'n parla i s'intenta posar en pràctica. Tot el que us ha arribat fins avui segur que són plans i bones intencions sobre com digitalitzar l'activitat d'una empresa, com instaurar nous processos digitals on abans només hi havia paper o paraules de supervisor; incloure-hi mòbils, tauletes i PCs que s'actualitzen sols per consultar-los; treball col·laboratiu entre un mateix equip o entre diversos equips interdisciplinaris, potser també internacionals.

En els meus últims 5 anys professionals, al capdavant d'una eina de comunicació interna per a grans companyies, he pogut presenciar la realitat en l'execució de plans caríssims de transformació digital en empreses nacionals i internacionals. Ara comencen a veure la realitat de la transformació digital que se'ls va vendre en el seu dia en forma de cara consultoria, de bonic PowerPoint o de cotitzat gurú en aquesta matèria.

Val a dir que no en tots els casos, però en empreses de serveis, turisme o indústries es van sobrevalorar uns "brindis al sol" que avui es veuen frustrats per la duresa de la realitat: s'han pagat molts diners per digitalitzar plantilles senceres d'empleats (maquinària, processos i programari específic) que tothom va pensar que adoptarien a ulls clucs tot allò que la companyia els imposés utilitzar, però ningú va pensar en les resistències que hi hauria en l'ús de tot aquest arsenal digital en persones de realitats i motivacions ben diferents de les de l'organització.

"Ningú va pensar en les resistències que hi hauria en l'ús d'aquest arsenal digital en persones de realitats diferents de les de l'organització"

Aquesta dura realitat que colpeja frontalment els interessos de la companyia pren forma cada dia en una desorganització sistèmica, descontrol en els processos interdepartamentals, ignorància sobre l'ús de comunicacions internes, negligència legal en deixar fugues flagrants d'informació confidencial, desistiment -en molts casos- de l'exercici del control i la custòdia de les dades que són propietat de l'empresa, etc. Ningú en parla. Tothom gira la mirada cap una altra banda.

En molts llocs, els despatxos de Direcció General, Recursos Humans, Tecnologia i Legal saben que s'han invertit, gastat, pagat quantitats ingents de recursos. Ara estan sobre una bomba de rellotgeria que en qualsevol moment una fuga d'informació, un empleat mal acomiadat, un treballador revolucionari o un encarregat amb una captura de pantalla pot fer volar pels aires part d'aquell engranatge que ha costat tants esforços construir. Un univers organitzatiu que ha posat tots els afanys en "transformar" i "digitalitzar" la part "senzilla de l'empresa", la que habitualment no supera més d'un terç de la totalitat dels treballadors, però ha oblidat d'on ve la força motriu i productiva de la companyia. La que representa habitualment els dos terços del total.

És justament aquest gran grup de l'empresa el que hauria de merèixer tota l'atenció i comprensió dels de la punta de l'iceberg de l'organigrama. Sense la seva productivitat no hi ha benefici possible. Aquest segment és el que a mi em mereix tot el meu focus d'atenció per aconseguir la seva comoditat laboral per maximitzar el rendiment del seu esforç.