Un terç dels empleats espanyols ha hagut de fer teletreball durant els mesos de confinament. Una dada que contrasta amb la de finals del 2019, quan només el 5% exercia la feina a distància normalment o més de la meitat dels dies, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, experiència que va resultar convincent per a molts d'ells. De fet, el Grup Adecco ha dut a terme un estudi en vuit països, inclòs Espanya, en el qual assenyala que el 77% de les persones consultades considera que el model ideal és aquell que combina l'ocupació des de casa i des de les oficines.

La crisi sanitària ha obligat les organitzacions a replantejar-se la relació amb la feina a favor d'una nova organització híbrida i duradora. Moltes empreses ja estaven plantejant models estables a llarg termini mentre es debatia una llei per al teletreball que pogués satisfera empresaris i treballadors. Però per abordar de manera efectiva aquesta “nova normalitat” en l'àmbit laboral, hi ha una sèrie de requisits que s'han de complir.

“La crisi sanitària ha obligat les organitzacions a replantejar-se la relació amb la feina a favor d'una nova organització híbrida i duradora”

Primer de tot, hem d'assegurar que el lloc de treball de tots els empleats estigui dissenyat per evitar possibles atacs informàtics. A més a més, s’ha de disposar de totes les eines informàtiques necessàries per realitzar les tasques de manera col·laborativa i totalment mòbil. S'ha d'aconseguir que es pugui treballar de la mateixa manera amb independència de la ubicació en la qual un es trobi, ja sigui aquesta l'oficina, la llar o una altra.

De la mateixa manera, el retorn a les oficines ha de dur-se a terme de manera que es permeti als col·laboradors de la companyia habitar els espais de treball de la manera més segura. Les tecnologies digitals també poden facilitar aquesta labor, solucionant algunes de les problemàtiques que estan afrontant actualment les empreses, com la necessitat d'assegurar la distància social o la capacitat i el funcionament de les oficines. A més, permeten actuar més ràpidament i amb major control en cas de possible contagi.

És possible, per exemple, desenvolupar eines per a la reserva d'espais de treball, ciutats, oficines, plantes i taules, sempre complint amb les mesures de distanciament social. També es pot facilitar l'intercanvi de missatges i d’informació entre ocupants del mateix escriptori en dies diferents, la comunicació amb altres treballadors i la reserva de places d'aparcament. Per part seva, els administradors d'aquestes aplicacions podrien acceptar les reserves de totes les persones que depenguin d'ells, activar i desactivar plantes i espais de treball o realitzar seguiment de l'ocupació. Un exemple és Take a Seat, l'app desenvolupada per Sopra Steria, que permet reservar espais disponibles de treball quan els col·laboradors hagin d'acudir a les oficines. Una solució que facilita la gestió d'un retorn ordenat

Del contracte laboral al contracte social

A curt termini, l'experiència reeixida del teletreball durant la crisi suposa una oportunitat perquè les empreses més modernes, aquelles que porten la innovació en el seu mateix ADN, accelerin el compliment d'objectius en els quals ja estaven treballant: equilibri entre la vida laboral i la vida personal, reducció de l'impacte ambiental provocat per la disminució del temps i la distància de desplaçaments dels seus empleats, entre altres qüestions. Però també representa una oportunitat única per reduir els costos operatius, alliberar capital (si és propietària de les seves instal·lacions), reassignar recursos i, així, finançar inversions i guanyar en flexibilitat i en agilitat.

“El 2025 el 76% dels treballadors serà ‘millennial’ i això ha portat noves formes de treball com l’oficina flexible i el ‘coworking’”

Cal tenir també en compte que en el 2025 el 76% dels empleats serà millennial. Una generació de nadius digitals, hiperconectada i "naturalment" àgil que es posiciona com a motor de la transformació empresarial. Anticipant-se a aquesta realitat, el món professional ha vist sorgir en els últims anys noves formes de treball, inclosa l'oficina flexible i l'"oficina dinàmica" sense ubicació fixa, així com nous espais, com el coworking.

A més llarg termini, això suposa també un desafiament al mite de la totpoderosa metròpoli a favor d'una veritable descentralització i de la tan esperada, però mai aconseguida, revitalització dels territoris intermedis. Un retorn al local i a la proximitat que ja s'ha observat en els hàbits de consum durant el confinament.