El fenomen del metavers ha capturat l'imaginari col·lectiu, generant expectatives i desafiant la percepció de la realitat digital. Des dels primers conceptes esbossats per escriptors de ciència-ficció, fins a les recents promeses de les grans empreses de la indústria tecnològica, aquest entorn virtual s'ha convertit en un tema candent en el món de la tecnologia.

Malgrat que està en boca de tothom, encara hi ha força desconeixença d’un concepte que ha anat evolucionant al llarg del temps, generant tota mena de definicions i interpretacions. En la seva essència, el metavers es refereix a un espai virtual persistent i compartit, on les persones poden interactuar entre elles i amb elements digitals en temps real. És una expansió de la realitat virtual que busca crear un món virtual complet i complex, amb una àmplia varietat d'experiències i activitats.

El metavers implica la integració de múltiples entorns virtuals en un sol sistema interoperable, permetent la transició fluida i la comunicació entre ells. Aquesta interconnexió és clau perquè els usuaris puguin traspassar les barreres digitals i moure's lliurement d'un entorn virtual a un altre. En aquests entorns virtuals, es creen representacions digitals de persones, objectes i espais, que tant poden ser recreacions de la realitat física com entorns totalment ficticis. A través d'avatars, els usuaris poden explorar aquests entorns, interactuar amb altres participants i executar activitats diverses, com ara jocs, compres, formació, reunions virtuals i més.

Els trets fonamentals del metavers són que és un entorn massiu, interactiu i interoperable

Alguns dels trets característics del metavers és que és massiu, interactiu i interoperable. L'aspecte massiu es refereix a la capacitat d'albergar una gran quantitat de persones simultàniament. El metavers busca crear comunitats virtuals massives on les persones puguin connectar-se i interactuar en temps real, fent possible una experiència compartida a gran escala.

Pel que fa a la interactivitat, es tracta de la relació entre els usuaris i els elements digitals que els envolten. Això pot incloure la comunicació verbal o escrita, el moviment dels avatars, la manipulació d'objectes virtuals i altres formes d'interacció social o funcional. La interoperabilitat, en canvi, implica la capacitat de diferents entorns virtuals i plataformes de comunicació d’interactuar i connectar-se entre elles. Això permet als usuaris traspassar les barreres de les aplicacions i dels mons virtuals individuals, i moure's lliurement a través de diferents entorns i experiències sense haver de canviar constantment de plataforma o aplicació. En aquest moment els players més importants del món estan treballant conjuntament per fer això possible, gràcies al Metaverse Standards Forum.

Els ‘players’ més importants del món estan treballant conjuntament a través del Metaverse Standards Forum per garantir la interoperabilitat del metavers

Per comprendre millor els entorns virtuals i la seva relació amb el concepte de metavers, és important explorar les característiques clau que defineixen aquests entorns: virtual, en temps real, massiu i interactiu.

Un entorn virtual és una representació digital d'una realitat alternativa. A través de la tecnologia de visualització i simulació, es crea una realitat virtual que pot ser similar o diferent de la realitat física. Aquesta realitat virtual pot ser visualitzada i explorada mitjançant dispositius com ara ulleres de realitat virtual (RV) o altres interfícies interactives.

Un entorn virtual en temps real implica que les interaccions i les respostes es produeixen immediatament. És a dir, les accions dels usuaris tenen una resposta instantània, creant una sensació d'immersió i interactivitat contínua. Això permet als usuaris moure's, interactuar amb altres persones i objectes, i participar en activitats de manera fluida i sense retard.

La dimensió massiva dels entorns virtuals fa referència a la seva capacitat d'albergar una gran quantitat de persones simultàniament. Això permet la formació de comunitats virtuals actives, on els usuaris poden interactuar, col·laborar i compartir experiències amb altres participants. La massa crítica d'usuaris és essencial per crear un entorn vibrant i dinàmic dins del metavers.

Un entorn virtual interactiu permet als usuaris no només explorar i observar, sinó també interactuar amb l'entorn i els altres participants. Això pot incloure la comunicació verbal o escrita, la manipulació d'objectes virtuals, la resolució de problemes o tasques, i altres formes d'interacció. La interactivitat afavoreix la participació activa dels usuaris i crea una sensació d'immersió i compromís amb l'entorn virtual.

La construcció del metavers requereix avanços en tecnologies com la realitat virtual i la realitat augmentada, però també la col·laboració estreta entre empreses, desenvolupadors i investigadors

La creació del metavers és un desafiament complex que involucra diversos factors tecnològics, socials i empresarials. Si bé encara no existeix un metavers completament desenvolupat, hi ha alguns passos i elements clau que s'estan explorant per aconseguir-ho, començant pels avenços en diverses tecnologies. Això pot incloure la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (RA), que permeten la creació d'entorns immersius i interactius. A més, les tecnologies de renderització, simulació física, captura de moviments i interacció hàptica són essencials per proporcionar experiències realistes als usuaris dins del metavers.

També es necessita una col·laboració estreta entre empreses de tecnologia, desenvolupadors de continguts, investigadors acadèmics i altres actors del sector. La col·laboració permetrà compartir coneixement, recursos i idees per avançar en el desenvolupament del metavers. Això inclou establir estàndards comuns, protocols de comunicació interoperables i altres iniciatives de col·laboració per garantir la compatibilitat i la coexistència dels diferents entorns virtuals. És important destacar que la creació del metavers és un procés evolutiu i que encara hi ha reptes significatius per superar. Són necessàries inversions en recerca i desenvolupament, així com la resolució de qüestions de privacitat, seguretat i ètica relacionades amb l'ús massiu de la realitat virtual i la interconnexió digital.