Les tecnologies poden ser contemplades com a entitats simbionts d'Homo sapiens, que neixen, s'organitzen, es desenvolupen i creixen, s'hibriden amb altres tecnologies, i finalment, o s'acaben adaptant als canvis en el medi o es rebutgen. Aquesta qualitat darwinista les fa usualment impredictibles i parlar de tendències tecnològiques es converteix en una aventura arriscada. Els motors de canvi, com en tot ecosistema, poden ser molt variats i sempre existiran interdependències entre ells. Però per simplicitat considerem-ne tres: economia, conjuntura i grans reptes de futur.

El model econòmic actual ha esgotat pràcticament tota font de creixement "natural" i depèn intrínsecament de qualsevol disrupció tecnològica per poder assegurar justament això, l'anhelat creixement, basant-se en nous processos que treguin més profit als mateixos recursos, noves aplicacions i nous productes que mantinguin actiu el mercat.

"Les noves tecnologies són ara l'horitzó desconegut que, per als navegants del segle XVI, podia propiciar la riquesa de nous mons encara per explotar"

Les noves tecnologies són ara l'horitzó desconegut que, per als navegants del segle XVI, podia propiciar la riquesa de nous mons encara per explotar. Aquesta gran responsabilitat que recau sobre elles les col·loca en el punt de mira d'excessives expectacions i especulacions, com passa amb els fitxatges estrella en els grans equips de futbol. Molt poques tecnologies noves són les que satisfan, a la primera de canvi, gran part de les expectatives. El normal és que pateixin la famosa corba d'hiperexpectació de Gartner. Apareix una nova tecnologia en l'arena internacional, hi ha una primera publicació en la qual es revela el seu gran potencial per transformar l'estat de l'art i, a partir d'aquí, durant mesos o anys, no cessen els articles d'experts presentant les seves extraordinàries bondats i pronosticant tota mena d'aplicacions. Això fa que no parin de créixer i créixer les expectatives posades en aquesta tecnologia, i conseqüentment els recursos invertits, fins a un punt màxim en el qual, davant l'absència d'aplicacions tangibles en el mercat, comença el descens pel tobogan de la desil·lusió. El normal és que se segueixi invertint, però de forma més racional i al marge de la pressió mediàtica, fins que per fi apareguin algunes aplicacions, ni una petita part de les tantes que s'havien pronosticat, però suficients per refermar aquesta tecnologia en algun nínxol de mercat.

El que sí que podem assegurar és que grans canvis socioeconòmics indueixen canvis tecnològics i viceversa. La nova normalitat pandèmica és un clar exemple conjuntural que ja està provocant 'mutacions' tecnològiques d'urgència en àmbits com el desenvolupament de fàrmacs, tecnologies de desinfecció, tecnologies contactless, la formació en línia, el teletreball, la logística, la salut en general i la digital especialment. Diversos líders en polítiques d'innovació estan fent una crida a la reflexió perquè no ens excedim en la concentració de recursos d'investigació en temes merament pandèmics en detriment d'altres àrees que segueixen sent rellevants per a la societat. Perquè la pandèmia també està aguditzant la crisi socioeconòmica, deixant despietadament malparats tant sectors productius com cadenes de valor.

"La gran responsabilitat que recau sobre la tecnologia la posa en el punt de mira d'excessives expectacions i especulacions"

Els fons europeus per a la reactivació econòmica haurien d'arribar per pal·liar aquestes adversitats i ser la gran oportunitat per posar rumb cap a un progrés sostenible, mitjançant el desenvolupament i l'aplicació de les tecnologies adequades. Com diria Eliyahu M. Goldratt en la seva teoria de les restriccions, els bons gestors ara haurien d'anar reforçant la baula més feble del sistema, fins que aquesta deixi de ser-ho i reforçar la nova baula més feble... i així successivament. Tenim clars quins són els punts més febles del nostre sistema? Sabem com reforçar-los?

En la dècada del 1940, un reduït grup de visionaris va identificar la investigació fonamental com a vehicle per reconstruir el devastat continent europeu, establint les bases del que és el CERN, la instal·lació líder mundial en física de partícules. Fa gairebé 60 anys que Kennedy va anunciar que "triem anar a la Lluna. No perquè sigui fàcil, sinó perquè és difícil". Les dues missions, una per descobrir el microcosmos i l'altra per donar el primer pas humà cap al macrocosmos, han suposat desenvolupaments de noves tecnologies a mansalva, i les aplicacions de les quals han sobrepassat les merament científiques per a les que estaven pensades, anant a parar a pràcticament totes les indústries.

"La globalització acabarà portant les tecnologies a tots els racons del planeta, però l'economia només creixerà per a aquells que les engendrin i les produeixin"

En el seu nou programa marc, Europa sembla haver identificat cinc grans missions de recerca i innovació d'acord amb els reptes plantejats per la ciutadania: càncer, adaptació al canvi climàtic, aigua i oceans, ciutats intel·ligents i climàticament neutres, i salut del sòl i aliments. A l'altre costat de l'Atlàntic, EUA va ser una mica més concret en el seu últim memoràndum de prioritats d'R+D en el qual proposa concentrar recursos en les cinc indústries de futur: intel·ligència artificial, ciències d'informació quàntica, xarxes de comunicació avançades, manufactura avançada i biotecnologia; a aquestes es veu afegida una prioritat en R+D orientada a salut pública per prevenir i donar resposta a pandèmies. Si ens n'anem a l'Àsia Oriental, un dels països més avançats tecnològicament com és Corea de Sud, s'ha apostat per cinc àmbits: robòtica, nous nanomaterials, biomedicina de precisió, nova mobilitat i intel·ligència artificial.

No hi ha dubte que aquest tipus d'apostes de les administracions públiques acaben mobilitzant gran quantitat de recursos d'R+D, focalitzant-los en uns àmbits en detriment d'altres. Les noves tecnologies que veuran la llum variaran molt depenent de cada escenari d'aposta i, sens dubte, això marcarà la història dels seus respectius protagonistes. Perquè la globalització acabarà portant aquestes tecnologies a pràcticament tots els racons del planeta, però l'economia només creixerà per a aquells que les engendrin i les produeixin.