El mite de l'edat d'or és present la nostra societat des de l'antiga Grècia, fa tres mil anys. Allà era una versió temporal del paradís: període utòpic, de plenitud, sense treball, ni guerres ni malalties. Al llarg de la història el seu significat ha anat canviant, essent molt més aterrat, fins al punt de fer-ho temàtic. Així doncs, hem tingut edats d'or per a tot: des de la literatura fins a la il·lustració, passant per la de Hollywood o la de la música pop, com a exemples de períodes de plenitud i eclosió en un sector o disciplina. Es caracteritzen per una acumulació de qualitat i quantitat. Una sola persona, per més talent que tingui -qualitat-, no definiria un període, ni tampoc ho faria la quantitat de treballadors en una mateixa activitat. Han de coincidir ambdues. I arribats a aquest punt, podem afirmar que estem vivint una època daurada en les eines digitals?

Primer hauríem de definir el que entenem per eines digitals. Ho farem fàcil i parlarem -en sentit ampli- d'una combinació de software i hardware. I cada cop més ens trobem amb un software extern (allotjat en un web, o al núvol, per exemple) que farem funcionar amb el nostre propi dispositiu (software/hardware).

La utilitat real com a primera clau d'èxit

Per què parlem d'eines digitals i no directament d'internet o de tecnologia? Perquè les eines són les que ens canvien la vida, les que són aplicables al nostre dia a dia i ens permeten transformar la manera de relacionar-nos, de treballar o de gaudir. La majoria de nosaltres no pensem en codi binari, no experimentem un llenguatge de programació. Utilitzem eines i vivim la seva experiència d'ús i és en aquesta aplicabilitat i utilitat real on està la primera clau del seu èxit.

“Les eines digitals canvien la nostra vida, transformant la manera de relacionar-nos, treballar o gaudir”

Hi ha una quantitat inabastable d'eines digitals disponibles actualment, més les noves que sorgeixen diàriament, sorprenents per la seva eficiència i qualitat. Podem pensar en un telèfon intel·ligent, en una aplicació per editar vídeo, en un videojoc, en el GPS aplicat a la navegació, o en unes ulleres de realitat virtual...

La segona clau de l'èxit és la seva democratització

La tecnologia ja no és quelcom prohibitiu, inaccessible. Aquí hi ha tres factors rellevants:

• Reducció de costos de hardware
• Model de negoci. Irrupció del freemium
• Escalabilitat

La reducció de costos és més que evident. Trobem smartphones molt complets per imports inferiors a 100 euros, que comparteixen tant el sistema operatiu com el 99% de funcionalitats amb els seus germans topalls de gamma, que costen 15 cops més. I el cert és que ja podem fer gairebé tot amb ells.

En el model de negoci, la generalització dels models freemium ha suposat una revolució. La pràctica totalitat de les noves eines de software digital (a través de web/apps) se sustenten en una versió d'accés gratuïta, on podem provar les funcionalitats bàsiques de l'eina i molts cops fins i tot gaudir d'una bona experiència d'usuari. Si arribat el cas necessitem alliberar o desbloquejar característiques addicionals, haurem de passar per caixa, lògicament. Aquest model es va popularitzar en la indústria del videojoc, però actualment no hi ha negoci present a Internet que no l'ofereixi o se l'hagi plantejat. Això retroalimenta el model; si els teus competidors ofereixen una prova gratuïta i tu no, ho tens francament complicat perquè et coneguin i acabin pagant pel teu producte.

“Els models de negoci ‘freemium’ han suposat una revolució per a la difusió de les eines digitals”

Per últim, l'escalabilitat va lligada als dos factors anteriors, però va més enllà. El menys cost i la gratuïtat són condició necessària, però no suficient per escalar un negoci: la simplicitat, la disponibilitat multiplataforma, la superació de les barreres idiomàtiques i molts altres factors ajudaran també a fer escalable una eina (o un negoci) digital.

Així doncs, tres mil anys després de l'antiga Grècia, potser la democratització política global segueix sent una utopia, però la democratització digital avança a passes de gegant.

El moment daurat

Tot i que probablement avui ens falta perspectiva, tenim molts arguments a favor del moment daurat, i de la convicció d'estar vivint un canvi d'era. Venim d'un món analògic i res del que vindrà serà comparable al moment actual. Si situem la irrupció d'internet (a mitjans dels anys 90 del segle passat) com el gran salt cap a la digitalització, encara hi hauria, a data d'avui, i durant poc temps, més éssers humans vius nascuts analògics que digitals. Pertanyem, doncs, a les primeres generacions realment digitalitzades de la història. Així, tornant a l'argument inicial, seria molt difícil negar que hi ha tal acumulació de quantitat i qualitat d'eines digitals com per dubtar del moment històric que estem vivint.

Arribats a aquest punt, segurament hem presentat una visió excessivament optimista. En l'adequat ús de la tecnologia no tot són flors i violes. És evident que no podem obviar els seus riscos. De fet, fins i tot en el mite grec, les edats d'or no solien acabar gens bé. El final d'aquesta història -o la seva continuació- és a les nostres mans. Ben segur que, quan algú d'aquí a cent anys miri cap endarrere, serà capaç de donar al moment actual la importància que té i podrà reconèixer sense dubte les aportacions i les transformacions d'aquesta singular edat d'or.