La FOMO (Fear Of Missing Out) és la por a quedar-se enrere, concretament, a l'àmbit tecnològic. Tot i que va ser identificada l'any 1996 per l'expert en màrqueting Dan Herman, jo crec que va néixer molt abans de la mà de frases com: "Si jo no miro aquesta pel·lícula, tothom en parlarà a l'escola i jo m'ho perdré." Ho sé, estic simplificant una feina que va costar-li molt al bo d'en Dan Herman, però és que només cal veure les cues que es fan quan presenten un nou iPhone o la bogeria amb el bitcoin quan va arribar als 50.000 dòlars i alguns van descobrir que hi havia gent que se n'havia enriquit posant-hi 100 fa uns anys. El que aquests no es pregunten és en què li millorarà la vida el nou iPhone o què haguessin fet quan el bitcoin va caure diverses vegades al llarg d'aquest camí, perquè tinc la sensació que la FOMO hagués afectat amb ordres de venda "abans no sigui massa tard."

A l'empresa, la FOMO es manifesta quan en Joan arriba a l'oficina o a la reunió de Zoom dient: "Equip, hem de posar-nos les piles amb això del blockchain perquè és el present, no el futur! I ja anem tard. Coneixeu un consultor amb un títol ben llarg al seu perfil de Linkedin que sàpiga fer-nos un Power Point ben atractiu?" Bé, la frase no és ben bé així, però ja ens entenem, oi? Ningú li ha fet veure al Joan que potser, abans de llençar-se amb el blokchain, caldria pensar en què fer perquè més gent entri a la seva botiga. Prioritats.

Web, empresa 2.0, xarxes socials, núvol, intel·ligència artificial, internet de les coses, big data, blockchain, robots, algoritmes, impressores 3D... Hi ha un bombardeig constant de novetats tecnològiques a les quals t'has d'adaptar si no vols perdre el tren del progrés. Són tecnologies que semblen adaptables a tots els entorns i que, de ben segur, milloraran la nostra productivitat. Tot i això, com deia un client meu, les noves tecnologies no ens han fet més lliures, sinó que, sovint, ens han fet més esclaus, ja que demanen constantment l'atenció a través de notificacions, actualitzacions o noves plataformes. I això és provocat per un concepte molt citat, però poc conegut i que influeix les nostres decisions, sobretot les que tenen a veure amb la tecnologia: jo en diré el biaix d'immediatesa, per allò de citar el meu llibre i no el d'en Dan Herman.

"Les noves tecnologies no ens han fet més lliures, sinó que, sovint, ens han fet més esclaus, ja que demanen constantment l'atenció"

Aquest ens diu que estem més influïts per l'últim que hem sentit, encara que no sigui el millor que hàgim sentit. Això a la tecnologia es manifesta amb aquella situació on creus que has d'aprofitar el blockchain perquè ho diu "tothom" o has de ser actiu a les xarxes socials perquè és on es fan clients, sense parar-te a pensar en si els teus clients les usen o no per prendre decisions de compra.

Recordo que parlant amb un industrial del metall de Barcelona li vaig preguntar si la impressió 3D suposaria un canvi a la seva empresa, i ell em va respondre que no més gran que el de l'entrada de la tecnologia làser, de la qual ells n'eren usuaris actius des que la van incorporar. Un cop van saber què en farien d'ella i van veure que això anava de debò. Ells, per tant, no van voler ser els pioners en l'entrada d'una tecnologia que requeria inversions de centenars de milers d'euros en el seu sector, sinó que van definir una prioritat (guanyar productivitat), van treballar els sistemes que la feien possible (processos, colls d'ampolla, maquinària...) i van incorporar maquinària ja testada que els garantiria l'augment de la productivitat que buscaven.

"Només hem d'aplicar una nova tecnologia sobre allò que ja fem bé, de manera que en multipliquem l'efecte"

Aquí rau la clau: aturar-se i pensar en profunditat sobre la conveniència o no de cada nova tecnologia que apareix a les nostres vides. I també fer-se dues preguntes abans:

1. Què fem bé avui dia?
2. Què hauríem de millorar?

Amb l'ús de la tecnologia, com en tantes altres coses a l'empresa, hauríem de centrar-nos en les nostres fortaleses, i no en les nostres debilitats. Això, dut al terreny de joc, vol dir que només hem d'aplicar una nova tecnologia sobre allò que ja fem bé, de manera que en multipliquem l'efecte, sigui amb més qualitat sigui amb eficiència, per exemple. En canvi, no hauríem d'aplicar mai una nova tecnologia sobre allò que no fem bé perquè l'únic que aconseguirem serà multiplicar-ne l'efecte negatiu. La tecnologia és un multiplicador de tot allò que fem: bo o dolent.

"La tecnologia és un multiplicador de tot allò que fem: bo o dolent"