L'ansietat i comportaments obsessius que pateixen moltes persones quan es desprenen del seu telèfon mòbil té nom: nomofòbia. Aquest anglicisme prové del terme no-mobile-phone phobia i es considera una addicció a la tecnologia, concretament, als dispositius mòbils. És la necessitat de tenir-lo a prop constantment, de revisar-lo en la cerca de notificacions i de respondre ràpidament a cada soroll que emet. També es genera molta angoixa i por en el moment en què se surt de casa sense ell, està a punt de quedar-se sense bateria o té problemes de connexió. Un autèntic problema del segle XXI.

La primera investigació sobre aquest concepte es va dur a terme l'any 2011 a Regne Unit per part de l'Oficina de Correus de Regne Unit i l'Institut Demoscòpic YouGo. Llavors ja es va concloure, en una enquesta amb 2.163 participants, que el 53% dels usuaris sentien ansietat es quedaven sense mòbil. Els nivells d’estrès, segons van destacar, era similar al que pot tenir algú el dia abans del seu casament.

A qui afecta la nomofòbia?

Aquesta addicció afecta joves i adults, tot i que té efectes diferents segons la capa social en la qual ens centrem. En el cas dels primers, els experts recomanen els 13 anys com a edat apropiada per tenir el primer telèfon intel·ligent, així i tot, el 65% dels nens espanyols entre vuit i 12 anys en tenen un.

L’apropament a la tecnologia des d'una edat primerenca, si no es controla bé, pot acabar derivant en problemes de dependència. Els nois acostumen a desenvolupar-la per culpa dels videojocs, mentre que les noies s'enganxen a les xarxes socials, segons explica la doctora en psicologia clínica i responsable de la Unitat d'Addiccions Comportamentals de la Fundació ALTHAIA, Dominica Díez Marcet.

El 65% dels nens espanyols entre 8 i 12 anys tenen un telèfon intel·ligent

Aquestes plataformes generen unes conductes a vegades autodestructives, ja que s'associa el fet d'estar connectat a donar una bona imatge pública a internet i buscar ser acceptats, cosa que afecta directament l'autoestima. A més, en certa manera, els adolescents són més propensos a patir aquesta fòbia perquè el seu entorn acostuma a ser molt tecnològic.

Si parlem dels adults, acostumen a estar més enganxats a xarxes socials de missatgeries, com WhatsApp, i moltes vegades deixen de banda responsabilitats, com atendre els fills.

Condicionament cerebral

La doctora en psicologia clínica Dominica Díez Marcet, destaca que a escala cerebral, l'addicció al mòbil genera uns canvis bioquímics que provoquen un condicionament: “Només l'expectativa de rebre una notificació i que aquesta pugui ser interessant, genera curiositat". Afegeix que això influeix en la nostra activitat mental perquè fa que la persona automatitzi el fet de mirar si hi ha alguna notificació en situacions d'avorriment o en les que no està fent res.

L'estat d'expectació per rebre una notificació és una estimulació del nucli accumbens, que produeix dopamina

Aquest estat d'expectació produeix dopamina en els nostres cervells induint plaer, no benestar. És una estimulació del nucli accumbens, que és el mateix que s'activa amb el consum de substàncies. Es relaciona amb les addicions i les respostes a algunes recompenses i motivacions, com el sexe i l'alimentació.

Atrapats en les pantalles

Díez Marcet posa en relleu que les persones cada vegada tenen "l'activitat mental o els pensaments més fragmentats". Es fa latent la tendència a trencar l'atenció que posem en activitats de cada dia, com la feina o l'estudi per poder atendre les notificacions que ens arriben al telèfon mòbil. “Hem d’evitar el multitasking” afegeix.

Existeix una normalització del fet de fer multitasca entre l’ús de les tecnologies i les activitats quotidianes, com estar pendent del mòbil mentre s’estudia. En el cas de nens i els joves que encara estan al col·legi, tenir l’smartphone a prop mentre han de fer deures o preparar un examen suposa una font molt gran de distracció que es veu reflectida en el rendiment escolar.

El condicionament cerebral fruit de la dependència del telèfon ens fa viure constantment atents a la pantalla, cosa que genera una problemàtica en les nostres relacions socials. Tot i estar en companyia, ens hem acostumat a consultar i a utilitzar els smartphones mentre ens parlen, deixant de parar atenció al nostre entorn. Aquesta acció rep el nom de phubbing, que prové dels termes phone (telèfon) i snubbing (menysprear).

Un altre terme relacionat amb l'addicció a les tecnologies és el FOMO: fear of missing out. Fa referència a aquella por que neix del sentiment de no estar connectat i pensar en que ens estem perdent quelcom important. Les xarxes socials són el centre de les notícies i de la informació, sigui d'actualitat sigui sobre les nostres amistats, coneguts o persones d'interès. El mòbil ens proporciona la immediatesa del món digital de forma molt simple, de manera que podem accedir a les novetats en un tancar i obrir d'ulls. És per això que quan no ho podem fer, comencem a sentir por per si ens estem perdent alguna cosa molt important.

Les persones que pateixen aquesta por de perdre’s alguna cosa important sovint tenen un baix nivell de satisfacció amb la vida, i són precisament els individus amb més necessitat socials insatisfetes els que es connecten més a les xarxes socials. A més, en sortir de la xarxa social per fer una altra cosa, la persona acostuma a patir sentiments negatius que perjudiquen el seu estat anímic.

Senyals d’alerta

L'addicció al telèfon mòbil presenta una sèrie de punts que poden ser clau per identificar-la. Segons la psicòloga Díez Marcet, comença a detectar-se el problema quan la persona deixa de fer activitats que per a ella són prioritàries per quedar-se xatejant o jugant a videojocs, en definitiva, quan els objectius vitals es veuen substituïts pel telèfon intel·ligent.

Es pot arribar fins i tot a descuidar la salut pròpia per culpa de l'activitat a Internet. Es destaquen els canvis d'humors continuats quan no es pot accedir al mòbil o al joc en qüestió. La disminució de l'activitat física provocada per la sobre atenció als dispositius fa que es detectin casos d'obesitat, sobretot entre infants i joves, per culpa del sedentarisme que provoca el fet d'estar enganxat als videojocs i a les pantalles. També apareix la privació i canvis de patrons del son per poder estar més temps connectats.

Tractament

Per tractar la nomofòbia la Díez Marcet assenyala que és important que la persona que la pateix en sigui conscient per a poder posar-hi fre. Pot ser que s'adoni per si sola que abusa del telèfon, o bé perquè el seu entorn li diu. També es pot reflexionar sobre quina relació es té amb el mòbil: com voldria que fos aquesta relació? Tinc la necessitat d'estar sempre disponible pels altres? Puc racionalitzar l'ús que faig? Aquestes són algunes de les preguntes que caldria plantejar per poder avançar cap a la recuperació quan ja s’ha identificat el problema.

Però, i quan algú no és conscient? L'aspecte més important, tal com expressa la psicòloga, és que l'entorn més proper de l'afectat, aquelles persones que més s'estima, intentin fer-li veure en el problema.

"El primer pas per al tractament és generar consciència"

Difícilment es pot fer una supressió total, a no ser que la persona necessiti un tractament específic. Però algunes accions que es poden dur a terme per reduir el consum del telèfon són apagar-lo durant els dinars i sopars o quan s'està en família. Intentar prioritzar al màxim la realitat enfront de la virtualitat i portar un control del temps que li dediquem al mòbil.

És important també procurar deixar-lo fora del dormitori a les nits perquè "els dispositius digitals emeten una llum que interfereix amb la secreció de melatonina, que és una hormona imprescindible per a la conciliació del son i pel sistema immunitari", explica Díez Marcet. Si tenim problemes per dormir, aquests poden tenir repercussió en l'àmbit acadèmic, per exemple, ja que necessitem tenir un bon cicle de son per a rendir bé. Si notem que l'ansietat és creixent i no sabem gestionar-la, sempre és recomanable buscar ajuda psicològica per a poder fer front o a bé aprendre a controlar l'addicció.