El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que Espanya prohibirà l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i obligarà les plataformes digitals a implementar sistemes efectius de verificació d’edat. La mesura s’aprovarà previsiblement la setmana vinent al Consell de Ministres i s’inscriu en una estratègia més àmplia per reforçar el control sobre l’activitat de les grans tecnològiques i protegir els drets digitals, especialment dels infants i adolescents.

L’anunci s’ha fet durant la intervenció de Sánchez al plenari de la Cimera Mundial de Governs, celebrada a Dubai, on ha defensat que “els nostres fills estan exposats a un espai pel qual mai no estaven destinats a navegar sols” i ha assegurat que l’executiu vol posar fi al que ha qualificat de “Far West digital”.

Un paquet de mesures contra l’odi, la desinformació i la manipulació algorítmica

La prohibició d’accés als menors forma part d’un paquet de cinc mesures legislatives que el govern espanyol vol impulsar per augmentar la responsabilitat de les plataformes digitals. Entre aquestes, destaca la voluntat de fer legalment responsables els directius de les xarxes socials per la presència de continguts il·legals o d’odi, amb la possibilitat d’afrontar responsabilitat penal si no s’actua amb diligència.

La proposta obligarà les plataformes digitals a implementar sistemes efectius de verificació d’edat i trasllada la responsabilitat legal del control als seus directius.

El projecte també preveu tipificar com a delicte la manipulació d’algoritmes i l’amplificació de continguts il·legals, així com la creació d’una “petjada d’odi i polarització”, una eina destinada a mesurar i quantificar com les plataformes contribueixen a la difusió de discursos d’odi i a la divisió social. Aquest indicador serviria de base per a futures sancions, amb l’objectiu que el cost legal i reputacional sigui dissuasiu.

A més, la Fiscalia tindria un paper actiu en la investigació de possibles infraccions comeses per grans plataformes com TikTok, Instagram o Grok, dins d’un marc que Sánchez ha definit com de “tolerància zero”.

Espanya se suma a una tendència internacional

Amb aquesta iniciativa, Espanya se situaria en la línia de països com Austràlia, pionera mundial en prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, o França i Dinamarca, que ja han iniciat processos legislatius similars. En el cas australià, la llei obliga plataformes com Facebook, Instagram, TikTok o YouTube a verificar l’edat dels usuaris i preveu multes de fins a 28 milions d’euros si no es compleix la normativa.

La mesura compta amb un ampli suport social a Austràlia, on un 77% de la població l’avala, tot i el debat obert sobre els riscos de deixar fora les xarxes com a espais de socialització, especialment per a col·lectius vulnerables o en entorns rurals.

A Europa, però, el marge d’actuació dels estats està condicionat pel Reglament de Serveis Digitals (DSA). La Comissió Europea ha celebrat l’anunci espanyol, però ha advertit que qualsevol norma nacional haurà d’encaixar dins el marc comunitari i no podrà anar més enllà de les obligacions ja previstes per la legislació europea.

El dubte de l’eficàcia: “Pot acabar sent paper mullat”

Tot i valorar positivament l’objectiu de la mesura, no totes les veus expertes són optimistes sobre la seva aplicació real. El professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, Ferran Lalueza, ha explicat en declaracions a l’ACN, que la prohibició “va en la direcció adequada” per protegir els adolescents, però n’augura el “fracàs”.

“La prohibició va en la direcció adequada, però pot fracassar si no hi ha verificació d’edat realment efectiva”, alerta l’expert Ferran Lalueza (UOC).

Segons Lalueza, les plataformes no disposen avui de sistemes de verificació d’edat rigorosos i efectius, i n’hi ha prou que un menor falsegi la seva edat o utilitzi eines per simular una connexió des d’un altre país per esquivar la restricció. A això s’hi afegeix, apunta, el cost polític i reputacional que pot suposar una reacció negativa per part dels adolescents davant d’una mesura percebuda com a prohibitiva.

Protecció dels menors o canvi estructural del model digital?

Les dades mostren la magnitud del repte: gairebé vuit de cada deu infants ja tenen xarxes socials als 11 anys, i la majoria d’adolescents estan registrats en més de tres plataformes. El debat, però, va més enllà de l’edat mínima d’accés i posa sobre la taula el model de negoci de les xarxes socials, basat en dissenys addictius, captació d’atenció i amplificació algorítmica.

El debat va més enllà de l’edat mínima: posa en qüestió el model de negoci de les plataformes i la seva responsabilitat en l’amplificació de continguts nocius.

Amb aquesta proposta, el govern espanyol busca no només limitar l’accés dels menors, sinó redefinir les regles del joc digital i traslladar part de la responsabilitat als actors que controlen les plataformes. Resta per veure si la combinació de regulació, tecnologia i coordinació europea serà suficient per transformar un ecosistema que, fins ara, ha crescut més ràpid que les normes que l’han de governar.