El 2024 ha estat l’any de la consolidació de la intel·ligència artificial, una tecnologia que, a diferència d’altres com el metavers, ha aconseguit arribar al gran públic i presentar demostracions cada vegada més avançades. Els algoritmes han arribat a tot arreu, inclòs el cinema, àmbit en què en Pol Bassó s’ha trobat més d’una vegada en la secció Cinema i Tecnologia de l’any que ara acaba.

Un dels grans impactes va ser l’anunci a principis d’any de Sora, el model de generació de vídeos d’OpenAI que va deixar bocabadat al públic amb les seves primeres demostracions. L’eina, que s’ha llançat al públic a principis de desembre, també va sorprendre en Pol, qui en un dels vídeos més vistos de l’any era clar: “S’acaben d’obrir les portes de bat a bat, i la IA ja no només amenaça la indústria del doblatge, sinó també tota la indústria cinematogràfica”. La ràpida evolució d’aquesta tecnologia en comparació amb els primers generadors de vídeo eren contraposats amb els errors que impedien el seu llançament en obert.

Tanmateix, els cineastes més agosarats no han volgut esperar al llançament definitiu de Sora per experimentar amb aquestes tecnologies, i Barcelona n’ha estat testimoni per segon any consecutiu amb la celebració del +RAIN Film Fest, el primer festival europeu de films generats amb intel·ligència artificial. En aquesta edició, en Pol va poder assistir per veure les propostes finalistes i parlar amb algunes de les seves directores. La gran diversitat d’estils i estètiques i la voluntat “d’extreure totes les coses positives de la intel·ligència artificial i fer-les servir al nostre plaer” són alguns dels punts que assenyala en la seva crònica.

No tot és positivisme amb la IA, i un dels sectors on s’ha rebut amb més bel·ligerància és el món del doblatge. Va ser especialment notori el cas en què Amazon Prime Video va emprar aquestes tecnologies per doblar al castellà llatinoamericà tres sèries coreanes, amb uns resultats que van ser criticats ferotgement per la comunitat, fins al punt que la mateixa plataforma va acabar retirant-los dies després. En Pol va fer-se’n ressò en aquest vídeo, on analitza alguns dels talls de les sèries i valora el cas com “una grandíssima falta de respecte, tant pels professionals del sector, com pel mateix espectador”.

El doblatge automàtic amb veus sintètiques és l’especialització de Flawless, un dels quatre programaris tecnològics de què en Pol parla en aquest altre vídeo dedicat a tecnologies que estan canviant el cinema. Una eina que també permet desar la veu de persones amb malalties que poden provocar-ne la pèrdua en el futur, amb la intenció que puguin continuar emprant-la fins i tot després d’aquest moment. La substitució i edició de cares i els efectes especials en temps real són altres possibilitats que s’obren amb eines impulsades per IA.

De grans pantalles a efectes especials

Tot i que últimament és a tot arreu, encara hi ha món (i tecnologia) més enllà de la intel·ligència artificial, i si hi ha un lloc que ho demostra a base de pantalles és l’Integrated Systems Europe (ISE), el congrés més gran del món del sector audiovisual, que enguany ha consolidat la seva presència a Barcelona amb més de 73.000 visitants. Entre píxels i flaixos de llum, en Pol ens va guiar a través dels set pavellons del congrés per mostrar-nos des de les grans apostes de les multinacionals, com l’imponent The Wall de Samsung, fins a propostes més locals, com la mostra de creadors digitals catalans de Catalan Arts o bé l’espectacle immersiu organitzat pel 3Cat.

També han tingut el seu espai a la secció els efectes especials, una disciplina que demostra nous límits amb cada nova superproducció hollywoodiana. Malgrat l’elevat grau de realisme que aconsegueixen obres com El Senyor dels Anells: Els Anells del Poder, en Pol té les seves reserves amb l’aposta plena pels efectes digitals, i reivindica arribar a un equilibri entre el seu ús i el dels clàssics efectes pràctics, dels quals ens en fa una petita lliçó històrica.

I si hi ha un film que ha sorprès en Pol pel seu ús dels efectes especials, aquesta és La societat de la neu, el cru retrat que el director barceloní Juan Antonio Bayona fa de l'accident del vol 571 a la serralada dels Andes del 1972. Més enllà de la duresa del relat original, la pel·lícula destaca per l’encertat ús que fa de la producció virtual, recreant paisatges i il·luminacions amb ordinador, així com dels seus efectes de so.