El sector de les bateries a Catalunya genera 1.044 milions d’euros de volum de negoci, un 53% més que l’any 2022. És la principal conclusió de l’estudi Les bateries a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. El mapatge xifra en 267 les empreses que treballen al llarg de tota la cadena de valor del sector (un augment del 26%), que donen feina a 4.476 persones (un 49% més).

El document identifica set segments al llarg de la cadena de valor de les bateries a Catalunya. La majoria d’empreses, el 35,2%, es dediquen a l’aplicació i integració de les bateries perquè puguin realitzar la seva funció. Entre les activitats més destacades, les segueixen el 21% de companyies que treballen en l’àmbit de la manufactura de la bateria i els seus sistemes, les que ofereixen serveis d’enginyeria i consultoria (16,9%) i aquelles que es dediquen a la fabricació i gestió de carregadors per a vehicles elèctrics (15,4%).

La indústria de l’automoció i de la fabricació de línies de vehicles elèctrics és un dels pals de peller del sector de les bateries a Catalunya

En aquest sentit, com a principals fortaleses de l’ecosistema empresarial català per a la tecnologia de les bateries l’informe destaca el fort pes de la indústria de l’automoció i de la fabricació de línies de vehicles elèctrics. També fa valdre el creixent nombre de projectes d’R+D+I que s’estan duent a terme per impulsar el segment de les bateries, que va directament vinculat a la presència de centres de recerca i universitats que hi treballen. Per últim, subratlla Catalunya com un territori atractiu per a la captació d’inversions de projectes al llarg de tota la cadena de valor.

Empreses que juguen al mercat internacional

El 67% de les empreses són pimes, mentre que un 17% són start-ups. Tot i això, el 53% de totes les companyies dedicades a les bateries generen un volum de negoci superior als 10 milions d’euros. En aquest sentit, el sector també està fortament internacionalitzat, ja que el 56% de les companyies exporten els seus productes i serveis, mentre que el 29% de les empreses identificades són filials de companyies d’origen estranger.

Segons les conclusions de l’estudi, Catalunya se situa com el principal hub d’atracció de projectes d’inversió estrangera en l’àmbit de les bateries al sud d’Europa. Així, en el darrer quinquenni (2019-2023), s’han atret 971 milions d’euros, xifra que també situa el territori català en la cinquena posició a tot el continent.

Catalunya se situa com el principal 'hub' d’atracció de projectes d’inversió estrangera en l’àmbit de les bateries al sud d’Europa

A escala mundial, les bateries han generat un volum de negoci de 137.000 milions de dòlars el 2023, amb una perspectiva de creixement anual del 13%. D’aquesta manera, de cara a l’any 2030, la xifra arribarà pràcticament als 424.000 milions de dòlars. Les bateries d’ió liti concentren més de la meitat (51,5%) del negoci del sector a escala mundial.

Per països, la Xina és qui concentra la major part de quota de mercat (amb el 76% del total), ja que és el principal territori amb major capacitat de fabricació i producció. Els Estats Units i la Unió Europea concentren, per la seva banda, un 8,3% de quota de mercat per territori.

Iniciatives europees al sector de les bateries

Per aconseguir un menor grau de dependència comercial de la Xina i d’altres països asiàtics com el Japó o Corea del Sud, la Unió Europea té en marxa diverses iniciatives amb la mirada posada en l’any 2030. D’una banda, la Net-Zero Industry Act preveu que el 90% de la demanda actual de bateries provinent d’estats europeus se satisfaci amb productes de fabricació europea. A més, la Critical Raw Material Act té l’objectiu d’augmentar la capacitat extractora de matèries primeres crítiques d’Europa i la Llei Europea del Clima marca un objectiu de reducció del 55% de les emissions de gasos contaminants per al 2030, que arribaria al 100% el 2050.

Per fer-ho possible, s’han impulsat incentius com els fons Horizon Europe per a projectes d’R+D+I en bateries; els Next Generation EU, dels quals el 37% s’ha de destinar a projectes de mobilitat sostenible o energies renovables, i l’Innovation Fund, que finança iniciatives de tecnologies innovadores i de baixes emissions.