La ciutat intel·ligent ideal ja va en bicicleta

La mobilitat és un dels elements que modela la construcció de les urbs del futur, que han d’agilitzar el recorregut de l’última milla i facilitar la connexió entre mitjans de transport públic i compartit per garantir un desplaçament sostenible

Categories:

Aida Corón

La bicicleta arrela a les ciutats per cobrir l'última milla amb un mitjà de transport sostenible i que facilita la intermodalitat urbana
La bicicleta arrela a les ciutats per cobrir l'última milla amb un mitjà de transport sostenible i que facilita la intermodalitat urbana | Lucas Amillano

Més de la meitat de la població té una bicicleta per a l’ús personal, però només el 4% l’utilitza per als desplaçaments quotidians. Aquestes dades són les més recents recollides pel Baròmetre de la Bicicleta 2022, que situa les grans ciutats com a espais de concentració dels usuaris d’aquest transport de dues rodes per al dia a dia. Barcelona és un dels punts claus, on s’ha doblat en els darrers set anys aquesta mena de desplaçaments, tal com apunta el Bicicleta Club de Catalunya. Aquest sistema permet escurçar substancialment el temps destinat a anar a buscar altres vehicles com el cotxe, la moto, l’autobús o el tren. No és d’estranyar, doncs, que els congressos Smart City Expo i Tomorrow Mobility s’hagin omplert de rodes, cadenes, frens i tota mena de propostes tecnològiques arrodoneixen l’experiència d’anar en bici. I és que les ciutats intel·ligents han de ser sostenibles i pensar en els nous hàbits d’una ciutadania cada cop més disposada a deixar enrere els mitjans convencionals motoritzats.

La capital catalana va ser de les primeres ciutats espanyoles a impulsar un servei públic i compartit de mobilitat personal com ho és el Bicing. La proposta va veure la llum el 2007 amb més de 50.000 targetes emeses per al seu ús i un centenar d’estacions, i avui dia ja supera els 159.000 abonats amb més d’1,7 milions de desplaçaments a tota la ciutat. La bona rebuda ha provocat que el sector privat també se sumi a la tendència. En són exemple Moventia, amb City Bike en marxa a països com Finlàndia o Perú, o Sagalés, amb Bizkaibizi a Biscaia. “Com a societat, tenim la necessitat de cobrir l’última milla dels recorreguts diaris que fem. Ens falta cobrir els recorreguts de casa a l’estació de tren o de bus, i també de l’estació de destinació fins a la feina, i això ho podem cobrir amb la micromobilitat”, assenyala la directora de màrqueting i comunicació de Sagalés, Nerea Duran.

L’empresa de Mollet del Vallès cobreix principalment el Vallès Oriental, Osona, el Bages, la costa de Barcelona i la de Girona, i va veure l’oportunitat d’aterrar al País Basc amb un model similar al català. “Com que les línies d’autobús i les bicicletes estan en territoris diferents, ara encara no podem vincular els servies, però hem llançat un nou planificador de mobilitat disponible a l’app i al web que treballa la intermodalitat. Li dius quant temps o quina distància estàs disposat a caminar i et calcula quin mitjà de transport pots agafar, i també hi inclou la possibilitat d’anar en bicicleta compartida”, explica Duran, “la clau del canvi que ja estem veient és configurar eines amb el punt de vista de l’usuari, que demana opcions més sostenibles i a prop de casa”.

Sagalés opera Bizkaibizi, el servei de bicicletes compartides a Biscaia | A. Corón

Un dels avantatges d’aquestes subscripcions públiques és que els parcs ja inclouen bicicletes elèctriques. Majoritàriament, la gent escull les de tota la vida, però en indrets com Barcelona, amb desnivells importants, les opcions elèctriques són la predilecció quan es tracta de pujar als barris de muntanya. Per a qui tingui una bici de tota la vida a casa, ja existeixen opcions com Spiny, un petit aparell elèctric que converteix aquest vehicle de quatre rodes convencional en un d’elèctric. “El pots posar i treure en qüestió de segons, i així et mous per la ciutat amb tota la facilitat que necessites”, explica el CEO, Marco Cocchiarella.

La bicicleta agilitza el recorregut de trams curts de menys de 5 km i cobrir l’última milla, especialment si es coordina mitjançant plataformes diverses per combinar-la amb altres transports

L’element que ho facilita pesa només 2 kg, s’adhereix a l’esquelet de la bicicleta en pocs segons amb dos cargols al broc i es connecten els sensors de velocitat i de pedaleig. La bateria pot arribar a fer 30 km a un ritme elevat, i fins a 50 km en trajectes senzills per ciutat. Per carregar-la, només cal extreure el dispositiu i endollar-lo a la llum al voltant de quatre hores per tenir de nou una autonomia del 100%.

El dispositiu també permet superar la prohibició de pujar als trens qualsevol mitjà de transport que porti bateries pel risc d’explosió. Només s’encén i s’activa quan s’endolla tot, així que si es treu i es guarda, la bicicleta torna a ser un mitjà de transport mecànic convencional i sense riscos.

Spiny és un dispositiu que converteix una bici convencional en elèctrica en menys de 30 segons | A. Corón

Aparcat amb seguretat

Una altra preocupació que ha aparegut arran del nou model de ciutat i de mobilitat que es projecta, és la seguretat a l’hora de deixar els vehicles al carrer. Els robatoris o els cops que poden deixar afectat el seu ús són la principal preocupació, motiu pel qual diversos ajuntaments ja estan instal·lant aparcaments públics. La companyia catalana Up and Bike n’ha portat a Figueres, però també a Osca i, ben aviat, a l’aeroport de Madrid.

Les propostes que ofereixen són diversos models d’aparcaments automàtics i semiautomàtics que treballen a través d’una aplicació al mòbil. Qualsevol interessat se l’ha de descarregar, registrar-se, indicar que vol aparcar una bicicleta i la plataforma li indicarà els passos a seguir. Cada usuari compta amb una clau personal que li dona accés a l’aparcament i li permet agafar la bicicleta, i també gestionar la seva subscripció o pagament per hores, en cas que n’hi hagi per poder gaudir del servei. La companyia també ofereix taquilles individuals per deixar, a més a més, accessoris com el casc o la jaqueta, i punts d’energia per carregar les bicicletes elèctriques. El catàleg de propostes està pensat per cobrir les necessitats tant de pobles i ciutats, com d’empreses o pàrquings de centes comercials.

Els fons Next Generation han permès als ajuntaments cobrir les necessitats dels sistemes de mobilitat més sostenibles, com l’oferta d’espais per aparcar les bicicletes de forma segura

“La idea va sorgir fa uns 4 anys, arran de detectar que l’aparcament segur de bicicletes no estava cobert”, explica el director comercial, Jordi Duran, “som una empresa que venia del sector logístic i vam traslladar tot el coneixement que teníem dels magatzems per crear aquests espais automàtics i que aprofiten al màxim l’espai”. “La nostra idea és proveir d’infraestructura per donar seguretat als usuaris i facilitar que s’estengui aquest model de transport més sostenible, alhora que ajudem a crear ciutats intel·ligents amb la visió de les persones. Per sort, els darrers anys els ajuntaments han vist clara aquesta necessitat i han aprofitat al màxim els fons Next Generation per ajudar a consolidar la bicicleta en aquests trajectes de 3, 4 o 5 km de cada dia”, conclou.

Imatge: A. Corón

Qui també ha posat el seu granet de sorra en termes de seguretat és Evie Bikes. La marca danesa ha portat a Barcelona un model elèctric amb un pany electrònic controlat amb tecnologia NFC perquè només es pugui bloquejar i desbloquejar amb el mòbil o una targeta. I si algú aconsegueix saltar-se aquest escut i roba el vehicle, salta un avís automàtic al telèfon del propietari i s’activa un GPS que incorpora per saber en temps real la localització. “Tota la funcionalitat, des de la seguretat fins al monitoratge del seu rendiment, es pot gestionar mitjançant l'app”, apunten fonts de la companyia.

Pensar també en el vianant

Els ciclistes demanen als ajuntaments que situïn els seus carrils allunyats de la via per als cotxes, però els vianants demanen el mateix per sentir-se també segurs al costat de les bicis i els patinets. Per resoldre aquestes queixes, Argos Cop proposa utilitzar la tecnologia NFC com la que disposen tots els terminals mòbils per modular l’encesa i apagada de les llums que tenen a terra alguns carrils. “Si tots els que van en bicicleta o patinet portessin un dispositiu que fes encendre les llums 10 metres abans de passar, serviria per alertar les persones que van a peu”, comenta la cofundadora Christal Berengena.

La tecnologia NFC permet la comunicació entre dispositius i pot ser la clau per fer intel·ligents elements urbans habituals perquè incrementin la seguretat dels vianants i els ciclistes

La proposta d’aquesta companyia són uns dispositius de mida reduïda per portar sempre a sobre i que facin activar les comunicacions NFC dels llums. “Les dues bandes es parlarien entre elles i, així, s’activarien aquests avisos per als vianants, que també podrien canviar de color segons la velocitat que porta el ciclista o el patinet, o si a prop hi ha una persona cega o en cadira de rodes, que serviria per extremar les precaucions”, afegeix. Totes les mesures, recorda, serveixen per garantir una seguretat més elevada entre la ciutadania i per reforçar la idea que les ciutats intel·ligents s’han de construir “amb i per a les persones”.