Si tinguessis l'oportunitat de parlar amb el bessó virtual d'algú que ha mort, començaries la conversa? Estaries disposat a intercanviar uns últims missatges? Encara que sembli ciència-ficció, aquestes eines ja s'estan desenvolupant. Es tracta de programes i bots basta en intel·ligència artificial que recopilen l'empremta digital d'un individu i simulen converses amb les paraules i les expressions habituals d'aquesta persona. L'impacte psicològic, social i cultural d'aquestes eines en el dol no és clar, de manera que un nou estudi liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat d'Aalborg (Dinamarca) ara es disposa a obrir el debat.

Ja hi ha diverses iniciatives que treballen en la creació de bots per ajudar a superar la mort d'un ésser estimat. Gràcies a un algoritme d'intel·ligència artificial, es recopila tota la informació que una persona ha deixat a internet, des de les publicacions fins a les fotografies, els vídeos, els correus i els missatges de text. A partir d'aquí, una xarxa neuronal processa la informació i aprèn a “imitar” el comportament de la persona morta i simula una conversa realista amb aquesta persona. Es tractaria de la mateixa idea que vehicula l'icònic capítol Be Right Back (Torno de seguida) de Black Mirror, en el qual la protagonista intenta superar la pèrdua sobtada de la seva parella creant un bot per tornar-s'hi a comunicar.

Eines que arribaran a curt termini

La recerca, finançada amb una beca de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, preveu interpel·lar usuaris, programadors i professionals de la psicologia per indagar en els riscos i beneficis d'aquests recursos durant un procés de dol. Perquè, encara que ara com ara la tecnologia encara no està del tot a punt, els primers prototips mostren que la implantació d'aquestes eines és més a prop del que podríem pensar. A Corea del Sud, per exemple, un equip d'enginyers i dissenyadors va aconseguir crear una còpia virtual d'una nena morta perquè la seva mare se'n pogués acomiadar.

Un algoritme recopila tota la informació que una persona ha deixat a internet, i una xarxa neuronal la processa i aprèn a imitar el comportament

 “En la nostra experiència de dol sempre hi ha intervingut la tecnologia del moment”, precisa la doctora en Psicologia, investigadora principal d'aquest treball i professora associada dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Belén Jiménez Alonso. Abans es feia d'una manera analògica, per mitjà de l'escriptura i de cartes, per exemple. “Ara, les xarxes socials o els bots són noves tecnologies que estan transformant la nostra manera de fer front al dol”, afegeix.

Cementiris virtuals i llegat digital

En un món en què les xarxes socials reflecteixen gran part de la vida d'una persona, el debat sobre què passa després de la mort també es trasllada a l'esfera digital.

Algunes plataformes digitals ja han creat comptes commemoratius i cementiris virtuals

Algunes xarxes socials com ara Instagram o Facebook permeten reconvertir el perfil d'una persona en el seu compte commemoratiu. Així mateix, algunes plataformes permeten la creació de cementiris virtuals per honrar la memòria dels qui ja no són a la xarxa. Altres fins i tot permeten a les persones usuàries deixar enregistrat un missatge per a la posteritat.

“És important obrir un debat social sobre el dol i la mort. I més ara, que les noves tecnologies estan transformant la nostra experiència de dol i fins i tot la nostra manera d'entendre què és la mort”, suggereix la investigadora, convidant amb això a reflexionar sobre aquestes qüestions.