Deu drons i un escenari són suficients per enamorar prop de 300 persones alhora i de fer mantenir, ben bé, una quarta part d’ells amb els mòbils a les mans gravant-t’ho tot. Fins i tot, si són 300 persones vinculades al sector tecnològic, perquè l’ecosistema avança a un ritme tan frenètic, que tota representació de les TIC en forma d’entreteniment, treu un somriure a qualsevol espectador. Deu drons que han ballat al ritme de la música, s’han coordinat per fer formes diferents i han il·luminat l’auditori del CosmoCaixa amb llums blanques, grogues, verdes, blaves i vermelles. Ni els que han arribat a última hora s’han estat de quedar embadalits, que s’han mantingut dempeus fins a acabar l’espectacle. Perquè si algú pregunta avui dia si la tecnologia és només números, cables, peces i informàtic, segurament dirà que no. És economia, talent, sostenibilitat, inclusió i futur... i és confiança en la seva capacitat de generar progrés. Aquest és el missatge que ha volgut transmetre el Cercle Tecnològic amb la presentació de la 16a edició del Baròmetre del sector tecnològic.

Les dades demostren que la indústria creix. El 2023 s’ha tancat amb una aportació al PIB del 9%, una xifra que es manté estable respecte de l’any anterior, però que va de bracet d’un augment de la facturació del 12,5% fins als 26.446 milions d’euros. El nombre d’empreses també ha anat a l’alça (+0,2%), com el de treballadors (+8,6%), superant fins i tot el pic que va generar la pandèmia i s’han assolit ja els 135.200 professionals. Però no en són suficients, calen més empleats especialitzats, perquè han quedat de mitjana 9.231 vacants sense cobrir. I és que aquests perfils ja són professionals cotitzats en entorns de fora de l’entorn TIC: cal incorporar la tecnologia en tots els sectors econòmics, des de persones que puguin programar i fer volar drons, fins a treballadors que puguin fer prediccions meteorològiques. Ambdues han estat reivindicacions que han marcat la present edició de l’estudi anual de la fundació.

La feina que pot crear la IA

Però més enllà de les dades macroeconòmiques i de sector, presentades ja en roda de premsa, la trobada serveix per posar cara, nom i veu a persones que de forma directa, o indirecta, tracta diàriament amb la tecnologia. Especialment amb la democratització de la intel·ligència artificial, l’entorn sobre el qual les empreses enquestades al Baròmetre auguren que hi haurà una major creació de llocs de feina.

Aspachs: “Vam veure que si depuràvem i reestructuràvem les dades, ens podien ajudar a treure conclusions amb una velocitat i regularitat no disponible fins al moment”

Un exemple és CaixaBank i la seva àrea d’estudis. “Cap al 2015 i 2016 comencem a veure el poder de les dades internes que tenim, però no estan organitzades per ser interpretades en clau econòmica. Vam veure que, si les depuràvem i reestructuràvem, ens podien ajudar a treure conclusions amb una velocitat i regularitat no disponible fins al moment”, ha explicat el director d'Economia espanyola de CaixaBank, Oriol Aspachs, que ha esmentat la pandèmia com un punt d’inflexió: “Ens vam actualitzar tots, ens vam formar, vam incorporar científics de dades, físics amb doctorats... Així vam començar el 2020 amb un monitor en temps real d’evolució del consum i hem desenvolupat més eines i productes que són públics”.

Productes com l’estudi presentat recentment que encreuava dades meteorològiques com onades de calor i de fred amb informació de la despesa de les targetes bancàries a Barcelona. A més calor, menys possibilitats que els turistes gastin i tornin a la destinació. Aquesta va ser la conclusió de l’informe, que va posar de manifest com el big data generat a escala meteorològica s’aplica més enllà de les prediccions diàries i setmanals del temps.

A Catalunya, el Servei Meteorològic compta amb més de 12 models diferents per executar la seva feina diària. “Treballem amb moltes fonts i això ens ha permès creat el nostre propi model basat en les nostres escales i les nostres estacions”, ha afirmat la directora del Meteocat Sarai Sarroca. El territori té 200 estacions diferents que monitoren la humitat, la pluja, el vent i desenes de dades de vital importància per comprendre les particularitats de cada comarca i com influeixen en conjunt al Principat. “Totes necessiten un manteniment continu i un cribratge, i permeten crear productes específics per a l’Agència Catalana de l’Aigua o l’Institut Cartogràfic i Geològic”, continua, “necessitem professionals experts en dades i intel·ligència artificial per poder-ho tirar endavant”.

Sarroca: “Treballem amb moltes fonts i això ens ha permès creat el nostre propi model basat en les nostres escales i les nostres estacions”

Però no tot es tracta de perfils tècnics. El director de la Càtedra-Observatori d'Ètica en intel·ligència artificial de Catalunya (OEIAC), Albert Sabater, ha posat com a exemple el món anglosaxó, on la interdisciplinarietat és la clau del seu èxit: “En laboratoris on he treballat no hi havia dos informàtics, sinó un informàtic amb un filòsof; o amb un sociòleg, un matemàtic o un químic. Això és fonamental per fer coses noves i anar una passa més enllà”. Un relat a tall d’anècdota que li ha servit per reclamar una visió més àmplia i que les empreses tecnològiques no posin només els ulls en les enginyeries. “Les TIC han d’agafar professionals i talent de moltes disciplines que no són tècniques, però que utilitzen les tecnologies de la informació”, ha subratllat.

La sostenibilitat per bandera

Les dades i la IA ja han iniciat una cursa imparable, però és sostenible? Aquest és l’eix d’un debat que guanya més pes cada dia. “No podem oblidar l’agenda 2030 ni ens podem desmarcar de les característiques del lloc on vivim”, ha alertat Sabater. I és que estem en plena fase de dificultats amb la sequera, motiu pel qual parlar de la instal·lació de centres de dades a Catalunya no és, des del seu punt de vista, una estratègia adequada. “Hem de prioritzar el que sigui més sostenible: algoritmes verds, centres de dades amb fonts d’alimentació més sostenibles, tecnologies més estratègiques pel que fa a benestar col·lectiu i individual que apel·lin a la salut, els serveis socials o el transport”, ha insistit.

Sabater: “Les TIC han d’agafar professionals i talent de moltes disciplines que no són tècniques, però que utilitzen les tecnologies de la informació”

Un exemple és l’estratègia del Meteocat. Recentment, ha traslladat el seu CPD a unes instal·lacions de T-Systems a Cerdanyola, fet que ha permès, en paraules de Sarroca, “reduir les emissions i millorar en termes de refrigeració”. La responsable del servei també ha posat sobre la taula importància de participar de projectes públics, com el reciclatge de 85 kg de material informàtic que l’organisme ha donat al Banc d’aliments per convertir-lo en 85 kg de menjar.