Com fan servir les persones amb discapacitat visual una aplicació? Com entén una persona sorda un vídeo amb àudio? La tecnologia ha de ser accessible per a tothom, però no sempre es compleix el requisit. Segons el professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, César Córcoles , només ens n’adonem “quan tenim el problema a prop”.

Dificultats per llegir textos, absència de descripció de les imatges, enllaços que no porten enlloc, que la lletra pugui ser llegida per qualsevol persona o que hi hagi textos són alguns dels errors més detectats en webs i aplicacions .“Tots tindrem problemes en un moment o altre, i els productes accessibles són millors”, defensa el docent, que també adverteix que pràcticament cap pàgina no ho serà “perfectament”. Sí que cal buscar, defensa, que ho siguin en el percentatge més alt que es pugui.

El 98,1 % del milió de pàgines web estudiades entre el febrer del 2019 i el mateix mes del 2020 per una associació de persones discapacitades dels Estats Units tenen, almenys, un error. Entre ells, el més comú és que el contrast en el color de la lletra faci que aquesta sigui il·legible i, el següent més comú, que no hi hagi text associat a cada imatge. “La immensa majoria dels problemes es deuen al fet de fer les coses d'una manera determinada, perquè els creadors no s'ho han plantejat”, explica Córcoles, que apunta a la por dels costos o al desconeixement tant de les normatives vigents com de les bones pràctiques de disseny i desenvolupament com a causes més probables d'aquest gran nombre d'obstacles.

La tecnologia com a aliada

La tecnologia no sempre és un obstacle per a les persones amb discapacitat. Les persones cegues poden comprovat el valor dels bitllets amb un telèfon mòbil i poden escoltar informació continguda en una web a través de lectora pantalla. Ara bé, també hi ha dificultats, segons Córcoles: “A vegades hi ha passos enrere i sorgeixen moltes frustracions”. La pandèmia del coronavirus ha provocat nous obstacles. És el cas de les màscares i el seu efecte en les persones sordes, que no poden llegir els llavis de les persones amb qui es comuniquen i que, en l'àmbit educatiu, impossibiliten l'avenç de molts nens i nenes.

La pandèmia ha posat de manifest la importància d’una tecnologia adaptada per evitar l’aïllament i facilitar la comunicació

Un altre exemple de l'aïllament més gran que va comportar el confinament és el de qualsevol persona cega, que abans comprava al seu barri amb l'ajuda de veïns i comerciants, i que, sense contacte previ amb la tecnologia, no va poder ser capaç autònomament de fer-la per internet, malgrat que molts webs estan adaptats.

Mentalitat de futur

No és qüestió de buscar la perfecció, perquè no existeix, alerta el professor: “L'accessibilitat no es tracta de si és completament accessible o no, sinó d'una sèrie de graduacions”. En alguns casos no seria viable revisar tots els webs que estan operatius des d'abans que comencéssim a tenir en compte l'accessibilitat, però sí que considera que cal “pensar en els que fem nous i considerar què fem perquè totes les persones puguin accedir a tota la informació”.

Córcoles conclou que hi ha guies de tota mena per part dels mateixos sistemes operatius, els navegadors o dins de la indústria del programari per poder crear aplicacions i webs amb aquests criteris. Tal com mostra l'estudi nord-americà de WebAIM, les administracions públiques a Europa compleixen més amb les normes d'accessibilitat que les empreses privades, a causa del fet que són obligatòries i malgrat que les companyies podrien adaptar o elaborar “gairebé gratuïtament” els seus productes tecnològics per a totes les persones usuàries.

Mor: “Si dissenyem pensant només en persones ‘com jo’ o en persones ‘prototip’, acabem oblidant la gran diversitat de necessitats de les persones”

Aspirar que els webs siguin tan accessibles com sigui possible en facilitaria l'ús a entorn del 9% de la població espanyola. Les últimes dades apunten que hi ha 3,8 milions de persones amb discapacitat, però els experts insisteixen que tothom, més o menys i tard o d'hora, tots ens en beneficiarem. “Si dissenyem pensant només en persones ‘com jo’ o en persones ‘prototip’, acabem oblidant la gran diversitat de necessitats de les persones”, explica el director del màster universitari de Disseny d'Interacció i Experiència d'Usuari (UX) de la UOC, Enric Mor, amb referència al disseny universal en què s'emmarca l'accessibilitat.

Una pàgina web accessible no solament ajuda totes les persones a accedir al seu contingut, sinó que “si està ben construïda tècnicament, els cercadors la indexen millor i obté una posició més bona en els resultats de cerca, té una arquitectura de la informació millor, navegabilitat i ofereix una experiència d'usuari més bona”. “Tothom hi guanya!”, conclou el professor, que afirma que l'accessibilitat ha de connectar amb conceptes com ara disseny centrat en l'usuari, usabilitat, disseny d'interacció i experiència d'usuari.