La legislació actual complica la implementació de les telecomunicacions. Aquesta és una de les idees al voltant de les quals ha orbitat el DMTforum 2024, una jornada organitzada per la Federació Catalana d’Empreses de Telecomunicacions (Feceminte) coincidint amb el Dia Internacional de les Telecomunicacions, que se celebra aquest 17 de maig. Enguany s’ha posat el focus en els reptes i oportunitats de les noves infraestructures urbanes i la connectivitat en els entorns rurals. “Tot i les dificultats, la realitat és que els ciutadans cada cop demanen més serveis i aquests s’han de gestionar”, ha assenyalat el cofundador i director general de NearbyComputing, Pep Martí, en una de les intervencions, “les ciutats s’han d’obrir a aquest canvi, ja que s’ha de fer a través de la tecnologia”.

Martí no ha defugit del ventall de preguntes i dubtes ètics que generen aquests avenços: “Ciutats com Barcelona tenen la necessitat de donar cabuda a tecnologies que resolguin problemes, com l’ús d’automatismes que venen a través de càmeres o sensors i que, en alguna ocasió, la seva eficàcia pot anar a la contra de la seguretat o la privacitat de la gent”. Des de l’Ajuntament de Barcelona, a través del director d’innovació i tecnologies de la ciutat, Jordi Cirera, es reconeix que encara queda molt camí per recórrer en l’àmbit de les telecomunicacions. “Des de 2019, no sé si hem avançat gaire, però hem començat a crear consciència entre els veïns”, ha explicat, “les ciutats més grans són les més rígides en aplicar canvis, tot i que tinguin un múscul financer més elevat”.

Martí: “L’ús d’automatismes que venen a través de càmeres o sensors, en alguna ocasió, poden presentar una eficàcia que pot anar a la contra de la seguretat o la privacitat de la gent”

Un altre aspecte comentat ha estat que talent i la innovació hi són, però no es poden desenvolupar com s’hauria de fer en el cas de Catalunya per la legislació. “Abans els avenços anaven prou lents per entendre i planificar els processos”, ha assenyalat el director general de NearbyComputing, “avui en dia, l’acceleració fa que si s’entra en fase de massa anàlisis s’entri en una paràlisi”. Cirera, lluny de la contradicció, ho ha exemplificat amb un cas pràctic: “Els condicionants són tants que entre que apareix una idea i s’entra a l’administració per adjudicar-la, poden passar entre set mesos i tres anys”. Altres casos mundialment coneguts i oposats que s’han recordat en el DMTforum pel que fa al desplegament de la tecnologia pròpia de les ciutats intel·ligents són el de Singapur o San Francisco, on les lleis permeten prendre decisions molt més dràstiques que a la Unió Europea.

El món rural: molts quilòmetres i poc retorn

“L’entorn rural és un món on les coses costen deu cops més i el mercat que ofereix de retorn és la meitat”, ha sentenciat el cofundador i director de desplegament d’Adamo, Xavier Viladegut, en la seva primera intervenció en el debat. “L’estat espanyol és un dels països on la penetració de la fibra òptica és més gran —amb un 83% del total de les línies de banda ampla— i allò que no es cobreixi amb fibra, hi ha d’arribar el satèl·lit”, ha afegit. Alhora, s’ha destacat que més de la meitat de les cases que es registren en els pobles més aïllats dels grans nuclis acostumen a estar buides i que és per aquest motiu que el desplegament d’aquesta xarxa, en la gran majoria d’ocasions, està subvencionat amb fons públics i no per les mateixes companyies.

Viladegut: “L’entorn rural és un món on les coses costen deu cops més i el mercat que ofereix de retorn és la meitat”

Un dels elements claus en aquesta expansió de les telecomunicacions són els agents petits del territori, com és el cas de Pinergia, una cooperativa energètica que treballa a les comarques de la Cerdanya i de l’Alt Urgell. Així ho ha verbalitzat una de les seves fundadores i coordinadora de l’àrea comercial, Eva Campi: “Els petits operadors, tot i que molts cops som desconeguts i estem en un segon pla, som els que coneixem el territori i sabem a quines portes s’han d’anar a picar per fer una infraestructura de forma àgil”. També ha fet valdre els serveis de proximitat com el coneixement de les necessitats específiques o la comunicació directa amb el client final, aspectes clau per diferenciar-se de les empreses més consolidades.

Descentralització i col·laboració

“Abans tothom tenia el seu propi servei i la seva instal·lació”, ha explicat Martí, posant d’exemple l’enllumenat públic o els punts d’electricitat dels municipis. “Ara hi ha analítica de vídeo o ordinadors processant dades, però qui els vigila en aquests?”, s’ha preguntat. Per aquest motiu ha reclamat la descentralització i coordinació de les diferents infraestructures que s’usen avui en dia, ja que cadascuna requereix un equipament i un procés diferent. “Si realment volem un sistema intel·ligent, hem d’anar tots a una i la computació forma part d’aquesta transformació”, ha recordat, “no tot es redueix a xarxes de fibres, antenes i grans aparells”.