Investigadors de la UOC dissenyen un sistema de visió artificial que detecta l’amiant de les teulades
El programari combina la intel·ligència artificial amb imatges zenitals per identificar aquelles construccions que encara disposen d’aquest material d’alta toxicitat
Categories:
Un equip d’investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), conjuntament amb l’empresa DerectA, ha dissenyat un nou sistema de detecció de l’amiant a les teulades. El programari aplica la intel·ligència artificial (IA, concretament algoritmes d'aprenentatge profund i visió artificial en imatges aèries del tipus RGB, les més habituals i que s’acostumen a fer servir per detectar elements territorials com la vegetació o l’aigua. D’aquesta manera, es vol guanyar en eficàcia en la retirada d’aquest material d’alta toxicitat, tal com les diferents normatives reclamen des de fa anys.
La particularitat d’aquest projecte és que no necessita imatges infraroges ni hiperespectrals, sinó que és suficient amb els plans zenitals que es troben disponibles de forma gratuïta en la majoria dels països i que presenten resolucions molt altes. De fet, les primeres proves s’han fet a territori català, entrenant el model amb més de 2.000 fotografies procedents de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i han obtingut una eficàcia superior al 80%. Ho fa de manera automàtica valorant patrons com el color, la textura o l’estructura en diferents zones urbanes.
L'amiant és encara avui dia un problema de salut pública, ja la seva exposició continuada pot provocar malalties com el càncer de pulmó o la fibrosi pulmonar, fins al punt que l'OMS calcula que cada any moren 100.000 persones a tot el món. A Catalunya, encara hi ha instal·lades més de quatre milions de tones, malgrat que la normativa especifica que el 2032 no hi hauria d'haver cap rastre ni en edificis públics ni en privats. Amb aquest sistema es vol augmentar la possibilitat de localitzar-lo i els investigadors han anunciat que tenen com a objectiu de futur entrenar la IA en entorns rurals, on té menys eficàcia que en zones urbanes i industrials a causa del desgast i a les capes de vegetació.