“Hauríem d’establir un pacte nacional per a l’administració digital”. Així de contundent s’ha mostrat el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Marc Realp, a l’hora d’analitzar en quin punt es troba l’ecosistema tecnològic en termes d’oferta de serveis públics i d’indústria. Ho ha fet en el marc d’una trobada organitzada pel Cercle Tecnològic amb un auditori ple de representants d’empreses del sector TIC, les quals, ha recordat, representen “prop del 13% del PIB català amb una facturació de 35 milions d’euros i donen feina a uns 185.000 treballadors”. És una indústria que no deixa de créixer i a escala espanyola ja aglutina “el 23% de les empreses digitals i prop del 20% dels treballadors”. Per això, ha repetit fins a tres vegades, cal anar “plegats” per generar la transformació necessària en termes econòmics i socials.

El context d’eleccions catalanes el pròxim 12 de maig ha deixat paralitzat aquest objectiu ambiciós, però el secretari s’ha marcat com a repte mantenir els deures “si tenim continuïtat”: “Tenim un pacte nacional de societat digital des de fa uns anys i, per tant, seria una revisió d’aquest pacte, que ja toca, per incloure l’administració digital”. Però ha alertat que no es tracta només d’una tasca de govern, sinó de país i que ha d’incloure l’administració pública en la seva globalitat, amb ajuntaments i diputacions. “Hauríem de ser capaços de construir una cartera de serveis per al ciutadà i ser capaços de definir quin organisme és el més ben posicionat per donar resposta a les necessitats”, ha proposat, i ha posat com a exemple de passa endavant la construcció d’una àrea privada ciutadana i una identitat digital per gestionar tots els tràmits.

"Tenim un pacte nacional de societat digital des de fa uns anys i, per tant, seria una revisió d’aquest pacte, que ja toca, per incloure l’administració digital"

Una de les principals peticions de Realp en el marc del pacte nacional inclou, precisament, l’abolició del terme tràmit al voltant de l’administració pública. “Voldria que d’aquí a 4 anys es parli de serveis. No vull dir a la ciutadania que aquest és el seu portal de tràmits, vull que s’hagi fet la transformació cap a serveis. Perquè això no va de canviar sistemes, va de canviar l’administració per dins de forma transversal i amb canvi cultural”. I és que ha recordat que som davant una societat plenament digitalitzada i que tendeix cap a l’ús de plataformes que són capaces de cobrir les demandes com a consumidors. Per tant, el que cal, segons ha afirmat, és “plataformar l’administració pública per treballar de forma digital i aprofitant les economies d’escala, la gestió de dades del model de les plataformes, i passant del tràmit al servei per convertir-nos en un proveïdor de serveis”.

Aquest relat és el que argumenta que la creació d’un catàleg de serveis ciutadans sigui un dels fonaments del seu pacte nacional ideal. Seguidament, la interoperabilitat entre les diverses administracions públiques, incloent-hi les locals i comarcals, per agilitzar els serveis i oferir una proposta de model global real. Tota la transformació, per a Realp, demana treballar braç a braç amb el cos de funcionaris, els quals han d’abraçar “una nova cultura” en l’entorn de treball, així com reflexionar sobre les infraestructures i sistemes emprats per a cada objectiu: “Cal fer un bon diagnòstic de les necessitats, si no es fa, les solucions proposades no funcionaran”.

"Cal plataformar l’administració pública per treballar de forma digital i aprofitant les economies d’escala, la gestió de dades del model de les plataformes, i passant del tràmit al servei per convertir-nos en un proveïdor de serveis"

Alguns dels exemples que posen el barret d’usuari al ciutadà són el kit menstrual i la plataforma 3Cat. En ambdós casos, el vehicle per accedir-hi és un element tecnològic: un QR al qual arribar mitjançant l’app La Meva Salut, en el primer cas; i un espai pensat plenament en digital per accedir a continguts personalitzats, en el segon.

Deures per a la pròxima legislatura

La carta als reis del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital és extensa, però feta també amb la mirada d’un professional que, fins fa pocs mesos, treballava amb la perspectiva del sector privat. I amb l’interès d’un ciutadà especialista en les TIC, ha reconegut que voldria preguntar als candidats de les diverses llistes electorals del pròxim 12 maig quina és la seva proposta estratègica per a la transformació digital de l’administració pública: “El problema principal no és ser més eficient, que també, és fer un canvi que implica transformació”.

Preguntat pel públic, Realp ha confessat que apostaria per la inclusió de la seva àrea en una conselleria d’Administració Digital i Funció Pública. “La transformació s’ha de traccionar al costat del funcionari”, ha comentat, tot afegint que hauria d’incorporar “una visió de país per incorporar polítiques de país, no només de govern amb les diferents administracions”. Una clara petició repetida constantment per la necessitat d’interoperabilitat.

Realp és partidari de donar entitat a la tecnologia amb un departament d’Administració Digital i Funció Pública

El talent és una altra baula que ha de fer girar la cadena de la societat digital que es troba contra les cordes. Així ho ha reconegut Realp, qui ha esmentat la generació d'aquest, la retenció del que fins ara marxa fora després de formar-se a Catalunya, la captació de perfils externs i la creació d’equips multidisciplinaris en els entorns tecnològics com els quatre pilars sobre els quals treballadors de forma explícita. “El sector demanda molt més que l’oferta que la mateixa formació dona i hem de veure com fer el matching entre oferta i demanda”, ha reflexionat, “m’agradaria que Catalunya fos un hub de talent digital”. Però tot i el desig, ha deixat clar que no hi ha ni una fórmula màgica ni una estratègia que pugui donar resultats a curt termini. No obstant això, ha celebrat que els darrers anys s’hagin multiplicat les propostes formatives amb novetats com estudis universitaris especialitzats en àrees com ciberseguretat, dades o intel·ligència artificial. “Potser fins i tot tenim desorganització, però ve de l’esforç per crear estudis per a la demanda”, ha asseverat.

Una altra novetat recent, i que quedarà per al pròxim executiu el seu desplegament, és la incorporació de perfils responsables d’intel·ligència artificial als serveis públics. La proposta, segons Realp, és aconseguir una tecnologia “confiable, ètica i responsable”, i d’aquí sorgeix la creació d’una comissió d’IA que en garanteixi el bon ús en l’entorn públic. Tal com ha detallat, el primer resultat que esperen obtenir és una ordenació de tots els projectes que inclouen algoritmes per identificar biaixos o impactes negatius, i el segon, donar prioritat a les iniciatives que prioritzen “l’arrelament”: “Hem de ser capaços de promoure l’ús de la llengua a la IA i les 2.500 start-ups que tenim a Catalunya que s’hi dediquen”. “Si fem IA, també és responsabilitat nostra fer-la créixer”, ha conclòs.