La Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), en col·laboració amb el col·lectiu Donestech, ha elaborat una guia destinada a dones i persones LGTBIQ per identificar i combatre les violències masclistes digitals (VMD), aquelles accions i comportaments efectuats en línia que afecten la dignitat i els drets de les víctimes. El document s’ha preparat amb la voluntat d’assegurar una “experiència en línia lliure de violències” a les estudiants, segons ha assegurat la vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC, Josefina Antonijuan. “Com a universitat de l’àmbit tecnològic, tenim la responsabilitat de conscienciar als i les nostres futures professionals de la importància de dissenyar, implementar i gestionar plataformes i xarxes socials segures i respectuoses per a tothom”, ha subratllat.

La guia es divideix en tres apartats principals. El primer d’ells se centra a saber identificar què són les VMD, partint de la definició que en dona la llei catalana en matèria de violències masclistes (17/2020). Així, el text deixa clar que aquestes agressions virtuals es poden donar en tota mena d’àmbits: el familiar, el sexoafectiu, el laboral, l’educatiu o el social. Aquestes són, asseguren, una conseqüència dels biaixos de gènere existents a l’hora de dissenyar les tecnologies, que no han tingut en compte els efectes que poden provocar en les dones. També s’especifica que el “capitalisme de dades i vigilància” promogut per les xarxes socials ha provocat que les dades personals siguin un bé de valor per les empreses i, en conseqüència, poden ser usades per part dels agressors.

La segona part del document està dedicat a les principals tipologies de violències masclistes digitals, que es divideixen en tres grups: les violències amb discursos altament masclistes i per raó de sexe o gènere, les violències sexuals digitals i les violències d’alt component tècnic. Les del primer grup busquen “menystenir” les dones i persones LGTBIQ i “aïllar-les, silenciar-les, controlar-les, menystenir-les, amargar-les i deprimir-les” amb tècniques com els assetjaments en línia, els discursos d’odi, la difamació, el doxing (publicació d’informació personal sense consentiment) o la suplantació d’identitat. Les violències sexuals digitals són aquelles que recorren a “la humiliació i la vergonya pública” dels cossos de les víctimes amb sextorsió, assetjament sexual, exhibicionisme sexual digital o difusió d’imatges no consentides (el que es coneix com a sexpreading). Finalment, les d’alt component tècnic inclouen estratègies complexes com la censura i silenciament amb atacs a servidors, el crackeig de comptes o l’ús de programari espia, entre altres.

Després de llistar les estratègies concretes de manera més específica, explicar com funcionen i identificar les característiques úniques de les VMD —com la multiplicació de canals, la temporalitat, el caràcter viu i dinàmic de les agressions o el fet que “Internet no oblida”—, la guia conclou amb un apartat dedicat a mesures de contenció i prevenció. Primer, destinades a testimonis: un llistat d’accions que es recomanen fer i d’aquelles que és millor evitar, com ara culpabilitzar les víctimes, compartir les proves o minimitzar-ne l’impacte. Després, un recull d’eines i comportaments pensats per als objectius de les agressions: documentar els atacs, recopilar evidències, reportar, silenciar i bloquejar els atacants i crear una xarxa de suport i espais de cura per gestionar-ho tot.