Només el 20% dels influenciadors europeus indica que fa publicitat quan publica continguts comercials

El 97% dels creadors de continguts investigats per la Comissió Europea tenen activitat comercial, però només un 36% estan registrats com a tals al seu país

Categories:

RedaccióACN

Un 20% dels influenciadors investigats per la Comissió Europea promouen activitats no saludables o perilloses, com el menjar ferralla, els jocs d'atzar o les criptomonedes
Un 20% dels influenciadors investigats per la Comissió Europea promouen activitats no saludables o perilloses, com el menjar ferralla, els jocs d'atzar o les criptomonedes | Plann (Pexels)

Gairebé un 80% dels influenciadors a Europa fa publicitat enganyosa, segons ha revelat aquest dimecres la Comissió Europea, després d’analitzar conjuntament amb 22 estats membres les publicacions de gairebé 600 persones considerades influents a les xarxes socials. Segons els resultats de la recerca, el 97% publica contingut comercial, però només el 20% indica que es tracta de publicitat. Un 78% dels investigats té activitat comercial, però només el 36% estan registrats com a comerciants al seu país. Fruit d’aquests resultats, Brussel·les ha demanat a les autoritats estatals que investiguin “a fons” 358 persones per incompliment de la normativa europea.

La legislació de consum de la UE estableix que les comunicacions comercials han de ser transparents. Qualsevol promoció dels productes o serveis d'una marca en una publicació amb la qual l'influenciador rebi uns ingressos o altres avantatges ha d'indicar que és una activitat publicitària. Els influenciadors tampoc poden enganyar els consumidors amb “informació falsa o no veraç” sobre els productes o serveis promocionats, segons la directiva europea de pràctiques comercials deslleials.

La investigació en qüestió es va iniciar el passat mes d’octubre, sota la sospita que alguns creadors digitals tenien una “activitat comercial irregular”. En total s’han investigat 576 creadors de continguts de plataformes com Instagram, TikTok, YouTube, Facebook, X, Snapchat i Twitch, dels quals hi havia 82 persones que superaven el milió de seguidors, 301 amb més de 100.000 seguidors i 73 que en tenien entre 5.000 i 10.000. Els àmbits temàtics dels quals es fa més publicitat són els productes de moda, estil de vida, bellesa, alimentació, viatges i esport. A més, una de les conclusions de l’informe destaca que el 20% dels casos analitzats promouen activitats “no saludables o perilloses”, com ara “menjar ferralla, begudes alcohòliques, tractaments mèdics o estètics, jocs d'atzar o serveis financers com ara el comerç de criptomonedes”.

L’augment d’atenció cap a l’activitat comercial dels creadors de continguts a la xarxa no és exclusiu de la Unió Europea, i altres països han optat per tirar endavant legislacions que cobreixin aquest àmbit. A l’Estat espanyol, el Govern va modificar l’any passat la Llei General de Comunicació Audiovisual per incloure els influenciadors en el seu camp d’actuació. La normativa equipara aquestes persones a les restriccions publicitàries que s’apliquen ara mateix a les televisions convencionals, prohibint la publicitat encoberta i d’articles com el tabac, l’alcohol o els medicaments, amb multes de fins a 1,5 milions d’euros. Això sí, perquè la llei els consideri influenciadors han de tenir ingressos superiors al mig milió d’euros, superar els dos milions de seguidors a les xarxes i haver publicat un mínim de 24 vídeos durant l’any natural.