Una recerca liderada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha estat capaç de reduir en un 90% la mida de tumors de bufeta en ratolins administrant una sola dosi de nanorobots propulsats per urea. La troballa és una nova via per tractar aquests càncers amb el menor temps d’hospitalització possible, cosa que implicaria un menor cost i una major comoditat per al pacient.

Els diminuts nanorobots estan formats per una esfera porosa de sílice. En la seva superfície, incorporen diversos components amb funcions específiques. Un d’ells és l’enzim ureasa, una proteïna que reacciona amb la urea, present a l’orina, fent que la nanopartícula sigui capaç de propulsar-se. Un altre component clau és el iode radioactiu, un radioisòtop utilitzat comunament per al tractament localitzat de tumors. La tecnologia d’aquests nanorobots, en la qual s’ha treballat més de set anys, ha estat patentada recentment i és la base de Nanobots Therapeutics, una spin-off de l’IBEC creada el gener del 2023.

Reconstrucció en 3D

El nou treball va més enllà en demostrar, no només la mobilitat de les nanopartícules a la bufeta, sinó també la seva acumulació específica en el tumor. Això és possible gràcies a diferents tècniques, incloses imatges mèdiques de tomografia per emissió de positrons dels ratolins, així com imatges de microscòpia sobre els teixits extirpats després de la finalització de l’estudi. Aquestes últimes es van prendre mitjançant un sistema de microscòpia de fluorescència desenvolupat específicament per a aquest projecte a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB). El sistema permet observar la bufeta completa, escanejant les diferents capes de l’òrgan per després obtenir una reconstrucció en 3D.

“L’innovador sistema òptic que hem desenvolupat, ens va permetre, anul·lar la llum que reflectia el mateix tumor i així identificar i localitzar les nanopartícules en tot l’òrgan, sense un marcatge previ, a una resolució sense precedents. Així vam veure que els nanorobots no només assolien el tumor, sinó que aconseguien accedir al seu interior, per afavorir així l’actuació del radiofàrmac”, explica Julien Colombelli, líder de la plataforma científica de Microscòpia Digital Avançada de l’IRB Barcelona.