L’assetjament virtual a nenes i noies adolescents és una problemàtica en auge en la nostra societat, però falten dades actualitzades per vigilar i actuar a conseqüència. Així ho ha denunciat Save the Children Catalunya, tot assenyalant que les darreres xifres disponibles són del 2021, de l'estudi La situació de la violència contra les dones en l'adolescència a Espanya que va desenvolupar el Ministeri d'Igualtat. Aquest document va mostrar que un 14,9% de les adolescents havien estat controlades a través del mòbil, un 6,3% havien rebut missatges ofensius i amenaces i un 6,6% reconeixien que havien compartit les seves contrasenyes perquè les seves parelles les controlessin.

L'organització ha indicat que entre 2011 i 2022 s'han presentat 3.308 denúncies per delictes cibernètics cap a menors d'edat a Catalunya, el 56% de les quals corresponien a víctimes femenines. L’entitat ha alertat que patir aquests episodis a través de la xarxa també pot tenir impacte en la salut mental de les joves, que poden desenvolupar depressió, ansietat i fins i tot trastorn d'estrès posttraumàtic. Save the Children també ha avisat que hi ha noves formes de violència que s’estan assentant i normalitzant entre els joves. Expressions com “les dones només serveixen per a…” o tractar les noies i nenes com a objectes “són un reflex de la violència a la qual estan sotmeses en la vida real, marcada per estereotips, rols i desigualtat”, ha explicat la responsable de Polítiques d’Infància de l’entitat, Ona Lorda.

Una de les tàctiques a les quals les joves adolescents es veuen més exposades és el que es coneix com a grooming, en què els perpetradors es van guanyant a poc a poc la confiança de la víctima amb enganys amb la intenció d’aconseguir un retorn sexual. Segons un estudi fet per la mateixa Save the Children a Catalunya, el 57% de les víctimes menors d’edat d’aquest delicte són noies, i en el 47% dels casos els agressors són persones desconegudes, l’enorme majoria (95%), sense antecedents de cap mena. La durada mitjana dels casos de grooming amb menors a l’Estat espanyol és de tres anys, tot i que en alguns casos s’ha arribat a superar els sis o els set anys.

Falta de formació i representativitat

L’entitat ha apostat per l'educació afectiva i sexual a les escoles i la formació en l'ús segur i responsable de les tecnologies com a eina per a acabar amb la violència de gènere. Ha recordat que el Govern va anunciar que incorporaria l’educació sexual integral a tots els centres a partir del curs vinent i ha destacat la importància d'iniciar aquesta educació des de les primeres etapes perquè els infants puguin aprendre temes com l'autonomia del seu propi cos, el consentiment, la igualtat de gènere i la creació de vincles segurs. A més, ha demanat que s’implementin mesures que componen la llei de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència (LOPIVI). Entre elles, la posada en marxa del registre unificat de violència per disposar de dades i d'un millor seguiment dels casos.

D’altra banda, dins de l’anàlisi global de la problemàtica, Save the Children ha avisat que moltes adolescents asseguren que no se senten representades amb les víctimes de violència de gènere que apareixen a les campanyes de sensibilització. Això es deu al fet que sovint estan basades en situacions viscudes per dones de més edat, i no per joves com elles. Lorda ha fet una crida a revisar aquestes estratègies i recordar que “és en l'adolescència quan pot començar aquesta violència”.