Un estudi conclou que desconnectar de les xarxes socials també disminueix les emocions positives

Els 50 estudiants britànics que es van sotmetre a la prova no van patir abstinència, però van experimentar un descens per igual de les sensacions negatives i de la “satisfacció vital”

Redacció

les persones analitzades van ser 51 estudiants de la Universitat de Durham, d'entre 18 i 25 anys
les persones analitzades van ser 51 estudiants de la Universitat de Durham, d'entre 18 i 25 anys | Ola Dapo (Pexels)

La desconnexió digital tan pregonada darrerament pot resultar majoritàriament positiva, però amb matisos. Un estudi elaborat per la universitat de Durham (Anglaterra) ha demostrat que allunyar-se de les xarxes socials durant un cert temps disminueix les emocions positives de la mateixa manera que les negatives i fa baixar, en general, la “satisfacció vital”.

La prova es va dur a terme amb 51 estudiants de la mateixa universitat, amb edats que oscil·len els 18 i els 25 anys, que van haver de deixar d’usar les xarxes durant una setmana. El seu estat d'ànim es va avaluar tres dies abans de començar i quatre dies després que finalitzés aquest període d'abstinència. A més, durant les jornades de desconnexió havien d'emplenar quatre qüestionaris diaris amb preguntes sobre l'avorriment, la solitud, els desitjos de xarxes socials, les emocions positives i les negatives.

Abans que finalitzés aquella setmana, el 86% havia recaigut almenys una vegada i havia accedit a les xarxes socials, però d’un temps de mitjana diari de tres a quatre hores van passar a estar-s’hi només mitja hora. “Les persones avaluades van ser capaces de reduir significativament la seva utilització sense experimentar cap efecte negatiu advers”, destaca Niklas Ihssen, un dels autors del treball, que va evidenciar com, al mateix temps, els estudiants experimentaven una reducció de les sensacions qualificades de positives “en perdre les recompenses socials que produeixen”.

Una de les altres qüestions estudiades és en què invertien els voluntaris el temps que deixaven de dedicar a les xarxes socials. Les dues ocupacions més recurrents no es van apartar massa de l’univers de les pantalles: els videojocs i les compres, també a través per Internet. Per Ihssen els resultats de la seva investigació indiquen que les xarxes “no s'han de considerar addictives en el sentit de provocar abstinència i antulls” i les defineix com una cosa que pot brindar experiències tant positives com negatives i que “cal consumir amb responsabilitat, deixant la decisió en mans dels usuaris”.