Un equip de la UPC enregistra el llamp més llarg de la dècada a Catalunya
Amb una longitud de 130 km, va ser detectat gràcies a la xarxa combinada de radiofreqüència i reconstrucció 3D instal·lada al Delta de l’Ebre
Categories:
El Lightning Research Group de la UPC, format per investigadors i professors de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ha enregistrat el llamp més llarg dels darrers deu anys a Catalunya. Amb una longitud rècord de 130 km i amb una durada de 6,2 segons, el llamp es va formar durant l'episodi plujós del 15 de setembre passat al Delta de l'Ebre.
Una dècada enrere, aquest grup d'investigadors va instal·lar al Delta la primera xarxa de mapatge tridimensional de llamps a Europa —batejada com eLMA (Lightning Mapping Array)— integrada per 15 punts que detecten les emissions de ràdio produïdes pels llamps que es desenvolupen a l'interior del núvol de tempesta. Mitjançant la combinació de senyals rebuda s’obtenen les localitzacions tridimensionals i, amb una càmera d'alta velocitat amb intensificador d'imatge, s’enregistren vídeos de fins a un milió d'imatges per segon. Amb tot això pot estudiar-se detalladament el procés de generació i finalització dels llamps.
El sistema Lightning Mapping Array (LMA) funciona a partir d’una xarxa de detectors de ràdio en bandes molt altes de freqüència. Cada receptor enregistra la màxima intensitat de potència emesa pels llamps en finestres de 80 microsegons. A través de la xarxa eLMA es construeixen els llamps en 3D, fent servir deu antenes ubicades en intervals d'entre 5 i 50 km.
Detecció d’episodis atmosfèrics extrems
Els punts d'observació d'eLMA també serveixen per elaborar mapes de densitat de llamps gràcies als quals es pot mesurar la intensitat de les tempestes, com la que va assolar el Delta de l'Ebre el 26 d'agost passat amb una extraordinària pedregada. En aquell cas, el mapa mostrava una ruptura del patró habitual de distribució d'altitud de l'activitat elèctrica que arribava fins als 17 km a la part superior del núvol.
Una de les principals utilitats d'aquesta xarxa és la detecció d'episodis atmosfèrics greus, com ara pedregades, esclafits i tornados. De fet, les tempestes severes presenten patrons singulars d'electrificació i diferències molt acusades en l'activitat dels llamps. Tal com explica el coordinador del Lightning Research Group, Joan Montanyà, "abans que un episodi atmosfèric extrem es manifesti a terra, l'activitat dels llamps a l'interior dels núvols augmenta. Poder monitorar aquests fenòmens és de gran valor científic i social, perquè ens ajuda a predir i comprendre millor els fenòmens climàtics extrems. En aquest sentit, la xarxa eLMA té un paper fonamental".