La covid-19 provoca una metamorfosi digital del sistema productiu
La xarxa de telecomunicacions espanyola supera amb bona nota l’augment del trànsit de dades del confinament i les empreses fan els deures per fer el pas cap a una economia més digital
Categories:
La formació en línia, el teletreball, el comerç electrònic, les videotrucades i el consum de continguts multimèdia han estat els beneficiats per l’esclat de la pandèmia de la covid-19. El coronavirus ha accelerat la transformació digital a escala transversal i així ho constata l’informe La societat digital a Espanya 2020-2021: l’any en què tot va canviar de la Fundació Telefónica, el qual conclou que la xarxa de telecomunicacions estatal ha superat amb bona nota l’episodi del ràpid augment del trànsit de dades davant els problemes que han presentat alguns dels veïns europeus.
Nous hàbits de consum
El 2020 un 81% de les persones usaven Internet al dia, el que suposa un increment respecte del 74,9% de l’any anterior. Un dels principals impulsors a estat la socialització mitjançant eines digitals com aplicacions de missatgeria electrònica i solucions de videotrucades. Aquesta mena de converses amb imatge van augmentar un 20,2% en comparació amb el 2019, motivat també pel teletreball i les classes en línia.
L'augment de la formació en línia, el teletreball, el comerç electrònic, les videotrucades i el consum de continguts multimèdia són els principals canvis de la ciutadania
El major consum d’Internet també ha estat el resultat de les compres a través de botigues digitals. Durant l’estat d’alarma, el 52,8% de la ciutadania d’entre 16 i 74 anys hi ha fet alguna comanda, el que suposa un 6,9% més interanual. Aquesta tendència ha fet créixer en paral·lel l’ús dels mitjans de pagament contactless un 66%.
Una altra manera de treballar
Abans del confinament, només el 5% de la població activa executava les seves tasques en remot. Amb la covid-19, la dada s’ha disparat fins al 34%. Actualment el 66% de les companyies assenyala que el teletreball ha millorat la productivitat.
A escala de recursos humans també s’han registrat canvis en les habilitats de les plantilles. La pandèmia ha fet visible la importància de les TIC en la creació d’una nova economia digital i ha situat la manca de talent especialitzat com un dels principals problemes. L’estudi de la Fundació Telefónica apunta que el 2020 el mercat europeu va patir una carència de 756.000 experts i que va créixer un 4% la demanda de professionals amb coneixements en informàtica i telecomunicacions. Actualment, l’activitat digital a l’economia espanyola genera el 19% del PIB.
Empreses més digitalitzades
Tot i que la introducció de la intel·ligència artificial, la Internet de les Coses (IoT), la robòtica o el núvol són tecnologies que ja treien el cap a l’entorn empresarial, la pandèmia n’ha impulsat l’arribada. L’informe, que recull dades de Salesforce, apunta que prop del 70% de les organitzacions ha introduït alguna innovació en la seva estructura per reduir el contacte entre treballadors i optimitzar les tasques.
L’IoT és l’aposta més clara per part de les companyies espanyoles. El 33% de les organitzacions de més de 250 treballadors l’utilitzen, mentre que ho fa el 25% de les de 50 a 250 empleats, i en el cas de les de menys de 50, s’aplica en el 14%. En el cas de la robòtica, malgrat que no ha tingut una entrada tan massiva, la migració està arribant progressivament des dels entorns controlats als espais lliures i des dels sectors especialitzats a la resta del teixit productiu. En aquest sentit, Espanya es troba entre els primers 15 països de la UE a introduir-la.
En tercer lloc, el cloud també ha registrat un interès a l’alça. Gairebé la tercera part de les companyies l’ha incorporat en la seva operativa.
L’informe posa èmfasi en la intel·ligència artificial, la qual situa com a clau per al control de la pandèmia i com a element per generar fortaleses “entre humans i màquines que requeriran un nou tipus d’habilitats denominades fusion skills”. Tanmateix, els autors alerten que encara no està prou implantada a la indústria europea, i menys a Espanya, per considerar-la massiva.
La 'blockchain' es postula com la tecnologia que arribarà més tard, però que més canvi generarà a escala empresarial i econòmica
Una situació similar viu la blockchain. Només el 10% del teixit empresarial estatal l’ha aplicat, tot i que s’espera que la seva presència augmenti exponencialment fins a generar un augment del PIB espanyol en 24.000 milions de dòlars i de 227.000 llocs de treball el 2030.