El metà, l’amoníac o l’hidrogen són alguns dels gasos que el sector industrial fa servir en la cadena de producció. Són materials útils pels beneficis que aporten, però també perillosos en cas de produir-se alguna fuita. És per aquesta raó que és imprescindible comptar amb sistemes de detecció ràpids i eficients, camp en què s’ha especialitzat la nova spin-off de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Nanochronia. L’empresa, participant el programa The Collider de la Mobile World Capital, ha dissenyat uns nanosensors fabricats amb òxids metàl·lics i grafè que permeten detectar la presència de gasos en l’ambient de manera contínua, econòmica i precisa.

La tecnologia que ha desenvolupat Nanochronia es basa en sensors del tipus resistiu, és a dir, que varien la seva resistència elèctrica quan entren en contacte amb els gasos que han de mesurar. “Dipositem capes d’aquests materials que tractem i modifiquem a sobre d’elèctrodes, hi apliquem un corrent elèctric i valorem canvis en la resistència dels materials en presència de certs gasos”, explica el cofundador de l’empresa i investigador de la URV Eduard Llobet.

Aquest procediment els permet crear uns components que, a diferència de les solucions disponibles actualment en el mercat, són especialment selectius en la seva tasca. En concret, els sensors de Nanochronia són especialment eficients a l’hora d’identificar compostos com el metà, l’amoníac, l’àcid sulfhídric i l’hidrogen. Aquest darrer cas és notori, ja que l’hidrogen verd és percebut com una possible font d’energia neta per reduir l’escalfament global, però es tracta d’un gas molt volàtil i altament inflamable, de manera que cal tenir molt de compte en el seu ús industrial.

A banda del seu rendiment, els nanosensors de Nanochronia són senzills i barats de produir i es poden connectar a internet, la qual cosa els permet treballar com a nodes d’una xarxa més gran de components per detectar gasos d’un espai concret. A més de la participació dels cofundadors, el projecte ha comptat amb l’assessorament científic del director del MarsLab de la Universitat Politècnica de Catalunya, el catedràtic Manuel Dominguez.