El disseny dels personatges femenins dels videojocs són els que més impacten a les nenes d’entre cinc i nou anys a l’hora de percebre els seus cossos i trets facials, per davant dels de la televisió o les sèries. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un grup d’investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) després d’analitzar les respostes de gairebé 800 menors de 10 anys per conèixer com els mitjans audiovisuals influeixen en la insatisfacció de la seva imatge corporal.

L’estudi ha creuat les dades demogràfiques com l’edat i el gènere dels menors amb la seva satisfacció sobre diversos elements corporals (alçada, pes, rostre, ulls, cabells, cames i color de la pell) i amb l’ús que fan de les pantalles digitals (televisió, tauleta, videojocs i telèfons intel·ligents). Després de comprovar totes les combinacions, els autors han determinat que els dos únics mitjans que tenen una correlació rellevant són la televisió (positiva) i els videojocs (negativa). En el cas dels segons, les nenes són les més afectades per la insatisfacció, que es concentra especialment en el color dels ulls i de la pell. “El grau d'interès que requereix el videojoc és molt més intens que el que requereix el consum de televisió. Amb un videojoc tu estàs interactuant, de manera que l'impacte d'aquest videojoc és més important que el de la televisió”, detalla la investigadora de la UPF Mònika Jiménez-Morales.

Per a l’investigador de la UPF J. Roberto Sánchez-Reina, coautor de la recerca, aquest fet es deu a la perllongació dels estereotips de gènere en el disseny dels personatges femenins: “Persisteix en molts d'ells el cànon corporal. Sí, són protagonistes, audaces i empoderades, però moltes d'elles continuen dins de la norma corporal”. L’acadèmic considera que mentre les representacions culturals “simplifiquin la diversitat corporal, les aspiracions de les nenes s'inclinaran per estar dins d'aquesta norma corporal”. Una normativitat que, assenyala, es veu reforçada pels mitjans de comunicació, que naturalitzen una bellesa que és “blanca, prima i femenina”.

Un altre aspecte que pot influir en aquests resultats és el focus amb què els mitjans representen els personatges masculins i femenins. Segons una altra de les autores de l’estudi, la investigadora de la UOC Mireia Montaña Blasco, sovint es retrata les dones com a éssers perfectes i prims, “la qual cosa pot fer que les nenes se sentin insegures sobre els seus propis cossos si no s'ajusten a aquests estàndards”. “No obstant això, els nens sovint es veuen retratats com a forts i musculosos, la qual cosa pot fer que se sentin més segurs sobre els seus propis cossos”, afegeix.

 Controlar la influència de les pantalles

Fins ara, la majoria d’estudis que analitzaven la influència dels mitjans audiovisuals en la satisfacció amb la imatge corporal se centraven únicament en la morfologia, sense incloure trets com els cabells, els ulls o la pell. En aquest sentit, la recerca de la UOC i la UPF obre noves línies d’investigació, atès que indica que la idealització del cos va més enllà de l’estatura o el pes. “És important ensenyar als menors competències digitals, que aprenguin a fer un ús responsable i crític de les xarxes socials, sabent detectar la informació enganyosa”, considera Montaña Blasco.

Per la seva banda, Sánchez-Reina creu que ara cal educar sobre pantalles “més que mai”, una formació que sovint es deixa per més endavant, a l’espera que els nens i nenes tinguin una comprensió més elevada. L’investigador creu que això és un error, ja que “es minimitzen les competències dels menors perquè es creu que no comprenen tot el que veuen i escolten”. “Els adults estem absents (i confiats) mentre les pantalles inoculen subtilment discursos i estereotips que constrenyen la diversitat corporal”, adverteix.