La Torre Collserola celebra 30 anys de la seva construcció. La infraestructura, que va formar part del pla de transformació de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1992, va néixer per aglutinar els serveis de telecomunicacions dispersos fins aleshores a l’àrea metropolitana de la Ciutat Comtal i que alhora tingués capacitat per incorporar les necessitats futures en l’àmbit de les telecomunicacions.

Els paràmetres bàsics del projecte es van definir el 1986, i un any més tard -després de la creació de Torre de Collserola S.A., la societat que en coordinaria la construcció i posterior explotació-, es va convocar un concurs internacional d’idees entre arquitectes de renom que finalment va guanyar Norman Foster amb una idea de torre esbiaixada amb plataformes de gran volada que resultava tota una innovació en les construccions d’altura de l’època. Foster la va definir com “un nou símbol per a la ciutat, una torre constant en el seu lloc i alhora canviant segons el moment i la perspectiva”.

El complex -format per la Torre, un edifici auxiliar i la urbanització exterior- es va inaugurar oficialment el 27 de juny de 1992, passant a ser l’estructura més alta de Catalunya amb 288 metres d’altura, i convertint-se en una icona per a la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies al seu enclavament estratègic al Turó de la Vilana, a la Serra de Collserola.

Control de les transmissions de ràdio i televisió

Torre de Collserola ha esdevingut des d’aleshores un referent per a la transmissió del senyal de ràdio i televisió així com també per a la transmissió de veu i dades, i un enclavament singular tant des del punt de vista tècnic com urbanístic, establint-se en un centre nodal des del qual se supervisa i gestiona una àmplia xarxa de radioenllaços i serveis de connectivitat.

Des de Torre de Collserola es gestiona, entre d’altres, la cobertura audiovisual de Catalunya i es controla la de la resta de l’Estat. També es realitza el control i supervisió de serveis públics, entre els quals destaca la xarxa de comunicacions d'emergència i seguretat de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, així com serveis de control de conques, missatgeria i GEO localització entre altres. En el complex també hi podem trobar un Centre de Processament de Dades.

La Torre disposa de 13 plataformes -en forma de triangle equilàter de costats corbs-, 11 de les quals dedicades als serveis tècnics de telecomunicacions -equipament electrònic a l’interior i antenes i radioenllaços a l’exterior-, la planta 10 és un mirador públic – a 116 metres d’alçada—amb vistes panoràmiques sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i la planta 13 és la coberta.

Tot el complex es gestiona a través de la societat Torre de Collserola SA participada per Cellnex Telecom –que té un dels seus principals centres de control d’infraestructures a nivell europeu dins del complex de la Torre-, el Govern de Catalunya -a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI)- , Telefónica i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Tres dècades al servei de la ciutadania

En el marc de del 30è aniversari de la infraestructura, el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha destacat el paper de la Torre de Collserola com “una icona per posicionar Catalunya i Barcelona com a referents en el mapa mundial de les telecomunicacions, al mateix temps que engegàvem una de les primeres infraestructures publicoprivades del país i aconseguíem harmonitzar i endreçar la serra de Collserola centralitzant en una sola torre, emblemática i respectuosa amb l’entorn natural, els serveis que fins llavors oferien un munt d’antenes disseminades per tota la muntanya”. “Es pot dir que ja va néixer preparada per afrontar amb èxit els grans reptes de la transformació verda i digital actuals i futurs”, ha reblat.

El director general de Cellnex Espanya, Albert Cuatrecasas, ha catalogat la Torre de Collserola com a “vaixell insígnia de les telecomunicacions al nostre país”. Cuatrecasas ha explicat que “és el km 0 de la xarxa de transport de Cellnex a Catalunya i un centre de control neuràlgic per a tot l’Estat, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana”. I ha afegit que “gràcies als serveis que prestem des de torre de Collserola més de 5 milions de persones tenen accés a la televisió digital terrestre (TDT) i a la ràdio, entre molts d’altres serveis considerats crítics, com ara la xarxa de seguretat i emergències RESCAT”. També n’ha destacat el paper clau per a la formació d’enginyers i enginyeres: “és el planter de molts estudiants d’enginyeria que han fet carrera a Cellnex”, ha conclòs.

Al seu torn, el director general de Telefónica a Catalunya, Chema Casas, ha recordat que “Telefónica va ser una de les impulsores de la Torre de Collserola, ara fa trenta anys, on manté un dels seus centres més importants de fibra òptica i ràdio”. De la mateixa manera, ha afegit Casas, que "Telefónica va ser pionera a Europa a apostar pel desplegament de fibra òptica a Espanya, el que ha fet possible que, actualment, Barcelona, amb un 99% de la població coberta amb fibra i més d’un 82% amb 5G, s’hagi convertit en un dels pols més importants d’Europa en atracció d’empreses i de talent tecnològic”.

Per la seva banda, Núria Freixas, coordinadora dels serveis digitals de l’AMB, ha afirmat que “la Torre de Collserola és una infraestructura vital en el procés de transformació digital de la ciutat metropolitana i ha tingut un paper fonamental en el seu desenvolupament social i econòmic”. Barcelona i l’àrea metropolitana, ha afegit Freixas, “van saber convertir el problema de la proliferació d’antenes al territori en l’oportunitat d’agregar-les en un equipament únic, que s’ha convertit en una icona de la metròpolis de Barcelona i forma part del patrimoni monumental del Parc Natural de la Serra de Collserola”.