La investigació espanyola és encara lluny dels nivells de la Unió Europea. Les inversions del govern en R+D representen un 1,2% del PIB de l’Estat, una xifra no excessivament llunyana de l’1,43% que marca la mitjana europea segons l’Eurostat 2021, però el paper de les institucions d’educació superior i, especialment, de les empreses, queda molt lluny dels veïns continentals. Aquestes són algunes de les dades que recull la Fundació “la Caixa” en el seu dossier Recerca i innovació a Espanya i Portugal, que analitza l’estat actual i futur dels sistemes d’ambdós països i proposa un llistat de bones pràctiques per tractar de capgirar la situació.

I és que, segons les dades del baròmetre presentades al dossier, només un 31,1% de les empreses espanyoles van dur a terme alguna activitat d’innovació entre el 2016 i el 2018, quan la mitjana a la Unió Europea se situa en el 50,3%. Des de la Fundació “la Caixa” alerten que, si bé sí que s’executen col·laboracions entre empreses i organitzacions en aquest camp, en la majoria d’ocasions succeeix amb altres entitats nacionals, la qual cosa limita el potencial d’aquestes accions. Pel que fa al suport governamental a l’R+D, l’informe recull que a l’Estat espanyol predominen les ajudes directes mentre que a Portugal, l’altre Estat analitzat, s’opta més per les ajudes indirectes.

El desequilibri ibèric dins d’Europa

Tanmateix, si posem el prisma a la universitat, veiem com el 2019 Espanya aportava poc més de sis investigadors (a jornada completa) per cada 1.000 ocupats, una xifra força inferior als gairebé nou investigadors per 1.000 ocupats que marca la mitjana europea. En aquest sentit, els acadèmics Laura Cruz, Luis Sanz, Tiago Santos i Cláudia Sarrico afirmen en un article del dossier que les millores impulsades en els darrers anys als dos països ibèrics han estat “insuficients” per seguir el ritme continental: “Malgrat les lleus millores que s’han produït en tots dos països, la bretxa ibèrica ha augmentat, i la participació d’Espanya i Portugal en el total d’investigadors de l’EU-27 ha disminuït, sobretot en el cas d’Espanya”.

Espanya aguanta el ritme europeu quant a investigadors dins de l'administració pública, però és encara lluny en universitats i en el sector privat

Per fer front a aquesta situació, els autors de l’article creuen que la clau és potenciar l’aposta de les companyies: “Disposar de més investigadors en el sector privat no té un valor merament simbòlic, atès que millora la capacitat d’absorció de les empreses”. A Espanya, només el 38% dels investigadors treballen al sector empresarial, mentre que la mitjana europea puja fins al 55%. El dossier de la Fundació “la Caixa” apunta que una de les principals casuístiques d’aquest fet és la precarietat del sector, especialment en el cas de Portugal, atesa l’alta temporalitat dels contractes. Això provoca una doble conseqüència: l’atracció de talent internacional és menor (d’un 17,2% a Espanya, pel 18,7% de la mitjana europea) i una fuga del personal d’alta qualificació a l’estranger, on troben sous més competitius.

Una de les propostes que la Fundació “la Caixa" aporta per tractar de millorar l’ecosistema és un canvi en el sistema d’avaluació científica. D’acord amb els autors de la publicació, “els sistemes d’avaluació ja no es basen tant en les valoracions dels experts i han passat a dependre quasi exclusivament” de dades bibliomètriques basades en índex d’impacte. La pressió per publicar en les capçaleres de major renom té una sèrie de conseqüències negatives: “Els investigadors es concentren en la publicació com a meta principal i desatenen altres activitats que no rendeixen en la seva carrera”. En aquesta línia, des del dossier proposen l’adopció de noves metodologies que també tinguin en compte factors com el valor, la qualitat i l’impacte científic, social i local de les investigacions, així com la seva accessibilitat.