Les cèl·lules solars orgàniques són una variant de les cèl·lules fotovoltaiques que empren materials semiconductors com el polímer plàstic com a capa activa, la qual cosa les converteix en una alternativa més sostenible i escalable. Tanmateix, aquesta tecnologia encara és molt nova, i és per això que un equip d’investigadors del grup de recerca Sistemes Nanoelectrònics i Fotònics (NePhoS) de la URV i del grup de l’investigador Emilio Palomares de l’ICIQ estudia la vida útil d’aquestes cèl·lules per poder-la allargar i produir a gran escala. La conclusió del seu darrer treball és que la generació de trampes de foscor a la interfície i l’exposició a l’aire són les principals causes de degradació d’aquests components.

L’estudi liderat per la doctoranda Alfonsina Abat Amelenan Torimtubun ha estat publicat a la revista Sustainable Energy Fuels i ha sorprès la comunitat científica per la seva metodologia d’investigació: la combinació de dues tècniques d’espectroscòpia d’impedància i mesura de fotovoltatge-fotocorrent. El grup de recerca de la URV també ha aplicat el protocol ISOS-D1 a les cèl·lules solars orgàniques sota diferents entorns, la qual cosa els ha permès quantificar el temps de vida, l’estabilitat i identificar els mecanismes de degradació predominants.

L’interès en les cèl·lules solars orgàniques es deu als seus múltiples avantatges: té propietats de semitransparència i flexibilitat, destaca per la seva lleugeresa i té un baix cost, la qual cosa permet una major escalabilitat en la seva fabricació i, en conjunt, un menor impacte en el medi ambient. Actualment, aquesta tecnologia ja ha superat el 10% d’eficiència, el percentatge d’irradiació solar que és capaç de convertir en electricitat, i s’acosta al 20%. L’equip de NePhoS espera que amb un major coneixement sobre la vida útil de les cèl·lules solars orgàniques, aquestes puguin arribar abans al mercat energètic. La recerca ha rebut finançament del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea en el marc de les accions Marie Skłodowska-Curie, a més a més del suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Diputació de Tarragona i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats.