El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres un reglament temporal que permetrà que els proveïdors de serveis de correu electrònic i de missatgeria instantània, com Gmail o WhatsApp, puguin escanejar les comunicacions privades de la població. L’objectiu d’aquesta decisió és protegir els menors d’edat de l’explotació i dels abusos sexuals quan naveguen per la xarxa, atès que durant el confinament va registrar-se un augment dràstic de casos en els països europeus.

El reglament ha estat aprovat amb 537 vots a favor, 133 en contra i 24 abstencions, i tindrà una durada màxima de tres anys, que s’escurçarà en cas que el Parlament Europeu impulsi una normativa permanent per lluitar contra l’abús sexual en línia de menors. L’acord es fonamenta en la derogació temporal dels Articles 5(1) i 6(1) de la Directiva europea de 2002 sobre el tractament de dades personals. El primer d’ells prohibeix l’escolta, la gravació i l’emmagatzematge de comunicacions per part de persones que no siguin l’usuari en qüestió sense el seu consentiment. Per la seva banda, el primer punt de l’Article 6 fa referència a les dades en tràfic dels visitants d’internet i especifica que s’hauran d’eliminar o anonimitzar en el moment en què ja no siguin necessaris per efectuar la comunicació.

Les tecnologies, problema i solució

D’acord amb la recerca efectuada pel Parlament Europeu, els delinqüents sexuals aprofiten la manca d’eficiència dels sistemes de verificació d’edat de les plataformes per captar les seves víctimes, i utilitzen sistemes d’encriptació end-to-end per amagar les seves accions. Així mateix, l’ús de la dark web també els permet mantenir-se darrere l’anonimat, i aprofiten l’accés privat dels serveis d’emmagatzematge al núvol per compartir enllaços amb material pornogràfic.

Amb tot, els investigadors també han aprofitat les noves tecnologies per combatre el crim cibernètic. Els sistemes de blocatge permeten evitar l’accés a pàgines de les quals es té constància que contenen pornografia infantil, mentre que les eines de hashing (tecnologies de reconeixement de contingut automatitzat) ajuden a localitzar i reportar les imatges en qüestió, tot i que es veuen limitades davant de determinats mètodes d’encriptació. Aquestes són les mesures que el Parlament Europeu preveu que les plataformes utilitzin per analitzar les imatges i vídeos, mentre que la intel·ligència artificial podrà usar-se per escanejar els textos i l’escombratge cibernètic per controlar les dades en trànsit. La comunicació d’àudio, però, queda exempta de les noves normatives, de manera que no podrà vigilar-se.

Sippel: "L'acord és un compromís entre la detecció de l'abús sexual infantil en línia i la protecció de la intimitat dels usuaris"

“L'abús sexual dels infants és un delicte horrible que viola els drets humans. Hem d'evitar-ho de forma més eficaç, perseguir més delinqüents i oferir un millor suport als supervivents”, ha defensat la membre de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D), Birgit Sippel. La nova normativa ha despertat recels per part de determinats grups polítics i activistes, com el Partit Pirata Europeu, que considera que aquest moviment suposa “l’adopció del primer reglament de la UE sobre vigilància massiva”. Sippel admet que “pot ser que no sigui perfecte”, però considera que es tracta d’un “compromís entre la detecció de l'abús sexual infantil en línia i la protecció de la intimitat dels usuaris”.