Els drets de propietat intel·lectual s’imposen a la privacitat en el terreny de les xarxes d’igual a igual (peer-to-peer, P2P) després de la nova sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que defensa que els titulars d’obres protegides tenen el dret de reclamar a un tercer les adreces IP, noms i direccions postals dels usuaris que comparteixin sèries, pel·lícules o creacions amb copyright a través d’aquests canals.

La sentència prové d’una demanda interposada per l’empresa Mircom International Content Management & Consulting (M.I.C.M.) a la proveïdora d’accés a internet Telenet BVBA. Mircom reclamava a l’operadora que els proporcionés les adreces IP d’un conjunt de clients que havien utilitzat el seu servei per a compartir pel·lícules del seu catàleg a través de xarxes d’igual a igual mitjançant BitTorrent, però la proveïdora s’hi va negar. El cas va ser portat al Tribunal d’Empreses d’Amberes (Bèlgica), el qual va consultar amb la institució europea sobre el Dret de la Unió.

Defensa del dret dels titulars a reclamar informació personal

Les conclusions del TJUE s’emmarquen en tres qüestions principals. En primer lloc, el tribunal de Luxemburg reconeix que el fet de carregar arxius multimèdia a través d’una xarxa P2P és considerat una posada a disposició del públic del contingut, fins i tot si es tracta d’una part del total que no pot funcionar de manera independent. Seguidament, el TJUE dona la raó a Mircom, afirmant que els titulars de drets de propietats intel·lectuals poden acollir-se al sistema de protecció d’aquests drets, sempre que les demandes d’informació siguin “no abusives, justificades i proporcionades”, una valoració que haurà de verificar el tribunal remitent.

Finalment, el tribunal europeu afirma que el Dret de la Unió no s’oposa al “registre sistemàtic, per part del titular de drets de propietat intel·lectual i per part d'un tercer que actuï per compte d'aquest, d'adreces IP d'usuaris de xarxes d’iguals a igual” que les hagin utilitzat per activitats infractores contra obres protegides. El TJUE confirma que també es contempla la comunicació dels noms i direccions postals dels infractors al titular dels drets o a un tercer, sempre que sigui amb la intenció de presentar una demanda d’indemnització.