El creixement exponencial de la intel·ligència artificial no ha evitat el sorgiment de dubtes i pors respecte al paper que jugarà aquesta tecnologia en el futur. És per això que el Palau Macaya i el Centre de Visió per Computador (CVC) han acollit la segona edició del cicle El futur que desitgem: Intel·ligència Artificial, ètica i participació ciutadana, que aquest dilluns s’ha clausurat amb un debat sobre els principals punts que s’han tractat durant els sis mesos que ha durat l’esdeveniment. Els ponents han presentat les conclusions arribades en temàtiques com la vídeovigilància, els biaixos en els algoritmes o el big data, i el gran consens de la cita ha estat la necessitat d’incorporar comitès d’ètica en els àmbits públics i privats en què es treballi amb intel·ligència artificial.

La sessió ha comptat amb la participació del subdirector del CVC, Fernando Vilariño, i de la cofundadora i vicepresidenta del European Lab for Learning and Intelligent Systems (ELLIS), Núria Oliver. També han tingut presència l’enginyera de Sngular, Nerea Luis, i la directora del Centre de Recerca en Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI-UPC), Karina Gibert. Per part del sector públic ha intervingut el comissionat d'Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, Michael Donaldson.

La importància d’una societat formada i informada

D’entre els diversos àmbits debatuts a la trobada, l’educació ha esdevingut una de les prioritats, tant per part d’acadèmics com del sector privat i l’administració pública. Els experts consideren necessària la incorporació d’una assignatura d’ètica en les carreres tècniques, i han subratllat la necessitat d’una "alfabetització de la ciutadania en termes de IA", tant en qüestions tècniques com de pensament crític. En aquest sentit, la transparència és clau, i consideren que és important que els ciutadans sàpiguen què està passant amb les seves dades pot revertir la sensació "d'interès econòmic i polític" que existeix actualment. Per tot això, hi ha hagut consens en la importància d’enfrontar les solucions de manera conjunta, i reclamen la necessitat d’incloure la participació ciutadana i de teixir una xarxa col·laborativa entre els diversos actors del sector.

Els ponents subratllen la necessitat d'incorporar assignatures d'ètica en les carreres tècniques i la importància de potenciar una "alfabetització de la ciutadania en termes d'IA"

Aquesta necessitat d’actuar de manera grupal també s’identifica en l’àmbit de la regulació, tot i que en aquest cas es remarca que la iniciativa ha de venir per part de l’administració pública com una resposta a “la sensació de desprotecció que sent la ciutadania”. Per reforçar aquesta línia, d’acord amb els ponents, cal no només establir nous drets relacionats amb les aplicacions de la IA, sinó també fer una tasca divulgativa i ajudar la ciutadania a conèixer-los, enfortir-los i exercitar-los. I és que després de sis mesos d’actes i conferències, ha quedat palesa la discriminació o exclusió de determinats grups de població per part de sistemes basats en IA, la qual cosa posa en relleu la necessitat d'avançar cap al desenvolupament de dispositius "més inclusius" i equips de treball "més diversos".

L’impacte de la IA en el futur

Existeix un acord entre els participants d'aquest cicle sobre que la quarta revolució industrial comporta l'eliminació d'alguns llocs de treball, encara que també apunten que la mateixa Indústria 4.0 generarà una àmplia oferta de treballs i permetrà "noves formes d'ocupació". Per això, s'han proposat iniciatives que aborden les necessitats més urgents, com el disseny de programes de formació o estratègies per evitar pèrdues econòmiques en segons quin perfil d'actius actuals o fins i tot l'aplicació d'un salari mínim universal a curt termini, mentre es duen a terme les formacions per a les noves ocupacions.

Una altra de les qüestions relatives al bé comú per a la societat és la petjada mediambiental. Respecte aquest tema, el document recull la preocupació comuna sobre que l'avanç en digitalització "no impliqui un impacte negatiu en matèria mediambiental". El pròxim pas, a més, creuen que passa per pensar en el tipus de recursos que s'utilitzin en el mateix consum: l'ús de les energies renovables, per exemple, reduiria l'impacte del planeta. Per regular la qüestió de l'impacte mediambiental en el sector industrial, es parla de "possibles multes" per aquelles indústries que no es comprometin amb la disminució de la contaminació o fins i tot d'inspeccions obligatòries en termes de petjada mediambiental.