Un de cada quatre espanyols té competències digitals nul·les o molt bàsiques

L’estudi elaborat per IMANcorp i UAB identifica l’edat, els estudis i els ingressos com a principals factors

Categories:

Marc Vilajosana

Gairebé una quarta part de la població espanyola no té competències digitals o són molt bàsiques, segons un informe d'IMANcorp i la UAB
Gairebé una quarta part de la població espanyola no té competències digitals o són molt bàsiques, segons un informe d'IMANcorp i la UAB | CC0

Un 23,9% dels espanyols no disposa de competències digitals, o bé ho fa a escala molt bàsica. Així ho denota un estudi de l’Observatori de competències digitals i ocupabilitat, un projecte conjunt de la IMANcorp FOUNDATION i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). D’acord amb el document, el nivell d’estudis, l’edat i l’ocupació laboral són les variables amb més incidència en els coneixements digitals de la població.

Segons l’informe, elaborat entre maig i desembre de 2020 amb les dades de l’enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars de 2019, gairebé un 11% dels ciutadans espanyols no tenen competències digitals, i un 13% té habilitats bàsiques. Per la seva banda, prop d’un 35% de la població afirma tenir competències intermèdies en matèria digital, i fins a un 42% té un nivell avançat.

“L'objectiu de l'estudi, que realitzarem de manera anual, és estudiar la relació entre competències digitals i ocupabilitat”, explica Alba Escolà, gerent d’IMANcorp, qui defensa que conèixer aquestes dades és més necessari que mai atesa “l'accelerada digitalització causada per la pandèmia de covid-19”. El document alerta que les seves conclusions s’han de “llegir en clau prepandèmia”, tenint en compte les dades utilitzades.

Per a certificar el nivell de competències digitals de la població espanyola, l’Observatori ha agrupat les capacitats digitals en quatre categories. Les habilitats d’informació comprenen tasques com copiar i moure arxius, emmagatzemar-los a internet o obtenir informació en pàgines web públiques; mentre que les habilitats de comunicació contemplen l’enviament i rebuda de correus electrònics o l’ús de xarxes socials. Per la seva banda, la tercera categoria són les habilitats de resolució de problemes, tals com instal·lar programes o apps. Finalment, es presenten les competències informàtiques, que van des de la utilització de processadors de textos amb imatges i gràfics fins a l’escriptura de codi de programació.

D’aquesta manera, les habilitats d’informació són les més esteses dins de la població espanyola, ja que més d’un 84% dels enquestats tenen un nivell avançat en les capacitats d’aquesta categoria. Més de dos terços de la ciutadania té capacitats altes també en les habilitats de comunicació i de resolució de problemes. Les competències informàtiques, però, són les habilitats en què menys domini presenten els espanyols, amb només un 50,4% de la població amb nivell avançat.

Estudis, ocupació i edat, les variables amb més incidència

L’observatori de competències digitals i ocupabilitat també ha creuat les habilitats de la població amb una sèrie de variables sociodemogràfiques i ocupacionals, amb la intenció d’identificar quins factors socials tenien més pes a l’hora de determinar el nivell de coneixements digitals de la ciutadania. D’aquesta manera, i utilitzant el mètode de la V de Cramer, l’estudi identifica el nivell d’estudis i l’ocupació laboral com a variables amb més incidència en les competències digitals de la gent, seguits per l’edat i la situació laboral.

Els autors de l’estudi remarquen que no hi ha diferències significatives en competències digitals en funció del gènere, lloc de naixement i municipi de residència. De la mateixa manera, el document també subratlla com determinades variables tenen una incidència global, mentre que d’altres, com l’edat o l’ocupació laboral, tenen un pes significatiu en determinades habilitats concretes, com són les informatives i les competències informàtiques, respectivament.

Les competències digitals com a factor per a trobar feina

Per últim, l’informe també ha volgut estudiar si aquest conjunt d’habilitats tenen incidència a l’hora de trobar feina, i en quins sectors ho fa de manera més intensiva. Després d’analitzar els resultats de l’enquesta de transició educativa-formativa i inserció laboral de l’INE, els autors de l’estudi afirmen que els primers resultats mostren que, com a major és el nivell educatiu, també augmenta el nivell de competències, especialment els nivells avançats i intermedis.

D’altra banda, l’informe també destaca com, a escala ocupacional, les competències digitals es concentren especialment en les ocupacions que requereixen un nivell elevat de formació, com són els directors i gerents, els professionals científics i intel·lectuals i els tècnics i professionals de nivell mitjà. Amb tot, es recalca com els coneixements informàtics són un dels factors amb menys incidència a l’hora de contractar, d’acord amb els testimonis recollits per l’enquesta, que col·loca les competències socials, les habilitats pràctiques, la capacitat de gestió i emprenedoria i els coneixements teòrics per sobre.